Hotels i súpers, les activitats que més paguen pel tribut de residus

L’estudi conclou que, de mitjana, els supermercats tributen 1.186,16 euros anuals en concepte de taxa d’escombraries, mentre que els hotels abonen un rebut mitjà anual de 944,8 euros. Els restaurants abonen de mitjana 613,33 euros. S’ha d’assenyalar que aquest estudi radiografia la taxa de residus global que tributa cada comerç, incloent-hi en aquesta quantitat tant la recaptació municipal de cada ajuntament com la relativa al tractament dels residus, que a Barcelona porta a terme l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En 24.000 d’aquests comerços la taxa metropolitana ha augmentat en uns 140 euros de mitjana aquest mateix 2026.

Pràctica més estesa

La clau de la quota comercial són els elements que es tenen en compte per al seu càlcul, una cosa que decideix cada ajuntament. De l’estudi d’ENT se n’extreu que la pràctica més estesa en el món municipal és combinar els factors del tipus d’activitat comercial i la superfície de cada local. I, com en el segment domèstic, el debat està servit per la naturalesa indiciària d’aquests factors en relació amb la generació de residus de cada comerç. "La crítica a la taxa de residus domiciliaris es pot traslladar a la recollida de residus comercials", afirma Benjamí Anglés, professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El jurista es refereix a la utilització de la superfície dels comerços com a factor per calcular la tributació de la taxa: com més grans són els locals, més residus es presumeix que generaran.

"Podríem dir una altra vegada que la distribució de la recaptació total entre els contribuents seria injusta perquè no té en compte la generació real de residus i perquè no incentiva la millora del reciclatge, ja que encara que els contribuents reciclessin més i millor, això no afectaria la quota de la taxa, que es mantindria igual", assegura Anglés. No és el cas de l’Ajuntament de Barcelona: "Segons la seva ordenança, la quota es determina a partir del volum (en litres) de residus generats cada dia o setmana, de manera que qui més escombraries genera, més paga", rubrica l’acadèmic.

Notícies relacionades

Daniel Martínez rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament

La plataforma marina del Fòrum acollirà un espai "multifuncional"

El dictamen d’ENT adverteix d’una important singularitat de la taxa de residus comercial: els comerços tenen alternativa de contractar per al servei una empresa dedicada a la gestió de residus, de manera que l’import es recapta a sol·licitud del comerç interessat a través de la figura del preu públic, que exigeix la cobertura total del cost del servei. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona.

"Des del punt de vista legal, els residus comercials s’han anat desvinculant de l’obligatorietat del servei de recollida per part dels municipis, cosa que ha donat l’opció de contractar gestors privats", rubrica l’informe dirigit pel doctor en Ciències Ambientals Ignasi Puig. A ulls d’Anglés, aquesta figura repercuteix en una més baixa pressió de la contribució per generar residus als comerços, que no estan obligats a pagar la taxa de l’ajuntament. "En el cas dels residus comercials, hi ha una alternativa a haver de pagar una taxa injusta, sempre que el servei privat ho faci més barat i tingui en compte les escombraries generades", sintetitza Anglés.