La policia insta les persones que quedaven acampades a la Zona Franca a marxar

Els assentats expliquen que els agents els van indicar que havien de marxar dels campaments que es van formar després de l’operatiu de la setmana passada.

La policia insta les persones que quedaven acampades a la Zona Franca a marxar
8
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La policia es va desplaçar ahir a primera hora del matí als campaments formats després del desallotjament de l’assentament de la Zona Franca, el 10 de febrer. Els agents els van instar a marxar, segons van dir fonts coneixedores del cas a EL PERIÓDICO.La policia s’ha desplaçat aquest dimarts a primera hora del matí fins als petits campaments que es van formar després del gran desallotjament de l’assentament de la Zona Franca, dimarts passat. Els agents els han instat a marxar d’allà, han explicat fonts coneixedores del cas a EL PERIÓDICO. "Han vingut a les 7.00, sense avisar, i ens han dit que havíem de sortir d’allà avui mateix", va explicar un dels assentats, que es lamentava per "no tenir on anar". Aquest jove es va instal·lar al parterre més petit al costat contrari de l’entrada a l’empresa UPS. Va assegurar que els agents també van demanar marxar als que havien acampat a banda i banda del túnel. "Haurien d’haver avisat almenys amb dos o tres dies per poder-nos organitzar", va retreure."Han vingut a les 7.00, sense avisar ni res, i ens han dit que hauríem de sortir d’allà avui mateix", ha declarat un dels assentats, que lamenta "no tenir on anar". Aquest jove es va instal·lar al parellterre més petit que hi ha al costat contrari de l’entrada a l’empresa UPS. Assegura així mateix que la policia també ha demanat marxar als que han acampat a banda i costat del túnel. "Haurien d’haver avisat almenys amb dos o tres dies per poder organitzar-nos", ha retret.

Fonts del Consorci de la Zona Franca van apuntar que no els constava que estigués en marxa cap desallotjament però van afegir que, si en alguns dels punts on es concentraven les persones presentaven "els mateixos problemes de salubritat" que a l’assentament original, "hauran d’aixecar la zona". "Però en cap cas hi ha un desallotjament, no els estem dient que se’n vagin, és una feina per la seva seguretat i per la dels treballadors del polígon", van assegurar.

Per Enrique Mosquera, portaveu de la plataforma Papers per a Tots, l’avís de la policia certifica les seves sospites: "És el que pretenia la falsa desratització, dispersar-los per després anar-los posant a poc a poc en petits grups". Això afecta negativament la capacitat d’aquestes persones per accedir a la regularització extraordinària promulgada pel Govern central. "Arriben al lloc i no troben les seves botigues ni els seus documents...", lamenta. La plataforma estudia organitzar mobilitzacionsEnrique Mosquera, portaveu de la plataforma Papers per a Tots, assegura que l’avís de la policia no fa més que certificar les seves sospites: "És justament el que pretenia la falsa desratització, dispersar-los per després anar posant-los a poc a poc en petits grups". És una cosa que, per a Mosquera, també afecta negativament la capacitat d’aquestes persones per accedir a la regularització extraordinària promulgada pel Govern. "Arriben al lloc i no troben les seves botigues, ni els seus documents...", lamenta. Per això, la seva plataforma estudia llançar mobilitzacions pròximament.

Plaga de rates

L’Ajuntament de Barcelona manté que l’operatiu del 10 de febrer va ser "un aixecament, no un desallotjament", va puntualitzar la comissionada d’acció social, Sonia Fuertes, en una compareixença ahir en la comissió municipal de serveis socials, instada pel PP. "Aquestes persones no han sigut expulsades del territori. S’han pogut col·locar en carrers adjacents", va dir Fuertes, que va defensar que era necessari desratitzar el descampat més poblat de Barcelona. Es calcula que unes 175 persones estaven instal·lades al ras, de les quals 151 mantenien contacte amb els serveis socials.Al seu torn, ha defensat que resultava necessari desratitzar el descampat que es va definir com el més poblat dels existents a Barcelona. Es calcula que unes 175 persones estaven instal·lades al ras, de les quals 151 mantenien algun contacte amb els serveis socials.

"Era important protegir les persones que hi pernoctaven i també els treballadors de la Zona Franca", va esgrimir Fuertes. La responsable municipal va explicar que els serveis socials de Barcelona van detectar els primers acampats a finals del 2023, quan eren entorn d’una cinquantena, i que l’assentament va créixer sobretot a partir del 2024. Va indicar que moltes de les persones que malviuen al ras a la Zona Franca "són de recent arribada a Barcelona". "La majoria fa menys d’un any i, d’aquestes, la meitat va arribar fa menys de sis mesos", va precisar Fuertes, que va recalcar que "se’ls va avisar prèviament" a haver de retirar les botigues la setmana passada i que es van prendre altres mesures perquè les xinxes no es propaguessin."Era important protegir les persones que hi pernoctaven i també els treballadors de la Zona Franca", ha esgrimit Fuertes. La responsable municipal ha explicat que els serveis socials de Barcelona van detectar els primers acampats a finals del 2023, quan eren entorn d’una cinquantena, i que va créixer sobretot a partir del 2024. Ha indicat que moltes de les persones que malviuen al ras a la Zona Franca "són de recent arribada a Barcelona". "La majoria fa menys d’un any i, d’aquestes, la meitat va arribar fa menys de sis mesos", ha precisat Fuertes, que ha recalcat que "se’ls va avisar prèviament" a haver de retirar les botigues la setmana passada. Ha afegit que es van prendre altres mesures perquè les xinxes no es propaguessin i els acampats no perdessin les pertinences.

