El nou projecte del museu Thyssen rebaixa l’impacte visual

El futur del Palau Marcet (cine Comèdia, per a diverses generacions, Museu Carmen Thyssen Barcelona, segons desitja el grup inversor Stoneweg) torna a ser a la teulada de l’Ajuntament de Barcelona després que l’estudi arquitectònic OUA hagi reformulat el primer esbós que va presentar al seu dia del projecte, en el qual espremia l’edificabilitat permesa pel Pla General Metropolità (PGM) en aquesta cantonada de la ciutat. En aquesta primera aproximació, a la construcció dels 9.700 m2 de sostre permesos per les normes urbanístiques s’hi arribava a partir de prolongar en altura les dues façanes laterals de la finca, cosa que comportaria un canvi radical de paisatge en un dels punts més transitats de la ciutat, la Gran Via amb el passeig de Gràcia. Després de la polèmica que va desfermar aquesta simulació per ordinador, el despatx barceloní OUA i el londinenc Casper Mueller Kneer Architects han remès aquest febrer al govern municipal una versió menys, per dir-ho d’alguna manera, aclaparadora.

En el nou render s’aprecia una reducció dels metres quadrats guanyats en altura. El bloc arquitectònic del que va ser el Palau Marcet després de la seva conversió en teatre el 1941 queda en aquesta segona versió en un primer terme, amb les cornises netes d’afegits. El que Stoneweg planteja ara a l’Ajuntament és que les plantes que desitja afegir a la finca quedin damunt de la façana interior i que la pell d’aquesta nova construcció, pel seu color i textura, sigui més lleugera. Les parets mitgeres de les dues finques adjacents quedarien ben cobertes i els comerços que ara hi ha a peu de carrer donarien pas a una planta baixa accessible i permeable visualment.

"Evolució" del projecte

¿Són suficients els canvis? La resposta del govern municipal no és, de moment, ni un sí ni un no. Que la tramitació del projecte avanci dependrà, segons un portaveu municipal, de l’anàlisi de les al·legacions presentades, de la feina conjunta d’OUA i els responsables de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament per a l’"evolució" del projecte arquitectònic i, també, d’una concreció més gran del projecte museístic darrere d’aquesta iniciativa privada. No hi ha calendari per al vistiplau municipal definitiu, que exigeix els vots de l’oposició per aconseguir majoria: "Quan es garanteixi que es tracta de la millor proposta possible per a aquest emplaçament, es portarà al ple per aprovar-la", avancen fonts oficials del consistori.

Notícies relacionades

Les obres del futur CAP del Raval destapen vestigis de fa set segles

Aprovat de nou el pla per construir 220.000 habitatges

Els plans de Stoneweg van topar primer amb una ferotge oposició per part de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample, enfadada pel fet que l’Ajuntament de Barcelona ni tan sols hagués sospesat l’opció d’executar la potestat del tempteig i retracte per comprar la finca i pilotar així després les condicions de qualsevol operador que volgués gestionar aquest espai. Però la punta va venir després, a finals de novembre, quan el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya va traslladar per carta el seu ressentiment a l’alcalde per la manera en què l’Ajuntament estava encarant aquest projecte.

El fet que Barcelona atura el títol de Capital Mundial de l’Arquitectura és un teló de fons que obliga el govern municipal a mesurar amb cautela cada pas que fa en aquesta cantonada de la Gran Via amb el passeig de Gràcia.