Les dones només superen 20% a les policies locals de Mollet, Vilanova i Rubí

Però hi ha notables excepcions que es van consolidant de mica en mica. Les últimes dades mostren que per primer cop des del 2024 tres ciutats de l’àrea de Barcelona aconsegueixen superar el 20% de dones en les plantilles de policies locals. Es tracta de Mollet del Vallès (22,06%), Vilanova i la Geltrú (21,43%) i Rubí (20%), que han anat incrementant la presència femenina en les plantilles des del 2021. Els increments més destacats se situen a Mollet i Vilanova, que han passat de prop del 12% de dones agents al 22% actual.

"La incorporació de la perspectiva feminista en les polítiques de seguretat és imprescindible per avançar cap a societats més justes i segures; integrar aquesta perspectiva reforça l’eficàcia de les intervencions policials", explica a EL PERIÓDICO Raquel Albiol, vicepresidenta i responsable de l’àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació. Secunden aquesta mirada tant l’alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio, com l’alcalde de Vilanova, Juan Luis Ruiz. "Tot i que queda camí per recórrer, el nostre compromís consta en el Pla de seguretat i tenim ben present la visió per incrementar de manera progressiva la presència de les dones en la nostra policia", apuntala Ruiz. De les 16 places d’agents convocades a Vilanova via concurs públic entre el 2024 i el 2025, cinc les ocupen dones.

El cas de Mollet del Vallès és prou singular. El municipi vallesà té tradició d’impuls femení en la plantilla policial des de l’alcaldia (1987-2003) de la històrica Montserrat Tura, que va ser consellera d’Interior de la Generalitat entre el 2003 i el 2006. "Mollet és un històric de la igualtat aplicada als seus cossos de seguretat pel fenomen de Tura", explica Joan Miquel Capell, cap del Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació.

Tot i que els increments són tímids, la proporció de dones a les plantilles policials de l’àrea de Barcelona ha crescut durant els últims anys. Si el 2024 la mitjana és d’un 16%, el 2021 era de prop d’un 13%. Una evolució semblant a la de la dada de dones amb responsabilitat policial: del 8% del 2021 al 10% del 2024.

El 19% a Barcelona

Barcelona capital, per exemple, té prop del 19% femení en la plantilla de Guàrdia Urbana, tot i que els comandaments policials barcelonins solament són dones en un 2% dels casos. Per la seva banda, municipis com Manresa, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat no arriben al 12% de representació femenina en les plantilles policials, tot i que a la Diputació remarquen que cal llegir les dades amb cautela, atès que no es tracta d’estadístiques oficials sinó de registres que la mateixa Administració supramunicipal obté dels consistoris per analitzar els serveis municipals.

"Recentment hem posat en marxa un curs sobre com aplicar la interseccionalitat a les polítiques de prevenció i seguretat, així com també un servei de consultes en línia per als professionals dels ens locals amb orientació jurídica i psicològica per recolzar els equips municipals que intervenen en els casos de les violències masclistes", reafirma la diputada Albiol.

Notícies relacionades

Inditex i Alcampo construiran per protegir-se d’inundacions

Una entitat vinculada a CCOO tanca després de 40 anys ajudant immigrants

Com passa habitualment, les dificultats més grans per millorar la paritat de les plantilles les pateixen els ajuntaments petits. Des de la Diputació apunten al problema generalitzat de la mobilitat de les agents cap a altres ajuntaments més grans i, conseqüentment, amb més bones condicions. "El municipi d’origen no pot impedir que els policies marxin a altres ciutats", assenyala Capell. El mateix Daniel Limones, director general de coordinació de les Policies Locals de la Conselleria d’Interior, ja va explicar a aquest diari que la marxa d’agents d’ajuntaments petits és "el principal forat de les policies locals catalanes".

L’equip de Limones treballa en un pla director que marqui les directrius per resoldre esculls com la mobilitat. El director general va explorar la possibilitat de promoure promocions policials conjuntes per mitjà dels consells comarcals, per evitar la disgregació d’agents en les convocatòries. S’ha parlat d’innovar amb una clàusula de rescissió en cas que un policia marxi a una altra plantilla: "Si un ajuntament petit inverteix en la formació d’un policia, ¿per què després d’haver fet un esforç tan gran ha de veure com aquest se’n va a Barcelona?", es demanava en aquest diari el mateix Limones.L’equip de Limones, de fet, treballa en un Pla Director que marqui les directrius per resoldre esculls com el de la mobilitat. Per exemple, el director general ja va explorar la possibilitat de promoure promocions policials conjuntes a través dels Consells Comarcals, per tal d’evitar la disgregació d’agents en les convocatòries. Fins i tot s’ha parlat d’innovar amb una mena de clàusula de rescissió en cas que un policia marxi a una altra plantilla: "Si un ajuntament petit inverteix en la formació d’un policia, ¿per què després d’haver fet un esforç tan gran ha de veure com aquest se’n va a Barcelona, per exemple?", es preguntava en aquest diari el mateix Limones.