Recuperar la memòria agrícola

Entitats en defensa del patrimoni hospitalenc insisteixen des de fa anys en la necessitat d’intervenir en els edificis per evitar que prossegueixi l’evident degradació. No obstant, remarquen que la falta d’acords institucionals per recuperar les masies o desenvolupar els plans urbanístics i econòmics que es cuinen en el seu entorn ha suposat una paràlisi que fa perillar aquests vestigis del passat agrícola de l’Hospitalet.

Els treballs de rehabilitació d’aquestes dues masies, a més de la que dona nom a l’últim reducte agrícola de la ciutat, van ser un compromís en el marc de l’acord per tirar endavant el Pla Director Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia, que preveu soterrar part de la via i desenvolupar un node centrat en la investigació mèdica.

Cal Trabal

Alvarín explica que l’organisme "abordarà i executarà" la rehabilitació de les tres finques una vegada acabin les obres d’urbanització del tram sud de la Granvia, cap al 2031, i gràcies als diners que s’extreguin de la reparcel·lació dels terrenys –uns tres milions. "Ara no pot fer-se res perquè els treballs no es coordinarien bé amb les obres de transformació", afegeix el director del Consorci.

Per contra, la masia de Cal Trabal, l’única encara vinculada a l’activitat agrària, sí que es rehabilitarà i no necessitarà una reconstrucció com les altres dues. En els tres casos, els treballs de reparació els portarà a terme el Consorci i, una vegada acabats, les tres finques quedaran a disposició de l’Ajuntament de l’Hospitalet. La idea és que els seus usos tinguin alguna vinculació amb l’entorn.

Ireneu Castillo, divulgador de la història de l’Hospitalet i president de l’Associació Perseu per a la defensa del patrimoni, retreu el silenci de les administracions cada vegada que reclamen que s’actuï. "Al final, algunes vegades t’han de respondre, però et diuen que no tenen la culpa o posen excuses peregrines, però no donen solucions", assenyala. Precisament, l’Associació Perseu denunciava fa uns dies que una de les façanes de la Torre Gran s’havia desplomat després dels forts episodis de vent que van fuetejar Catalunya i que l’edifici ha arribat a "un estat de ruïna il·legal". Van atribuir a l’ACA la falta d’implicació en l’estat de l’immoble, declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), alhora que van recriminar al consistori no ser més actiu a l’hora de posar inspeccions, ordres d’execució i fer ús de la seva potestat sancionadora.

Notícies relacionades

L’Hospitalet tindrà un parc tan gran com la Ciutadella

Una excepcional troballa del paviment fundacional de Barcino redibuixa el mapa de la Barcelona romana

"Exigim responsabilitats polítiques i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune", va rematar l’entitat. A principis d’aquest any, Castillo va publicar el llibre Els últims masos de l’Hospitalet, en el qual busca posar en valor la memòria agrícola de la segona ciutat de Catalunya. Explica Castillo que la ciutat va arribar a comptar amb 339 masies quan el municipi encara incloïa els terrenys en els quals ara s’ubica la Zona Franca. Al perdre aquest territori, 63 van quedar al costat de Barcelona –de les quals no n’ha sobreviscut ni una– i 276 a la part hospitalenca. D’aquestes "avui només en queden 25".

De fet, la previsió actual és que dues masies incloses en l’àmbit del futur pol biomèdic i que no estan catalogades patrimonialment puguin desaparèixer una vegada es desenvolupi el projecte. Es tracta de Cal Capella i Cal Rovira, de propietat privada. Més enllà de la situació de les diferents masies, entitats veïnals i ecologistes ja van mostrar la seva disconformitat amb el planejament després de donar-se a conèixer que els últims camps agrícoles a la ciutat tampoc podran seguir com a explotació agrícola, sinó que es transformaran en un parc estratègic per al municipi.