El mercat tensionat paralitza la liberalització d’habitatges a Badia

El primer gran pas ja es va produir el 2023, quan es van alliberar 4.156 habitatges del règim de protecció oficial. Aquest moviment va obrir una nova etapa al mercat residencial de Badia: una part majoritària dels pisos va deixar enrere el marc de l’HPO i va passar a operar fora del règim protegit. El pla era tancar el procés aquest febrer del 2026 amb la liberalització dels 1.216 habitatges restants, el tram final que havia de completar el trànsit en un municipi que suma uns 5.200 habitatges. No obstant, aquella última fase s’ha paralitzat.

La nova llei que el frena

La liberalizació queda ara detinguda per l’entrada en vigor de la llei de mesures en matèria d’habitatge, aprovada pel Parlament de Catalunya el desembre del 2025. La norma estableix protecció oficial indefinida a les zones tensionades, com Badia del Vallès. A la pràctica, implica que els habitatges que havien de passar a lliure mercat aquest any mantenen la qualificació de protecció oficial i no s’alliberaran en la data prevista. Als 1.216 habitatges amb una liberalització que queda en pausa se n’afegeixen 104 amb protecció oficial gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Dins d’aquest bloc, s’inclouen 32 habitatges HPO de categoria A destinats a joves amb treball, sota una promoció de l’Incasòl.

Badia es va construir amb un repartiment molt concret. Quan es va crear, el 66% dels pisos estaven reservats per als funcionaris i empleats d’empreses públiques com, per exemple, Telefónica i Renfe. El 34% restant es va destinar a treballadors que havien arribat de diferents parts de l’Estat, majoritàriament d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Aquest origen explica en gran manera el perfil social del municipi i el pes que té l’habitatge en la identitat local.

La liberalització total s’havia llegit també com una palanca de futur. L’Ajuntament planteja l’aspiració de convertir Badia en un districte universitari vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per atraure nous veïns, especialment els joves. Un full de ruta, avançat per EL PERIÓDICO, basat en una ubicació que juga molt al seu favor: Badia està a tan sols un quart d’hora a peu del campus universitari per un camí que travessa el riu Sec i la C-58.

En els últims anys, la ciutat ha perdut població mentre altres localitats de l’entorn de Barcelona l’han guanyat i el conjunt de Catalunya ha crescut a través de la immigració. El paisatge quotidià de Badia el protagonitzen actualment dones grans que viuen soles després d’haver enviduat, als pisos on van criar famílies àmplies. L’emancipació dels fills ha sigut sempre sinònim de mudança, al no haver-hi pisos lliures disponibles a la localitat.

El quilòmetre quadrat que ocupa tampoc ha permès poder allotjar fàbriques ni oficines, així que el consistori necessita finançar-se amb una injecció extraordinària de la Generalitat. El seu alcalde, Josep Martínez, del PSC, resumeix l’objectiu de reinventar la ciutat en dues idees clau: «Recuperar les famílies que van marxar i donar la benvinguda als fills que van arribar fa dècades» i, alhora, «tenir cura de la gent gran, que ha sigut el pilar del municipi durant anys».

Creixement urbanístic

Notícies relacionades

Jubany guanya el seu ‘Dakar’

3.200 llars pagaran el tribut metropolità

En la línia de convertir-se en un districte universitari destaca l’inici formal d’obres de la futura residència universitària de Badia, la primera de la localitat. Els primers moviments de terres en el conjunt de les parcel·les per a la nova expansió urbana del municipi, limítrof amb Sabadell, van arrencar al gener. L’equipament és d’iniciativa privada i comptarà amb 319 places. La previsió és que estigui acabat per a l’inici del curs 2028-2029. El nou projecte va en la línia de la de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En l’acte d’inici, l’alcalde va assegurar que el projecte té la intenció d’anar més enllà d’una operació urbanística o una inversió immobiliària més, ja que suposarà «un punt d’inflexió en l’evolució sociològica del municipi». La residència, de fet, és una peça de la primera expansió urbana que emprèn el municipi. Preveu transformar un total d’11 hectàrees en la zona oest de la ciutat, amb usos residencials i comercials. «Passar de ser una ciutat dormitori a una ciutat per viure-hi és un gran pas», va celebrar.