Catalunya invertirà 190 milions en 500 quilòmetres de nous carrils bici

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’objectiu és que la bici deixi d’estar únicament associada a l’oci i a l’esport i guanyi pes en els desplaçaments del dia a dia, fins que arribi a representar el 8% del repartiment modal.

Si una cosa hi ha a favor és que la bici ja està plenament integrada a les llars. El Baròmetre de la Bici de la Generalitat, al qual també ha tingut accés aquest diari, reflecteix que sis de cada deu catalans tenen bicicleta. Però la gran majoria la treuen al carrer per oci.

Falten connexions

En els últims tres anys ha crescut el seu ús com a mitjà de transport, tot i que continua sent minoritari: només un 8% dels que tenen bici la fan servir per desplaçar-se. Els joves de municipis de més de cent mil habitants són els que lideren el canvi: entre els 25 i els 39 anys, un de cada cinc la fa servir per moure’s per la ciutat.

Fora dels nuclis urbans, la falta d’infraestructura manté aparcada la bici. "Fins ara les polítiques han consistit a donar diners a cada municipi perquè traci els seus carrils bici. Cada un ha gestionat projectes al seu interior, i no s’ha garantit la connectivitat entre poblacions, com ha passat, per exemple, entre Barcelona i Badalona", explicava Marta Casar, del Bicicleta Club de Catalunya (BACC).

La connectivitat entre poblacions resulta fonamental, indica Casar, per garantir la mobilitat laboral i escolar, anar al centre de salut o a la biblioteca del municipi del costat. "Els carrils de connexió han de ser homogenis", indica. Cada ciutat té carrils amb amplades diferents, alguns d’unidireccionals i d’altres de doble sentit. "Això complica la manera de connectar-los. Cal que hi hagi una qualitat en el seu desplegament, perquè molta més població se sumi al desplaçament diari en bici, ja que és fonamental aconseguir que se senti segura fent els trasllats", va remarcar el BACC.

Extensió d’infraestructura

La nova estratègia actualitza el pla 2022-2025. El primer programa preveia 44 projectes, 150 quilòmetres de noves vies i una inversió de 113 milions d’euros. Fins ara se n’ha executat el 70%: s’han construït 90 quilòmetres i s’han invertit 65 milions. A més, hi ha 14 projectes més en fase de redacció, que sumaran 70 quilòmetres més.

Entre aquests projectes hi ha el carril bici que transitarà per l’N-II del Maresme, una vegada s’hagi pacificat. També hi figura el tram que enllaça Villalba amb Sant Celoni i Riells, el que separa Castellar i Sabadell, el de Riera de Caldes, el futur carril entre Reus, Vilaseca i Salou, i entre aquesta última població i Cambrils. Paral·lelament, estan en execució o en licitació el tram que connecta Cambrils i Reus, la via ciclista paral·lela a l’autovia C-15, la connexió de Montcada amb la Llagosta i Mollet, i un carril entre Campllong i Cassà de la Selva.

Vies concretes amb carril bici

Més enllà d’acabar el que queda pendent, però, la nova estratègia actuarà en nous fronts. Entre aquests fronts hi ha la connexió a través de vies ràpides, carrils d’accés a polígons industrials i la creació de nous aparcaments en estacions de ferrocarril, en col·laboració amb Renfe i Adif.

Part de les noves connexions interurbanes es faran mitjançant el projecte ja en marxa de desenvolupament de vies ràpides (BRCat), en el qual el bus disposa de carril propi i també inclou un carril bici segregat. En una primera fase se n’han projectat sis, que sumen 30 quilòmetres, amb els quals la Generalitat preveu promoure 1,75 milions de nous desplaçaments amb bicicleta.

Seguint aquesta mateixa fórmula, el 2023 ja es va posar en marxa el carril bici bidireccional entre Castelldefels i Cornellà. El mes de novembre de l’any passat va entrar en servei el de Girona i Salt. Així mateix, aquest any es preveuen licitar les obres per unir Blanes i Lloret. També hi ha en previsió un seguit de corredors ràpids amb carril bici entre Sabadell i Castellar del Vallès, i entre Riera de Caldes i Palau-solità i Plegamans.

En una segona fase, el Govern ha elaborat estudis previs per desplegar 75 quilòmetres més en set nous punts, molt enfocats a millorar la connexió al Vallès. En aquest sentit, preveuen connectar Sabadell amb Santa Perpètua de Mogoda i amb Cerdanyola del Vallès, i aquesta última amb Rubí. També es preveu connectar amb carril bici la UAB i la Llagosta, i aquesta població amb Palau-solità i Plegamans. A més, s’han traçat connexions en BRCat entre Vall de Tenes i Mollet, i també entre les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós i Navarcles.

Bici fins al polígon

Un altre focus és l’accés de la bici als polígons industrials –molts d’ells només accessibles amb vehicle privat– perquè els treballadors es puguin passar a una mobilitat sostenible. "N’hi ha molts i s’està treballant amb criteris de priorització, segons el volum de possibles usuaris", va assenyalar Benjamí Aguilar, portaveu de la federació que reuneix totes les entitats de la bici a Catalunya, Fem Bici.

Notícies relacionades

Josep Rull s’afegeix ala faràndula

Barcelona destapa la "vergonya" dels incívics al carrer

La federació reclama una llei de la mobilitat amb bicicleta per disposar d’un marc jurídic que faciliti el desplegament de polítiques públiques de manera estable i coordinada. "La infraestructura de la bici ha de tenir la mateixa consideració que una carretera. Un marc clar permetria expropiar a favor de l’interès general per aconseguir bones connexions interurbanes, que és on hi ha més necessitat", va indicar el portaveu de Fem Bici.

Per a Aguilar, els 190 milions de tot el nou pla es gastarien per traçar una sola carretera. "La Unió Europea apunta que s’ha d’arribar a una quota modal del 10% per a la bici. Per aconseguir-ho, el camí correcte seria que l’Administració gastés el 10% del pressupost en transport per crear no només carrils bici, sinó també tots els serveis que hi estan associats", va destacar.