Reconeixement

Barcelona, primera capital europea del comerç de proximitat

La ciutat competia en la seva categoria amb Saragossa i Utrecht com a finalistes. La iniciativa compta amb un pressupost de tres milions de la UE per desenvolupar i finançar un centenar d’activitats

Barcelona, primera capital europea del comerç de proximitat
3
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

L’anunci es va fer esperar fins passades les vuit de la tarda, però la delegació barcelonina ja ho estava celebrant: Barcelona serà la primera capital europea del comerç de proximitat, en la categoria de ciutats visionàries (de més de 250.000 habitants), un reconeixement promogut per la mateixa ciutat amb l’objectiu de fomentar i protegir el comerç local minorista, al qual optaven com a finalistes en el mateix grup les ciutats de Saragossa i Utrecht (Països Baixos). El programa de més de cent activitats s’iniciarà al febrer i comptarà amb un pressupost de tres milions d’euros de la UE per desenvolupar-les.

Barcelona s’ha imposat amb una candidatura unitària entre administracions i entitats del sector, que s’ha basat en els punts forts i en les bones pràctiques en quatre criteris d’avaluació: sostenibilitat del comerç, suport a l’emprenedoria i vinculació amb la comunitat, digitalització i atractiu de la ciutat i vitalitat, destaca l’Ajuntament.

Prenent una cervesa

"Deixin-me explicar-los la història d’un grup de comerciants de la nostra ciutat que estaven prenent una cervesa el 2019, just abans de la covid, i van tenir un somni. Van somiar que era possible portar al cor d’Europa tota la història i tot el valor que el petit comerç aporta a la nostra ciutat, a les nostres comunitats i també a Europa", va relatar la tinenta d’alcalde, Raquel Gil, a Brussel·les, durant la seva presentació. Aquest somni s’ha fet realitat uns anys després.

Des de Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va celebrar ràpidament la notícia i va felicitar tots els que l’han fet possible. Ho considera un reconeixement al comerç de la ciutat i el seu "paper a l’estructurar barris, donar vida als carrers i les places", així com també defensar el "model de ciutat que volem". Un model que vol exportar a Europa.

Va ser Barcelona Comerç, l’entitat que aglutina els eixos comercials del barri de la capital catalana, amb el suport de la federació Vitrines d’Europa, qui va proposar crear aquesta figura el 2023. "És un projecte col·lectiu construït sobre la base de la unitat", va remarcar Gil. La iniciativa va aconseguir el suport del Parlament Europeu.

L’octubre passat, Barcelona va presentar la seva candidatura i ahir fins a Brussel·les s’havien desplaçat no només representants municipals, de la Diputació i de la Generalitat sinó també una nombrosa comitiva d’entitats del sector, que es mostrava optimista però va viure molts nervis fins al moment de l’anunci oficial.

Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, va expressar a aquest diari pocs minuts després l’"emoció" i "gran felicitat" que vivien en aquells moments, després de molts mesos de preparatius en els quals associacions i administradors han remat junts. "És un èxit compartit", va emfatitzar. "Demostra que, quan tens una idea que pot millorar qualsevol ecosistema, si algú la recull pot arribar a bon port". L’experimentat comerciant de Sant Andreu va deixar clar que s’obren "moltes expectatives" que al llarg de l’any la ciutat haurà de complir.

L’altra gran patronal del comerç local, Barcelona Oberta (inclou tots els grans eixos comercials cèntrics i turístics), també va lluitar per la capitalitat i va estar al peu del canó a Brussel·les. El seu president, Gabriel Jené, va explicar la seva satisfacció pel triomf, "perquè s’ha treballat i perquè Barcelona s’ho mereix". "Espero que el premi suposi una millora de la promoció del nostre model comercial en conjunt i amb projecció europea, i també un increment del benestar social que genera el sector", va dir. No van faltar tampoc representants de Comertia i del Consell de Gremis, entre altres.

Reptes i programa per davant

Notícies relacionades

Al marge del paper líder que assumeix la capital catalana, la capitalitat europea del comerç local compta amb un pressupost de prop de tres milions d’euros de la UE per desenvolupar i finançar el centenar d’actes i activitats organitzades al voltant de la iniciativa per part de les entitats comercials, el consistori i tot el sector que s’activen immediatament.

Va ser el mateix Collboni qui va presentar oficialment fa uns mesos la candidatura. L’Ajuntament defensa que el comerç de proximitat té "un paper central" en l’economia barcelonina, ja que representa el 13,2% del PIB de la ciutat. D’aquesta activitat en depenen més de 152.000 llocs de treball. El consistori reconeix al mateix temps que el comerç minorista està sotmès a una important pressió a la capital catalana. En particular, les autoritats locals apunten a la falta de relleu generacional, la pressió immobiliària i l’adaptació a la competència global que representen les grans cadenes, a més del comerç digital, com a principals reptes.