Només un de cada cinc treballadors té pla de mobilitat d’empresa

Cada vegada més persones a Catalunya gasten més temps i un cost personal més elevat en la seva mobilitat obligada a la feina. La crisi de la vivenda està comportant un allunyament entre el lloc de residència i el laboral. Polígons mal comunicats, els problemes de Rodalies, autobusos saturats i un trànsit infernal en hora punta són els ingredients d’un còctel difícil de digerir en aquest tipus de desplaçaments.

Unes 130 companyies de la província de Barcelona disposen d’un pla de desplaçament d’empresa que busca facilitar l’accés dels seus empleats al lloc de treball. Aquests plans inclouen mesures com l’impuls del transport col·lectiu, sistemes per compartir cotxe entre els treballadors de l’empresa, facilitar l’accés en bici o patinet elèctric i possibilitat de teletreball o horaris flexibles en la mesura que l’activitat ho permeti. No obstant, només cobreixen un de cada cinc treballadors que segons la normativa vigent haurien de comptar amb aquest tipus de plans.

Els experts veuen en el desenvolupament de la nova llei de mobilitat sostenible, segons la qual les empreses de més de 200 persones treballadores –o 100 per torn– han d’implementar plans de mobilitat per facilitar l’accés a la feina, com una gran oportunitat per reconfigurar els desplaçaments perquè siguin eficients i sostenibles. No obstant, lamenten que per ara tota la responsabilitat recaigui en les empreses.

La Generalitat ja va establir el 2007 que les organitzacions amb més de 500 treballadors han de disposar d’un pla de desplaçament a l’empresa. Es va aprovar mitjançant decret sota el pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, perseguint reduir la contaminació procedent del vehicle privat. Llavors les empreses en van presentar alguns, però la iniciativa va perdre pistonada ràpidament. El Pla Director de Mobilitat de Barcelona 2020-2025 va augmentar l’exigència davant les dades alarmants de contaminació, de manera que no només les empreses de més de 500 empleats de la regió metropolitana l’havien de tenir, sinó també totes les empreses de més de 200 treballadors ubicades als 40 municipis de l’entorn metropolità on la qualitat de l’aire està més compromesa. El termini màxim fixat va ser juliol del 2025. Però només 22 s’han fet després de la pandèmia, anys en què han canviat els fluxos de mobilitat i hi ha una necessitat més gran de desplaçament.

En total, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) té comptabilitzats 124 plans de desplaçament, 73 d’empreses privades i 51 d’administracions públiques. Unes xifres que indiquen que "ni tan sols el sector públic ha fet un esforç a aplicar el que ha legislat", remarca l’expert en mobilitat i científic de dades de la UGT José Rodríguez. Tots junts en cobreixen només 100.000 dels prop de 500.000 que haurien d’estar sota el paraigua d’aquests plans.

"No hi ha hagut gran interès en la seva aplicació, ni per part de les empreses ni de l’Administració", coincideix el responsable de Mobilitat i Infraestructures de CCOO, Alberto Puivecino, per a qui "les subvencions que ha ofert durant aquests anys la mateixa ATM han passat completament desapercebudes". Aquestes ajudes cobrien el 50% del cost dels plans, aportant fins a un màxim de 7.000 euros.

Puivecino explica que s’havia previst que l’ATM promogués i vehiculés en àmbitterritorial els plans de desplaçament, però "només s’han portat a terme a l’àrea barcelonina, mentre que les ATM de Girona, Lleida i Tarragona no han arribat a treballar en això". Precisament, aquests plans són més necessaris als territoris amb menys oferta de transport públic.

A la regió de Barcelona, la meitat de les empreses que han presentat un pla de desplaçament estan ubicades al Barcelonès, on hi ha més oferta de transport. Un altre 20% es troben al Vallès Occidental, un 14% al Baix Llobregat i la resta, al Vallès Oriental, Osona i el Maresme.

Anar a l’arrel

La mobilitat laboral, tot i que suposa un 30% dels desplaçaments diaris, és la que genera més pressió en hores punta a la xarxa de transport i la que més utilitza el vehicle privat. Concretament, en sis de cada 10 desplaçaments, una proporció que augmenta a tres de cada quatre quan el centre de treball és fora d’un nucli urbà, segons l’ATM. L’aplicació en les empreses dels plans de desplaçaments dels treballadors pot disminuir en un 20% les emissions de CO2 vinculadesa la mobilitat, indica així mateix l’ATM.

"Amb els plans de mobilitat, si aconseguim que 200.000 treballadors més deixin el cotxe i vagin en transport públic en hora punta, es poden descongestionar les entrades i sortides a la ciutat", remarca l’expert en mobilitat de la UGT. Segons la seva opinió, l’esforç de l’Administració s’ha de centrar no tant a bonificar el transport públic, sinó a fer factibles aquests plans amb una oferta més gran: "Al treballador se li redueix el temps de viatge, l’estrès que pateix quan no pot arribar, hi ha massa trànsit o no troba aparcament i també disminueix els diners que acaba gastant", assegura. A més, es dona compliment a les normatives mediambientals, amb el consegüent benefici per a la salut.

Notícies relacionades

Barcelona invertirà 14 milions en instal·lacions esportives al Raval

L’esperada reforma del pont de Marina s’iniciarà al setembre

Encarregar un pla de mobilitat a una consultora pot costar entre 7.000 i 10.000 euros, mentre que les multes que inclou la llei de mobilitat sostenible per no tenir-lo són de 100 a 2.000 euros. L’empresa mitjana "ho considera més una despesa que una inversió perquè no se li donen facilitats, ni ha rebut suport tècnic de l’Administració", considera Rodríguez, contrari que el seu desenvolupament costi diners a l’empresa.

Una manera de contribuir a la seva implementació, segons els experts, és que "l’Administració sigui la primera a aplicar plans de mobilitat als seus centres de treball".