La concessió d’aigua de vuit ciutats de l’àrea de BCN ascendirà a mil milions

És l’import que consta en l’acord a què el ple de l’AMB preveu donar llum verda dimarts. En la mateixa línia que a l’estudi de viabilitat del servei, que van recolzar l’abril de l’any passat el PSC –amb majoria absoluta– i Junts, amb els vots desfavorables dels Comuns i ERC i les abstencions del PP i Junts per Tiana. L’import del valor estimat del contracte ha augmentat en uns 200 milions d’euros en relació amb la previsió fins ara de l’AMB, que en el seu pla de contractació del 2025 havia consignat una futura licitació de 795,2 milions.

El contracte cobra rellevància perquè complementarà el servei que presta actualment –i amb vigència fins a l’any 2047– a Barcelona i 22 ciutats més l’empresa mixta Aigües de Barcelona, integrada pel Grupo Agbar (70%), Criteria (15%) i la mateixa AMB (15%). Es tracta d’una de les grans concessions d’aigua a Catalunya dels últims temps: tot i que encara no se n’ha obert formalment el concurs públic, s’estima que acudiran a la licitació els grans operadors del sector de l’aigua a Espanya, com ara el grup Agbar (Veolia), Aqualia (FCC), Acciona, Sacyr, Gestagua (Saur) o Global Omnium (Aigües de València). Mostra de la seva importància va ser el xoc que es va produir entre l’AMB i Aigües de Barcelona per l’adjudicació del contracte.

Tot i que la durada estimada del contracte és de 25 anys –fet que situa la seva finalització el 2051–, la licitació contemplarà la possibilitat d’una pròrroga de gairebé quatre anys més. La suma de la partida referent a la durada base del contracte (937,4 milions) i la de la potencial pròrroga (140,6 milions) és el que dona l’import de 1.078 milions. Fonts metropolitanes consultades remarquen que la licitació estarà fonamentada en una estimació subjecta a futurs canvis.

Durant el primer any de contracte, a més, la concessionària guanyadora del concurs quedarà compromesa a una inversió inicial de 7 milions en concepte d’"inversions d’implantació necessàries per a l’inici de les activitats d’explotació". Sant Cugat del Vallès s’emportarà el gruix d’aquesta inversió inicial (3,2 milions) i la resta es repartirà entre els altres set municipis inclosos en la contracta: Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Tiana, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Ripollet. En el còmput global, el contracte exigirà un total de 170 milions d’inversió als vuit municipis, dels quals gairebé 80 milions aniran destinats a Sant Cugat.

La nova concessió implicarà que en el perímetre de l’AMB convisquin tres models de gestió: el de l’empresa mixta Aigües de Barcelona; el de les empreses municipals que perviuen (Aigües de Barberà, a Barberà del Vallès; Aigües de Sabadell, a Bellaterra; Aigües de Castellbisbal, a Castellbisbal, també participada per l’AMB i Aigües del Prat, al Prat de Llobregat), i el de la futura concessionària per a les vuit ciutats esmentades. D’aquests serveis, només els de Barberà i el Prat es consideren de gestió directa, és a dir, són els ajuntaments els que assumeixen íntegrament el servei. La resta són de gestió indirecta, a través de societats el capital de les quals no és 100% públic.

Sentència judicial

Notícies relacionades

Jubany guanya el seu ‘Dakar’

3.200 llars pagaran el tribut metropolità

Les inversions representaran un alè d’aire fresc per a ciutats llastades per contractes caducades anys enrere i en situació d’excepcional transitorietat. Sense anar més lluny, Cervelló, Sant Cugat i Tiana van prorrogar el seu contracte amb Sorea (Agbar) el desembre del 2020, el desembre del 2022 i el maig del 2023, respectivament. Sant Andreu de la Barca i Molins de Rei, per la seva banda, van prorrogar la contracta amb Aqualia (FCC) el febrer i maig del 2023, respectivament. I després hi ha casos flagrants com Corbera de Llobregat, que va per la setena pròrroga contractual d’un acord subscrit amb la Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) el 1989.

L’origen de la necessitat que l’AMB assumeixi la gestió de l’aigua en aquests vuit municipis es troba en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’octubre del 2020, que va ratificar la competència metropolitana sobre el servei de l’aigua i va obligar l’AMB a anul·lar i reformar el Reglament Metropolità del Servei del Cicle Integral de l’Aigua. Fins aquest moment, i a partir d’una modificació reglamentària impulsada l’abril del 2017 pels Comuns sota la presidència metropolitana de l’exalcaldessa Ada Colau, l’AMB fiava a l’autonomia de cada municipi la prestació del servei.