La troballa del paviment del fòrum romà redibuixa el mapa de Barcino

És una de les troballes arqueològiques més emocionants de les últimes dècades a Barcelona, primer perquè ha sortit a la llum una part del primer paviment de la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Són 42 metres quadrats de grans lloses característiques de les grans obres públiques amb què Roma va edificar el seu domini del món mediterrani. Són 41 metres quadrats del fòrum primigeni de Barcino, una cosa així com una imatge real i palpable del mateix instant del part d’aquella colònia emmurallada que, per les seves característiques, llavors era inimaginable que algun dia pogués destronar Tarraco. Però el descobriment, al subsol del (ja és casualitat) Gran Hotel Barcino del carrer de Jaume I, és, a més d’emocionant, revolucionari, perquè confirma que tots els mapes de com se suposa que era aquella urbs fa 2.000 anys estan equivocats.

El fòrum, epicentre de la vida cívica de tota ciutat romana, no era a Barcino una gran plaça orientada de nord a sud, seguint la línia del cardo, nom d’un dels dos carrers principals segons el diccionari urbanístic en llatí, sinó que cal imaginar-lo ara, vist això, d’est a oest, en sentit del decumanus , l’altra via que definia tota gran vila. En resum, tots els plans que fins ara han servit per recapitular la història romana de Barcelona estan malament. S’ha de girar 90 graus el fòrum en totes i cada una d’aquestes recreacions de llibres, guies i postals. Aquesta rellevant notícia arqueològica té alguna cosa de les peripècies d’aquell quadro de Piet Mondrian que durant 75 anys, primer a Nova York, després a Düsseldorf, va estar penjat de cap per avall i que quan es va descobrir l’error es va desdenyar capgirar-lo. La gran diferència en aquest cas és que alguns indicis que la ciutat intramurs de Barcino era diferent del que oficialment se sostenia havien sigut posats sobre la taula com a mínim en tres ocasions.

La primera vegada va ser fa més de 400 anys. Ho va suggerir l’historiador i cronista local Jeroni Pujades el 1595. El carrer de Pujades porta aquest nom en el seu honor, però la seva tesi va ser desestimada. El 1954, una autoritat irreprotxable en la matèria, Agustí Duran Sanpere, també va redibuixar l’orientació del fòrum en vertical a partir del lloc on havien sigut trobades una quarantena de restes arqueològiques. No li quadrava amb l’establert. De nou, la teoria va ser desdenyada.

El 2014, els professors Héctor Orengo i Ada Cortés van publicar un detallat estudi a l’Oxford Journal of Archaeology per replantejar de nou la qüestió, i no només això: el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) va deixar la sala de conferències perquè hi exposessin els arguments. El llavors director, Joan Roca, va acceptar que no hi havia una tesi oficial amb fonaments inamovibles, però el debat no va anar d’entrada gaire més enllà. Orengo i Cortés afirmaven que l’orientació horitzontal del fòrum es basava en uns erronis estudis fets el 1835 per Antoni Celles que va donar per bons al seu dia Josep Puig i Cadafalch, a qui ningú, al cim del seu prestigi, qüestionava els posicionaments polítics, artístics i, en aquest cas, arqueològics

¿Què ha passat posteriorment a aquest 2014 per fer un gir tan radical? Doncs que la cadena Gargallo Hotels va sol·licitar permís fa tres anys per instal·lar un nou ascensor a la part posterior del Gran Hotel Barcino, a l’altura del número 3 del carrer d’Hèrcules. En situacions com aquesta, el protocol de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat estableix que un equip d’arqueòlegs ha de supervisar els treballs, sobretot en una àrea tan sensible com aquesta. Va ser així com, de manera una mica inesperada, els especialistes es van trobar cara a cara amb el paviment fundacional de Barcino, lloses de metre i mig de llarg i 1,18 d’amplada tallades amb pedra de les pedreres de Montjuïc. No hi havia precedents d’una troballa d’aquestes característiques. El que havia de ser una excavació de tot just sis metres quadrats de superfície va passar a ser, amb la inestimable col·laboració del grup hoteler, que va reconsiderar totalment el projecte, un treball d’exploració sobre uns 60 metres quadrats. I així, durant tres anys ha sigut possible documentar el pas del temps en aquest espai, ni més ni menys que 20 segles de capes històriques. En època tardoromana i visigoda va ser aquest un espai a l’aire lliure, potser un mercat setmanal o un estable. No va ser fins al segle XIV que es va edificar sobre aquell paviment, alhora que es construïa l’església de Sant Just i Pastor. Va ser la llar de la família Recasens durant dècades i, després, de la família Llaudé. Al segle XX hi va arribar com a convent, fins que el grup hoteler el va adquirir per a un més dels seus allotjaments. La sensibilitat que han mostrat amb aquesta troballa és digna d’elogi, tot i que també és cert que eleva el valor de l’establiment. A partir d’ara, els clients esmorzaran sobre un excepcional espai.

Notícies relacionades

Les llars de BCN paguen 131 euros de mitjana per les escombraries

Mercabarna se salva de tributar vuit milions pels seus residus

Marbres d’importació

Durant els treballs, per exemple, s’han recuperat més de 50 fragments de marbres d’importació, de Carrara, Anatòlia i Egipte, proves inequívoques que aquest lloc formava part d’un conjunt monumental que va ser aixecat amb materials sumptuosos. També, a més de fonaments de formigó romà (una de les grans troballes d’enginyeria d’aquella civilització), s’han descobert dos pous de 2,6 metres de profunditat connectats per un sifó que regulava el pas de l’aigua i evitava que aquesta s’estanqués. I el conjunt de monedes recuperades entre la runa són evocadores, de temps de Lluís el Piadós, de Siracusa, carolíngies, andalusines i, potser la més interessant de totes, una commemorativa de la fundació de Constantinoble, de l’any 330.