La Generalitat apressa a compensar l’ampliació de l’aeroport
La Conselleria de Territori vol que Aena compri el 25% de totes les hectàrees per renaturalitzar. Fonts del gestor aeroportuari no ho descarten, però opten per prioritzar abans el tancament de l’expedient obert per Brussel·les.
La Generalitat i Aena miren d’avançar a la recerca de la quadratura del cercle perfecte que els permeti obtenir l’anhelada llum verda de Brussel·les per abordar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat. La recepta per convèncer la Comissió Europea suposa un complex engranatge que inclou tota mena de mesures i variables. Però en aquest pla general hi ha una idea clau compartida entre el gestor aeroportuari i el si del Govern català: és indispensable demostrar a Europa que la millora dels aiguamolls que confinen amb l’aeròdrom barceloní ja està en marxa.
Per evidenciar-ho, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica pretén anar més lluny del que reclama Brussel·les i considera convenient que Aena comenci a comprar terrenys degradats al delta per restaurar-los i convertir-los en llacunes. Al principi, la conselleria estava disposada que fos la Generalitat qui realitzés l’adquisició o expropiació d’alguns espais. Però aquest procés, per a l’Administració és molt més complicat d’abordar que per a una empresa semipública com Aena.
El pla no s’ha completat
L’operació que tenen al cap els dirigents de Territori no consisteix en una gran compra, el torn de la qual arribaria una vegada el projecte d’ampliació tingui el vistiplau comunitari, sinó en alguna adquisició petita i més aviat simbòlica, aproximadament del 25% de totes les hectàrees per renaturalitzar, per mostrar la implicació de les parts interessades a contrarestar les conseqüències ambientals de l’allargament de la tercera pista. Les converses entre Aena i el Govern són fluides i estan en marxa des de fa mesos, però de moment el pla no està completat. A més, és la primera vegada que s’està treballant conjuntament en l’estratègia de cara a Europa.
¿Què respon el gestor aeroportuari davant la insistència informal de la Generalitat? Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Aena no descarta afrontar l’adquisició d’algun terreny abans de l’aval d’Europa, però no ho interpreta com una prioritat i se centra, abans, en les obres de desmantellament dels antics pàrquings de busos i taxis per deixar pas a la natura. En la carta d’emplaçament que la Comissió va traslladar a Espanya el 2021 s’exigeix literalment la demolició d’aquests aparcaments.
L’escrit demanava també ampliar el perímetre de la ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), una comesa que va deixar llesta l’Executiu liderat per Pere Aragonès just abans que acabés el seu mandat. Ara, gairebé dos anys després, Europa ja ha acceptat oficialment tota la documentació i ha inclòs en el seu inventari la ZEPA ampliada des de fa poques setmanes. A més de la restauració dels pàrquings i l’ampliació de l’àrea protegida, també es reclama una fórmula efectiva per assegurar la bona gestió de les llacunes.
Pla de gestió
Per complir aquest tercer aspecte, la Generalitat prepara per a aquest 2026 un esborrany de pla de gestió del delta, que s’ha de consensuar amb agricultors i conservacionistes i que encara està lluny d’aprovar-se. Tot i així, algunes veus plantegen que aquest document, que ha de regir com es garanteix la protecció del delta, no és una condició imprescindible jurídicament per donar carpetada a l’expedient obert. Però malgrat aquest punt de vista, els dirigents del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica consideren necessari redactar-lo igualment. De fet, sobre la infracció oberta, fonts coneixedores del cas assenyalen de manera taxativa que, tard o d’hora, amb les accions que s’estan portant a terme, l’expedient quedarà liquidat.
Perquè totes les peces del puzle encaixin, Territori treballa en una doble via en tot el que té a veure amb l’ampliació de l’aeroport. D’una banda, està l’assumpte de les compensacions ambientals acordades al juny, que es concretaran a comprar unes 270 hectàrees per restaurar –el Govern, convençut que hi ha prou espais per arribar a aquesta quantitat de terrenys, demana a Aena que n’adquireixi una part, aquest possible 25%, abans de tenir el vistiplau europeu– a la zona del nord de la terminal T1. Aquesta part compta amb el suport de la secretaria que dirigeix Jordi Sargatal, mentre que el vessant aeroportuari està en mans de Manel Nadal i els responsables d’Aeroports de Catalunya.
Notícies relacionadesTots es recolzen des de novembre de l’any a passat en Arcadis, una consultora fundada als Països Baixos, especialitzada i amb experiència europea, que els assessora sobre com abordar les compensacions ambientals esmentades.
Des de novembre, la firma, encara en fase inicial, analitza tota la documentació relativa a l’ampliació i s’enfoca sobretot a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea. La consultora ha obert diàleg amb tots els agents implicats, incloses entitats locals, abans de redactar un informe, que marcarà el camí que s’ha de seguir. Aena també està molt pendent de les conclusions a les quals arribi Arcadis a l’hora de decidir si opta o no per comprar hectàrees per restaurar anticipadament com demana el Govern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Lleida ‘exporta’ a 15 províncies el seu model basat en l’economia verda
- La Guàrdia Civil escorcolla les seus de Forestalia pel clúster del Maestrat
- El grup Henkell adquireix el 100% del capital de Freixenet
- Espanya suma 97.000 ocupats per les acadèmies i l’hostaleria
- L’inventor de la World Wide Web, contra el disseny addictiu de les xarxes
