L’Hospitalet tindrà un parc tan gran com la Ciutadella

La més immediata és el soterrament d’un important tram de la Gran Via les obres del qual s’iniciaran el 2027 i culminaran a finals del 2031. Una segona metamorfosi, que avança ara EL PERIÓDICO, és la creació del parc més gran de l’Hospitalet, equiparable en extensió al de la Ciutadella de Barcelona –sense tenir en compte el recinte del zoo– com a carta per situar el projecte en el mapa internacional, amb l’horitzó de tenir-lo a punt l’any 2040.

La ciutat ha dissenyat un pulmó verd circumscrit a la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) que delimita el desenvolupament urbanístic de la zona: es preveu que la plantació de 3.000 arbres proveeix d’1,5 metres quadrats més de zona verda per habitant un municipi colpejat per l’alta densitat de població. La idea és que les obres del parc comencin a mitjans del 2029 i que, idealment, estigui a punt juntament amb el soterrament a finals del 2031.

Els detalls del fet que aspira a ser nou refugi climàtic hospitalenc consten en el projecte d’urbanització del Pla Director Urbanístic (PDU) del futur pol biomèdic, dotat d’un pressupost de 66 milions d’euros. El pla urbanitzador va ser aprovat inicialment aquest febrer pel Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontà, l’entitat que comparteixen ajuntament i Generalitat per a la transformació urbana del nord del municipi.

Dos recursos pendents

L’organisme també va donar llum verda a l’avantprojecte d’espais lliures de Cal Trabal, àrea que va ser en el centre de la polèmica mediambiental entorn del PDU i que deixarà d’utilitzar-se com a explotació agrícola professional, tot i que queda oberta la possibilitat que inclogui horts urbans. De fet, actualment hi ha encara pendents de resoldre’s tres recursos judicials, dos dels quals –interposats per Ecologistes en Acció i pels Comuns de l’Hospitalet– tenen motivació mediambiental. Entre altres motius, apunten a suposats incompliments en la normativa per les volumetries i en matèria d’espais verds i qualifiquen el projecte del biopol d’"operació immobiliària especulativa". El tercer correspon a un privat: la Masia Can Escarré, que finalment no queda afectada per l’àmbit.

L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, afirma que amb la integració de la Gran Via "s’elimina una ferida històrica". "Posem final –afirma– al que quedava de l’antiga autovia de Castelldefels, reduïm sorolls i contaminació i connectem definitivament els hospitals de Bellvitge i l’ICO amb la ciutat". De fet, una de les màximes de Quirós per explicar el nou entorn del biopol és que, després de soterrar la Gran Via, es podrà anar caminant de l’Hospital de Bellvitge a l’ICO.

Raúl Alvarín, director del Consorci, apuntala el pla municipal: "El parc és una aposta de l’Hospitalet per l’atracció de talent: és l’entorn idoni per a una economia d’alt valor com la del pol biomèdic. Amb aquest busquem situar-nos entre els hubs de lifescience de referència com el Cambridge Biomedical o el hub de Life Science de Maguncia, amb empreses com BionTech i Merck o Sanofi".

"L’espai serà una porta d’entrada a la Barcelona metropolitana: guanyem 22 hectàrees de zona verda i fem arribar la nova economia al cor de la ciutat", rubrica l’alcalde Quirós.

Aus protegides

El gran parc està concebut més com a espai natural que urbanitzat, a l’estil del delta del Llobregat, sobretot per les restriccions que imposa la ZEPA. "No hi haurà vorades ni massa bancs o jocs infantils", assumeix Alvarín, perquè "és un parc que no podrà acollir grans massificacions, incompatibles amb la preservació".

A les seves 28 hectàrees – sense el recinte del zoo, la Ciutadella n’ocupa unes 17 –, el parc comptarà amb una gran bassa, sèquies humides, reg per degoteig i un pou. "Plantarem un bosc mediterrani que acompanyarà el camí del riu i una petita zona de pícnic", comenta Alvarín.

El director del Consorci emfatitza el caràcter "naturalista" del projecte: en global, hi ubica 600.000 metres de superfície permeable on l’aigua de la pluja vagi directa al nivell freàtic per recarregar l’aqüífer.

De fet, els elements ambientals del parc han sigut pensats per afavorir les aus protegides de la ZEPA. A Cal Trabal s’ubicarà una bassa d’aigua que afavoreixi la biodiversitat, al voltant de la qual es desenvoluparan espècies vegetals i animals que serveixin d’aliment per a les aus. Fins aquest llac artificial conduiran camins d’aigua des de tot l’àmbit; des d’allà, l’aigua serà tornada al riu a través d’un desguàs que actualment ja hi ha al sud de Cal Trabal.

"La proposta d’ordenació està inspirada en l’antic mapa de canals que anaven enganxats al Canal de la Infanta", comenta Alvarín. La transformació de Cal Trabal en un parc, com ja va explicar aquest diari, ha aixecat suspicàcies entre entitats veïnals ja que suposarà posar fi als últims camps de cultiu que queden a l’Hospitalet.

L’equilibri entre edificabilitat i zones verdes en el biopol ha sigut un cavall de batalla des de l’inici de la tramitació del PDU que el sustenta. El Consorci ja es va veure obligat a reformular el pla després dels revessos judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el novembre del 2020 –el primer, a instàncies dels Comuns; el segon, d’ERC, la CUP i Depana–.

En la primera nul·litat, el Tribunal va apel·lar a una qüestió competencial: apuntava a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i no a la Generalitat, com a competent per impulsar el pla. En la segona, el tribunal va criticar la incorrecta ubicació de les zones verdes que preveia el projecte. Aquests precedents van desembocar en canvis com que la Generalitat va emfatitzar l’entitat del PDU com a "projecte de país"; que es va contemplar la preservació del 85% de l’ús agrícola de Cal Trabal; que es va rebaixar l’edificabilitat del projecte en un total de 70.000 metres quadrats de sostre edificable, i que es va deixar d’incloure zones verdes en nusos viaris sense accés.

El PDU que en el dia d’avui avança proposa que la majoria del sòl tingui un ús vinculat amb l’activitat econòmica pròpia del biopol, incloent-hi la biomèdica, d’oficines o administrativa. La resta d’edificabilitat màxima per usos és la següent: un 13,5% del sòl està reservat a hotels, un 10% a activitat comercial i un 5% a residències. Més enllà del parc, les zones verdes de la resta de l’àmbit ocupen unes 22 hectàrees més. Quant a la propietat del sòl de l’àmbit, al voltant del 70% és públic –entre ajuntament, Generalitat, ministeri, AMB, Adif i Consorci– i el 30% restant és privat, amb un propietari destacable.

Subministrament elèctric

Notícies relacionades

Recuperar la memòria agrícola

Una excepcional troballa del paviment fundacional de Barcino redibuixa el mapa de la Barcelona romana

A la urbanització s’hi haurà de sumar també el subministrament energètic a través de la intervenció de la xarxa elèctrica, fet que suposarà per si sol una despesa pública de 20 milions. En el paquet s’inclourà la construcció d’una nova subestació elèctrica, el cost de la qual rondarà els vuit milions d’euros, que el Consorci posarà a disposició d’Endesa i anirà connectada amb la subestació pròxima a l’Hospital de Bellvitge.

Al març d’aquest 2026 està previst aprovar inicialment la reparcel·lació de la zona afectada pel PDU, per després fer-ho de manera definitiva al maig o juny. Aquesta reparcel·lació redistribuirà els drets d’aprofitament entre propietaris públics i privats segons el planejament, assignarà les futures parcel·les a explotar i fixarà les respectives càrregues econòmiques.