Mataró proposa sancionar el consum de 'gas del riure' després de detectar un augment del seu ús en zones d’oci

L’Ajuntament de Mataró proposa una actualització de l’ordenança de civisme i convivència, aprovada el 2023, per adaptar-la a les «noves conductes incíviques» detectades a la ciutat. Així, la revisió de la norma pretén incloure pràctiques que fa tres anys no representaven una preocupació al municipi, però que s’han convertit en habituals des de llavors: «S’han detectat canvis en les conductes socials que no estaven tipificats en el text actual o bé no estaven prou definits», sosté l’Ajuntament en un comunicat. Igualment, es preveu «incorporar elements que permetin una aplicació més efectiva de l’ordenança» per preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme.

La novetat més destacada que posa sobre la taula el govern municipal liderat per David Bote (PSC) fa referència al consum a la via pública d’una substància que, tot i que no és considerada il·legal, no està exempta de riscos importants per a la salut. Es tracta de l’òxid nitrós —popularment anomenat «gas del riure»—, un gas incolor utilitzat habitualment com a anestèsic o per potenciar motors en entorns industrials, i el consum del qual aporta una sensació fugaç d’eufòria i de riure incontrolable.

El consum del «gas del riure» té una «casuística concreta», explica a EL PERIÓDICO Marc Corominas, inspector de la Policia Local de Mataró: «És una substància que es consumeix en entorns d’oci». Així, a Mataró el seu consum se centra, i ha augmentat, sobretot a la zona del Pla d’en Boet. La tendència, explica Corominas, és «a l’alça». Cap al 2022 i el 2023 se’n va començar a detectar el consum, tot i que de manera «esporàdica». Ja el 2024, el seu ús es va generalitzar a la ciutat, de manera que la Policia Local es va plantejar «introduir la substància en el pla municipal sobre drogodependències per poder disposar d’un indicador objectiu».

El seu consum va augmentar un 36% l’any passat

Des de llavors, els treballadors municipals de Mataró emmagatzemen tots els recipients d’òxid nitrós que detecten. Si el 2024 es van confiscar a Mataró més de 1.300 pots d’aquesta substància (entre els confiscats per la policia i els recollits per les brigades de neteja), aquesta xifra va augmentar un 36% el 2025, amb més de 2.100 envasos detectats. L’ordenança no només preveu sancionar el consum d’òxid nitrós, sinó també el de qualsevol altra substància inhalant: «La vocació és preventiva, per conscienciar que la substància és tòxica».

«Ens preocupa el seu ús pels efectes que té i perquè la població que el consumeix són joves i menors», admet Corominas. No debades, el fet que la seva venda sigui legal en determinats àmbits fa augmentar entre els consumidors la percepció que es tracta d’una substància inofensiva. Tanmateix, els efectes secundaris immediats inclouen marejos, desorientació i falta de coordinació. Els més greus poden comportar danys neurològics permanents, hipòxia, pèrdua de consciència i fins i tot la mort en casos extrems. L’Ajuntament afegeix que «pertorba la conducta i pot provocar problemes de convivència a l’espai públic, motiu pel qual és susceptible de ser sancionat».

El seu consum, relata Corominas, comporta problemes molt similars als de la pràctica del botellot: «Concentracions de persones joves que generen soroll i molèsties a l’espai públic, eventualment baralles i accidents com desmais», enumera Corominas, que descriu aquestes conductes relacionades amb l’ús d’òxid nitrós com «perilloses per als qui el consumeixen i per a terceres persones». «Respon a una moda importada de països del sud-est asiàtic, el Regne Unit o els Països Baixos», conclou l’inspector.

Altres aspectes de la modificació

Per a la modificació de l’ordenança, el govern municipal ha creat una comissió encarregada de redactar el text de l’avantprojecte de la norma. La comissió, integrada per membres de la corporació i personal tècnic, pot proposar l’encàrrec d’estudis, informes o dictàmens a professionals externs a l’entitat. Així, s’ha obert el procés de consulta pública a la plataforma «Decidim Mataró», on la ciutadania pot fer arribar les seves aportacions fins al 14 de març. Posteriorment, i abans de l’aprovació inicial de la modificació de la norma al Ple, els grups municipals tindran 15 dies per fer aportacions a l’avantprojecte.

Notícies relacionades

La policia de Platja d’Aro detecta cada vegada més nois que consumeixen el ‘gas del riure’ i ja n’ha comissat 20 ampolles

Òxid nitrós: la droga que fa explotar els ‘macrobotellons’

Així mateix, l’Ajuntament de Mataró també proposa incloure altres activitats sancionables en el renovat text normatiu. Són, per exemple, els «usos impropis, intensius o apropiacions de l’espai públic», els usos inadequats de l’aigua en fonts i dutxes públiques, els sorolls produïts per la ciutadania a l’espai públic en horari nocturn, les conductes de risc entre la ciutadania (expressions irrespectuoses, burles o molèsties intencionades) o el llançament o abandonament d’objectes a l’espai públic des de la propietat privada.

També es preveu incloure a l’ordenança sancions a les amenaces, l’agressivitat i la violència física o verbal cap al personal municipal que treballa en l’atenció directa a la ciutadania: «Aquestes conductes atempten contra la dignitat dels empleats públics i afecten el resultat de les intervencions municipals», assenyala el consistori. Igualment, es contempla ampliar la regulació de les intervencions directes que els agents de l’autoritat realitzen amb persones «en situació de vulnerabilitat social o mèdica» per «donar-los més seguretat jurídica a l’hora d’intervenir en determinades situacions» d’incompliment de l’ordenança de civisme. Finalment, l’Ajuntament proposa que els Mossos d'Esquadra puguin denunciar incompliments de la normativa municipal, si és necessari.