Antonio Verdera (PP) va recriminar al govern del PSC que el campament de la Zona Franca sigui "un problema que es resolgui a mitges o que es desplaci uns quants carrers més enllà". Va comptabilitzar 66 tendes de campanya entorn del solar del campament. "A dues persones per botiga, han de ser unes 130 persones", va estimar, i va preguntar quantes places d’acollida disposa la ciutat per a persones sense llar.Per la seva banda, Antonio Verdera (PP) ha recriminat al govern del PSC que el campament de la Zona Franca sigui "un problema que es resolgui a mitges o que es desplaci uns quants carrers més enllà". El regidor ha comptabilitzat 66 botigues de campanya entorn del solar on s’havia format el gran campament. "A dues persones per botiga, han de ser unes 130 persones", ha estimat Verdera, que ha preguntat quantes places d’acollida disposa la ciutat per a persones sense llar.

"És un tema de prioritats –va opinar Verdera–. Mentre l’Ajuntament ha decidit invertir 1,5 milions al Districte 11, potser es podrien fer 125 vivendes d’emergència del model Housing First o evitar 417 desnonaments amb ajudes de lloguer a 300 euros mensuals". Verdera va reclamar un "pla de seguiment específic que garanteixi que les persones afectades per aquest operatiu no continuen vivint al carrer en els mateixos punts". "El més greu és que continuen sent allà, no se’ls ha donat cap altra oportunitat", va recalcar.

"És una qüestió de prioritats – ha opinat el popular –. Mentre l’ajuntament ha decidit invertir 1,5 milions al Districte 11 [per ajudar ciutats palestines], potser es podrien fer 125 vivendes d’emergència del model Housing First o evitar 417 desnonaments amb ajudes de lloguer a 300 euros mensuals". Al seu torn, Verdera ha reclamat un "pla de seguiment específic que garanteixi que les persones afectades per aquest operatiu no continuen vivint al carrer en els mateixos punts". "El més greu és que continuen sent allà, no se’ls ha donat cap altra oportunitat", ha emfatitzat.En el mateix debat, Junts va retreure al govern de l’alcalde Jaume Collboni el dispositiu de la setmana passada a la Zona Franca, qualificant-lo d’"operació publicitària" que va aportar "poca solució". ERC va instar a acordar mesures en la taula de sensellarisme de Barcelona, mentre Vox va cridar a "erradicar el barraquisme".En el mateix debat, Junts ha retret el dispositiu de la setmana passada a la Zona Franca al govern de l’alcalde Jaume Collboni, al titllar-lo d’"operació publicitària" que ha aportat "poca solució". ERC ha instat a acordar mesures a la taula de sensellarisme de Barcelona, mentre que Vox ha cridat a "erradicar el barraquisme".

Notícies relacionades

Barcelona en Comú va qüestionar les intencions del PP, al qual va criticar el "desallotjament inhumà" del vell institut B9 de Badalona al desembre. També va acusar el PSC de pretendre una "expulsió cap als marges" a les persones sense llar, per la qual cosa va proposar un model d’allotjaments de baixa exigència, que ofereix allotjament o pernocta sense gairebé requisits previs.Per la seva banda Barcelona en Comú ha qüestionat les intencions del PP, al qual ha criticat el "desallotjament inhumà" del vell institut B9 el desembre passat. Així mateix, ha acusat el PSC de pretendre una "expulsió cap als marges" les persones sense llar, per la qual cosa ha proposat un model d’allotjaments de baixa exigència, en els quals s’ofereix allotjament o pernocta sense gairebé requisits previs a persones sense llar.

Durant la comissió, els Comuns van aprovar una proposició per crear un centre de baixa exigència al districte de Sants-Montjuïc, on es troba la Zona Franca. BComú va aconseguir el recolzament de Junts, ERC i el PP. Vox hi va votar en contra i el PSC s’hi va abstenir, després d’afirmar que ja hi ha centres com el proposat.Durant la comissió, els Comuns han aconseguit aprovar una proposició en què han reclamat crear un centre de baixa exigència al districte de Sants-Montjuïc, precisament on es troba la Zona Franca. BComú ha aconseguit el recolzament de Junts, ERC i PP. Vox hi ha votat en contra i el PSC s’ha abstingut, després d’afirmar que ja hi ha centres com el proposat a Sants-Montjuïc.

Temes:

Policia Govern