Vuit efervescents anys de racionalisme

Barcelona va iniciar el 12 de febrer l’intens 2026 en què serà Capital Mundial de l’Arquitectura. Només sis dies després, es va fer un acte de reivindicació dels vuit anys en què el racionalisme va florir a la ciutat, entre 1929 i 1937, un període interromput per la Guerra Civil, ja que alguns dels seus millors representants van morir al front bèl·lic, a l’exili o els va ser retirat el títol professional durant la dictadura. Van ser els anys del GATCPAC i algunes de les seves rodalies estètiques, sovint esquivades, com si ningú pogués brillar al costat del modernisme i d’Antoni Gaudí.Barcelona va començar el passat 12 de febrer a l’intens 2026 que serà Capital Mundial de l’Arquitectura i, només sis dies després, ha tingut a la seu oficial del certamen, a la preciosa antiga seu de l’Editorial Gustau Gili (Rosselló, 87-89), un acte de reivindicació d’aquells vuit anys que el racionalisme va florir a la ciutat, més o menys entre 1929 i 1937, un període abruptament interromput per la Guerra Civil i fins i tot tràgicament liquidat, perquè alguns dels seus millors representants van morir al front bèl·lic, en l’exili o els va ser retirat el seu títol professional durant la dictadura. Van ser els anys del GATCPAC i alguns dels seus voltants estètics, molt sovint esquivats, com si ningú pogués brillar al costat del modernisme i d’Antoni Gaudí.

L’Ajuntament de Barcelona ha reeditat, corregit i augmentat una guia de 68 obres de finals dels anys 20 i la primera meitat dels 30, quan els excessos del modernisme i el noucentisme van cedir el pas a la simplicitat i elegància que triomfava a Europa. Es va imposar el nom de racionalisme. La presentació d’aquesta obra, amb un text introductori de la periodista Tate Cabré, va servir per avaluar l’interès per l’arquitectura. La cita va ser a la sala lateral de la Gustau Gili, on s’havien disposat inicialment 60 cadires per al públic. Va caldre anar-ne a buscar més, el triple, i tot i així una part dels assistents es van quedar drets.L’Ajuntament de Barcelona acaba de reeditar, corregida i augmentada, una guia de 68 obres encara dempeus de finals dels anys 20 i la primera meitat dels 30, quan, per resumir-lo, els excessos del modernisme i el ‘noucentisme’ van cedir el pas a la simplicitat i elegància que ja triomfava a Europa. Posats a buscar-li un primer nom, hi va haver qui va dir que era arquitectura cubista, però amb el temps es va imposar el nom amb què ha perdurat, racionalisme. La presentació d’aquesta obra, amb un analític text introductori de la periodista Tate Cabré, ha servit, segons es miri, per tenir un primer test real de fins a quin punt la capitalitat de l’arquitectura desperta o no interès. La cita era a la sala lateral de la Gustau Gili, en la qual cosa en un temps va ser el magatzem logístic de les novetats editorials. L’organització havia disposat inicialment una seixantena de cadires per al públic, una xifra alta per al que solen ser les presentacions de llibres en aquesta ciutat. Va caldre anar contra més, el triple, com poc, i encara així part dels espectadors es van quedar drets.

La Casa Sert del carrer de Muntaner, l’edifici del clausurat Cinema Astòria, el Grup Escolar Collasso, la Casa Bloc, la Clínica Barraquer, el Dispensari Central Antituberculós, la Fàbrica Myrurgia... La llista segueix fins a 68 edificis, amb direccions reconeixibles i d’altres per descobrir. Cabré va plantejar als assistents una experiència poc practicada: anar del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau a la Sagrada Família recorrent l’avinguda Gaudí però fent atenció a tres finques: els números 71, 56 i 44, les cases Viladot, Anna Maria Torras Riviere i Ginestà, mostres de com hauria pogut ser Barcelona si el franquisme no hagués considerat aquell corrent del racionalisme com un art degenerat.La Casa Sert del carrer Muntaner, l’edifici del ja clausurat Cinema Astòria, el Grup Escolar Collasso, la Casa Bloc, per descomptat, la Clínica Barraquer, el Dispensari Central Antituberculós, la Fàbrica Myrurgia... La llista segueix fins als 68 edificis, amb direccions perfectament reconeixibles, com les fins a aquí esmentades, i altres que mai és tard per descobrir. Cabré, per exemple, ha plantejat als assistents una experiència poc practicada. És senzilla. Consisteix a anar del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau fins a la Sagrada Família o viceversa, o sigui, recórrer l’avinguda de Gaudí de principi a final, però no amb la vista posada en la monumentalitat dels extrems, sinó prestant atenció a tres finques, les del números 71, 56 i 44, en aquest ordre, les cases Viladot, Anna Maria Torras Riviere i Ginestá, tres perfectes mostres de com podia haver sigut molt més encara Barcelona si el franquisme no hagués considerat aquell corrent del racionalisme gairebé una sort d’art degenerat.

Ruta del racionalisme de Barcelona es va publicar per primera vegada el 2018 en tres idiomes. Va ser una tirada de 5.000 exemplars que va volar de les prestatgeries, especialment la versió anglesa, cosa que indica que la qüestió interessava més enllà de les fronteres. Ara torna amb 5.000 exemplars. La Capitalitat Mundial de l’Arquitectura s’ho mereix. La primera i la segona edició són diferents, entre altres raons per aquesta tendència a la irracionalitat. El 2024, un exemple clar d’això és la demolició de part de l’arquitectura interior de la Joieria Roca del passeig de Gràcia, un treball de Josep Lluís Sert, pel nou propietari del negoci.

Notícies relacionades

BCN insta el taxi a digitalitzar-se per ser més competitiu

Open Barri, el ‘fill’ del 48 Open House

"Carta blanca"

Una llàstima, perquè Sert era un dels més notables representants del GATCPAC. Va acabar els estudis d’arquitectura el 1929, a l’inici d’aquell període. Segons Oriol Bohigas, va tenir el baptisme de foc en el gremi d’una manera divertida. Va arribar a casa amb el títol i la seva mare li va dir: "Noi, ara llueix-te. Fes el que vulguis. Carta blanca". Va posar a les seves mans un parell de solars, un al carrer Muntaner i un altre al carrer Rosselló, que avui formen part de les rutes del racionalisme.Una llàstima, sens dubte, perquè Sert era, sens dubte, un dels més notables representants d’aquells vuit anys que va durar el GATCPAC. Va acabar els seus estudis d’arquitectura just el 1929, data d’inici d’aquell període i, segons va comptar Oriol Bohigas als seus dietaris, va tenir el seu baptisme de foc en el gremi d’una manera, com poc, divertida. Va arribar a casa amb el títol i la seva mare li va dir: "Muchacho, ara llueix-te. Fes el que vulguis. Carta blanca". Puso a les seves mans un parell de solars perquè demostrés què havia après a la universitat, un al carrer Muntaner i un altre al carrer de Rosselló. Avui formen part de les rutes del racionalisme. n urante els primers anys de la dictadura, el franquisme, sense fer gala d’això, va acabar alguns projectes del racionalisme que s’havia quedat a medi fer o al calaix, però els casos van ser pocs. No va ser fins a 1951, curiosament l’any de la VI Flota, que a la seva manera es va reprendre aquell corrent. Ho van fer els arquitectes de l’autodenominat Grup R. La seu de Gustau Gili és fruit d’aquest renaixement del racionalisme. Quan va acabar la presentació, ja era de nit, una hora perfecta per gaudir d’una manera diferent d’aquest edifici. Va sortir el públic i ho va veure, com un gegant llum de disseny.