La Generalitat obre el camí per legalitzar unes 700 urbanitzacions

Als ajuntaments de Catalunya, sobretot als petits, se’ls obre una porta per posar fi a un dels maldecaps que més se’ls han enquistat durant les últimes dècades. Es tracta de les urbanitzacions que es van construir entre 1956 i 1981 però que no van ser legalitzades, de manera que perviuen arrossegades per la falta de serveis essencials –proveïment d’aigua, il·luminació, asfaltatge o amb clavegueres– o obres d’urbanització inacabades. Un canvi legal impulsat pel Govern de la Generalitat, que ha aprovat aquesta setmana en el Consell Executiu el compromís de finançar en aquest àmbit el món local, facilita ara que els ajuntaments puguin regularitzar aquestes barriades disperses i urbanísticament en fals, que ascendeixen a 730 a Catalunya i que afecten uns 120.000 catalans. En global, més enllà de les carències urbanístiques, s’han documentat a Catalunya 1.433 urbanitzacions que tenen dèficits.

Al voltant de 300 d’aquestes urbanitzacions s’ubiquen a la demarcació de Barcelona, concentrades en municipis com Corbera de Llobregat (16), Santa Eulàlia de Ronçana (15), Cervelló (8), Palau-solità i Plegamans (7) i Sant Cugat del Vallès (7). Durant els últims mesos, un grup d’alcaldes socialistes afectats s’ha reunit amb el Govern per abordar aquesta problemàtica. També el flanc municipalista de Junts ha pressionat l’Executiu català acusant-lo d’"abandonar" la ciutadania que pateix la manca de serveis en aquestes urbanitzacions. Tant socialistes com postconvergents concorren que, fins ara, els ajuntaments no han tingut ni els instruments normatius ni el finançament necessari per afrontar la casuística infinita d’aquestes zones residencials.

Més enllà de la reforma normativa, un conveni entre el Departament de Territori i l’Institut Català de Finances (IFC) establirà les bases per finançar els ajuntaments implicats. La idea és que, amb aquesta línia de finançament, els consistoris puguin avançar els fons per executar les obres o tramitar el planejament urbanístic necessari. Tot i que encara no està concretada la partida econòmica ni els ajuntaments que podran acollir-s’hi, el Govern té clar que podrà facilitar-se la millora de moltes urbanitzacions que no disposen dels serveis públics bàsics. "És un compromís del Govern amb les polítiques d’habitatge i amb els ajuntaments amb menys capacitat per actuar", va afirmar la consellera Sílvia Paneque.

Montse Canas (PSC), alcaldessa de Cervelló (9.726 habitants), un dels municipis afectats, explica que el seu Ajuntament fins ara s’ha vist limitat per llei per sufragar les despeses que demanen els veïns de les urbanitzacions. "El nostre interventor estava lligat de peus i mans perquè la llei exigia que en urbanitzacions no recepcionades [no legalitzades] siguin els mateixos veïns els que han de finançar els serveis. Parlem, per exemple, de carreteres o voreres inacabades, de falta de clavegueram o de carències en la il·luminació", assenyala Canas.

Suport tècnic

La Generalitat convocarà els ajuntaments per parlar de com els afectarà el canvi normatiu la setmana del 20 d’abril. Se’ls explicarà com podran accedir a suport tècnic, com podran operar segons el tipus de sòl en què s’ubiquin les urbanitzacions –poden ser en sòl no urbanitzable, urbanitzable o urbà no consolidat– i com podran beneficiar-se del canvi normatiu. Per exemple, la nova regulació relaxa les obligacions de les urbanitzacions per ser legalitzades –les eximeix de cedir zones verdes o equipaments–, la qual cosa permet abaratir les reparcel·lacions que han d’acompanyar els projectes d’urbanització.

Un altre avantatge directe de la nova regulació és que aprova la possibilitat que les urbanitzacions habilitin sistemes autònoms de sanejament per depurar les aigües. Aquest ha sigut un dels grans cavalls de batalla dels ajuntaments pels elevats costos d’aquest tipus d’infraestructures. A més, la norma també obre la veda perquè els ajuntaments puguin regularitzar servei a servei, de manera individualitzada i no necessàriament en bloc com fins ara. La reforma legal també interpel·la la Diputació de Barcelona (DIBA), que anys enrere va treballar uns balanços de situació de la problemàtica molt sòlids.

Notícies relacionades

Reobre un altre restaurant de la Rambla tancat fa anys

La creu de la Sagrada Família, sense part de les bastides

Diversos alcaldes de petits municipis asseguren que fins ara es veien atrapats entre la llei i la ciutadania. D’una banda, els veïns de les urbanitzacions, que paguen elevats rebuts de l’impost sobre béns immobles (IBI), reclamen l’accés a serveis i millores d’una qualitat equiparable a la de la resta de ciutadans. D’altra banda, els regidors rebien la negativa d’interventors i secretaris a l’hora de poder afrontar aquestes despeses, ja que les àrees residencials no es consideren incloses dins de la disciplina urbanística competència de l’Administració municipal. "En alguns casos, parlem de persones vulnerables que fa molts anys van comprar sòl sense ser conscients o sense tenir prou informació de fins a quin punt havia sigut legalitzat pels constructors", apunta l’alcaldessa Canas.

La novetat normativa sobre les denominades urbanitzacions no recepcionades es va incloure en la llei 11/2025, de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme, aprovada a finals del 2025 amb els vots favorables del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, amb els vots en contra del PP, Aliança i Vox i el vistiplau parcial de Junts.