Barcelona desencalla una torre de 20 plantes al costat de la plaça d’Espanya

Si bé les obres no seran imminents i no s’han concretat dates de construcció, el govern de l’alcalde Jaume Collboni ha atorgat l’aprovació inicial per permetre que la immobiliària Núñez i Navarro alci l’immoble de grans proporcions que falta a la via. Serà un edifici d’oficines amb fins a 20 pisos d’altura que es plantarà sobre un descampat del carrer Tarragona, situat a la cantonada de Consell de Cent. A més, la promotora edificarà un bloc més de fins a set plantes en un altre solar a la mateixa illa on es fonamentarà la torre, aquest en la confluència amb Sant Nicolau. Els nous edificis s’elevaran just davant de l’escultura Dona i ocell del parc de Joan Miró.

Les construccions previstes des de fa gairebé quatre dècades a l’illa emmarcada pels carrers de Tarragona, Sant Nicolau, Béjar i Consell de Cent van quedar encallades en un llarg plet als jutjats. El primer contenciós contra el pla es va interposar el 1992. D’aleshores ençà, jutjats de primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem han dictat vuit sentències entre 1995 i 2019 que han empantanegat els tràmits previs a dispensar el permís per edificar.

Més d’un motiu de litigi ha frustrat les obres fins ara. Les primeres resolucions judicials van rebatre les valoracions fetes de les finques afectades i van deixar sense efecte les indemnitzacions a una vintena d’arrendataris. A posteriori, d’altres resolucions van dirimir una disputa entre l’Ajuntament i Núñez i Navarro, a compte de si s’havia de destinar espai de la parcel·la per a usos públics. La justícia va anul·lar una ordre municipal de 1994 per la qual el promotor havia de pagar una càrrega de 48,4 milions de pessetes (291.000 euros) per pagar un equipament. També va revocar l’obligació que el propietari cedís un edifici construït al solar al consistori. Al final, el pla urbanístic al qual el govern local dona ara curs i que corregeix els anteriors d’acord amb els pronunciaments judicials manté una reserva de 700 m2 per a un equipament de titularitat privada, sense el deure de lliurar-se a l’Administració.

Anys al davant

El calendari de construcció és incert, si bé fonts consultades apunten que tota l’operació pot trigar una dècada a materialitzar-se. La planificació marca un termini de quatre anys d’execució des que es ratifiqui la reparcel·lació. L’Ajuntament respon que, a falta de les al·legacions per esmenar el projecte i que s’obtinguin els avals tècnics, l’obra "depèn del promotor del pla" i "no té data" ara per ara. Núñez i Navarro ha refusat respondre a les preguntes d’EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

La ZBE de Barcelona es reactiva després del caos de Rodalies

"Em vaig menjar pàgines de ‘Treball’ de camí a la comissaria de Via Laietana"

De moment, no ha transcendit més que la creació d’oficines en la futura promoció. El pla urbanístic permet que un 10% de la superfície edificada sigui per a habitatges plurifamiliars. En tot cas, la promotora no ha anunciat que tingui intenció d’oferir domicilis a la zona. A banda, s’admet que s’hi puguin instal·lar comerços, usos recreatius, aparcaments als soterranis i equipaments docents, sanitaris, assistencials, socioculturals, religiosos i esportius.

El projecte, que ara té via lliure, preveu dues construccions amb frontal al carrer de Tarragona, a banda i banda de tres blocs d’habitatges de set plantes. Els dos immobles sumaran un total de 12.703,04 m2 construïts, gairebé sense variació respecte al que es va disposar el 1987: llavors es concedien fins a 13.066,50 m2 de sostre, una diferència de només 363 m2 amb el pla promogut de nou per Núñez i Navarro.