La llei catalana sobre el límit de soroll a les escoles arriba a la UE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s’haurà de pronunciar sobre la llei catalana que eximeix els centres educatius i els equipaments esportius de cenyir-se als nivells permesos de soroll en un horari que inclou des de primera hora del matí fins a l’inici de la nit, tant en les jornades lectives com també els caps de setmana. La secció civil del tribunal d’instància de Barcelona ha elevat dues qüestions prejudicials al TJUE perquè aclareixi si la regulació vigent a Catalunya des de març del 2025 que exclou a les instal·lacions de centres educatius i esportius dels preceptes per mitigar la contaminació acústica és compatible amb el dret comunitari i amb el "compliment dels límits d’immissió sonora".

El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el 2025 canviar la llei de protecció contra la contaminació acústica per excloure els patis escolars de l’obligació de complir els llindars màxims de soroll permesos entre les 07.00 i les 21.00 hores. La mateixa exempció es va estendre també als equipaments esportius, entre les 09.00 i les 22.00 hores. Segons figura en la interlocutòria judicial a què EL PERIÓDICO va tenir accés, el jutge entén que, amb la recent reforma de la normativa, "s’exclou de tota mena de regulació i limitació" el bullici causat per activitats escolars i extraescolars, que abans de la modificació estaven "regulats dins dels nivells de sorolls com una activitat més", recorda el magistrat.

"L’esmentada exclusió normativa és general, absoluta i automàtica, sense diferenciació per nivells d’immissió, impacte real, condicions arquitectòniques, nombre d’alumnes, proximitat d’habitatges, densitat urbana, ni mecanismes complementaris de mitigació", enumera la resolució del tribunal. Observa que "es preveuen limitacions horàries molt àmplies", que engloben supòsits "substantius quant a l’origen del soroll", des de la jornada lectiva a esdeveniments associats al temps lliure, "sent tots ells conceptes molt amplis, i sense referència a altres sorolls vinculats". Com a exemple, el jutge assenyala que la reforma de la llei no aclareix si l’enrenou que els "aficionats en activitats esportives" puguin ocasionar també s’exclou d’acatar els nivells exigits de soroll per no pertorbar el descans.

Denúncia d’un particular

El cas neix de la demanda d’un veí de Barcelona contra un centre educatiu de la capital catalana. El particular va denunciar patir soroll per les activitats lectives, extraescolars, esportives i d’oci al pati de l’escola. També va apuntar a les entrades i sortides de l’escola com una altra font de destorbs, al concentrar-se un gran nombre d’alumnes en els accessos a certes hores.

El tribunal ha optat per deixar el litigi entre el veí i l’escola en suspens a l’espera que el TJUE respongui a les dues preguntes que formula. D’una banda, el jutge interpel·la per si s’ha d’interpretar que la directiva europea de soroll ambiental exclou les activitats en centres escolars i els seus accessos. Per un altre, planteja si la llei catalana contravé el marc legal comunitari per deslliurar actes de tot tipus en equipaments educatius d’adoptar els valors límit de contaminació acústica.

El jutge ha traslladat el cas al tribunal amb seu a Luxemburg a petició de l’advocat Lluís Gallardo, que està especialitzat en contaminació acústica. "És el primer cas en què es resol dels tres que hem sol·licitat acudir al TJUE", explica el lletrat, que calcula que la resolució dels magistrats de la UE pot trigar un any. Mentrestant, la llei catalana continua vigent sense alteració. "És un disbarat immens i, si el TJUE diu que vulnera la directiva, s’haurà d’inaplicar", comenta Gallardo.

El denunciant va sol·licitar mesures correctores i, de manera subsidiària, una indemnització. En resposta al litigi, l’escola va al·legar davant el tribunal que va adoptar mesures i que els límits de contaminació acústica no s’excedeixen. En la interlocutòria, el jutge del tribunal d’instància de Barcelona indica que "la llei autonòmica no contempla cap referència als sorolls derivats dels accessos d’alumnes al centre educatiu, malgrat constituir immissions acústiques directament lligades al funcionament ordinari del centre en el seu horari lectiu".

Regulació o exclusió

Davant el plet obert, el jutge aprecia que ha de decidir "si els centres escolars en zones urbanes són objecte de regulació o d’exclusió" en la directiva comunitària. Afegeix que també li correspon dirimir "si es pot excloure una categoria completa de fonts de soroll ambiental", com seria la de les activitats en centres educatius, "no imposant cap tipus de límit".

Es planteja si és permissible "encara que fos el doble o triple" del volum de so "permès per a altres activitats" i no "imposar límits per quan els centres educatius siguin utilitzats per terceres persones no infants". Posa per cas els "partits d’adults" que es disputin en patis d’escoles.

Notícies relacionades

Els delictes cauen el 6% a BCN amb l’ofensiva contra la multireincidència

Una radiografia municipal revela el creixent ús social dels eixos verds

El magistrat diu que el litigi imposa resoldre si la modificació legal a Catalunya per dispensar els centres educatius "impedeix garantir l’efecte útil del dret de la Unió quant al mesurament i reducció del soroll". "No consta jurisprudència del TJUE que resolgui si un estat membre pot excloure de manera general i no condicionada els sorolls procedents de centres educatius", ressalta. Afegeix que la finalitat de la directiva de la UE "és assegurar una protecció homogènia i efectiva de la salut dels ciutadans de la Unió, evitant que la normativa nacional o autonòmica buidi de contingut els objectius europeus".

La denúncia d’un particular contra una escola que ha originat les preguntes del jutge al tribunal europeu no és un cas aïllat. Ja hi ha hagut altres denúncies interposades en els últims anys per part de veïns que viuen al costat de pistes d’escoles i instituts, sobretot a Barcelona.La ççdenunciaççdenúnciaçç d’un particular contra una escola que ha originat les preguntes del jutge al tribunal europeu no és un cas aïllat. De fet, són diverses les denúncies interposades en els últims anys per veïns que viuen junt amb pistes d’escoles i instituts, sobretot a Barcelona. Els denunciants es declaren molestos sobretot pel tumult que atribueixen que les instal·lacions s’explotin més enllà de la jornada lectiva, per allotjar activitats extraescolars i esportives quan les classes ja han acabat, caps de setmana inclosos, en les que participen també adults i joves que ja han passat l’etapa de l’educació obligatòria. En certs casos, les reclamacions van suposar que es retallés l’ús dels patis, fins i tot en horari escolar.