Alternativa en dubte

Els busos interurbans, al límit per la crisi de Rodalies: llargues cues, retards i una hora de Gelida a Barcelona

La xarxa, que ha crescut molt aquest lustre en usuaris i prestigi, mostra símptomes de col·lapse si ha d’assumir milers d’usuaris procedents de Rodalies

Última hora de Rodalies a Catalunya, en directe | Caòtic reinici del servei de Rodalies amb dues noves incidències

Tancament de la ronda de Dalt: El caos a Rodalies complica també el trànsit i l’accés a Barcelona per carretera

Pasajeros esperan en la estación de autobuses de la estación de Rodalies de Arenys de Mar, que concecta con Blanes

Pasajeros esperan en la estación de autobuses de la estación de Rodalies de Arenys de Mar, que concecta con Blanes / ZOWY VOETEN

4
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

La xarxa d’autobusos interurbans de Catalunya, en especial al territori metropolità, ha ensopegat aquesta setmana amb les seves pròpies limitacions per convertir-se en la gran alternativa a Rodalies. La crisi ferroviària ha portat milers d’usuaris del tren a refugiar-se en línies regulars per carretera. Alguns de manera instintiva, d’altres per falta d’altres opcions, han anat al bus per salvar el seu trajecte matinal aquest dilluns, sisè dia d’afectacions a Renfe i Adif. Tot i que l’afluència ha evidenciat el creixent protagonisme dels autocars, que han tancat un 2025 de rècord amb més de 90 milions de passatgers, la flota actualté una elasticitat escassa per absorbir allaus de demanda com l’actual. Depèn a més de l’estat de les carreteres, molt saturades pel tall de l’AP-7 i l’augment del nombre de conductors.

Un punt on s’evidencia clarament el transvasament és l’estació de busos de Fabra i Puig, a l’avinguda Meridiana de Barcelona, que està porta amb porta amb l’estació de tren Sant Andreu Arenal i la parada de metro de l’L1. L’arrencada frustrada de Rodalies ha empès a canviar de terminal els pocs viatgers que s’havien aventurat a viatjar amb tren, en un ambient de resignació. Més encara quan el personal de l’estació ha tancat l’accés amb tanques per dues avaries al centre de control d’Adif.

Cua a l’estació d’autobusos interurbans de Fabra i Puig /

Ferran Nadeu / EPC

Els usuaris habituals dels busos es barrejaven amb els passatgers que Renfe dirigia a busos de substitució, indicats amb cartells. Algunes línies com l’R3 fa dies que estan amb servei alternatiu per carretera per obres de millora. L’ambient era de resignació i les cues es disposaven ordenadament al llarg de les andanes. Els menys acostumats a moure’s en bus consultaven els horaris de la línia que volien agafar, impresos i enganxats a les columnes de les andanes. El tràfec de busos arribant o sortint era incessant.

El dilema del bus o el tren

Un usuari, el Manel, explicava a l’agència ACN que havia arribat de Sabadell (Vallès Occidental) i havia tingut «una sort impressionant» al poder pujar a un tren i arribar a Barcelona, però qualificava d’«insostenible» i «ridícula» la situació a Rodalies. Veia la ciutadania «desesperada» i culpava Renfe, Adif i els diferents governs involucrats en la seva gestió: «S’han de demanar dimissions i responsabilitats».

Cua a l’estació d’autobusos interurbans de Fabra i Puig /

Ferran Nadeu / EPC

La Roser i el Jaume esperaven un bus per anar a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i relataven que ni s’havien plantejat els trens per desconfiança: «Sabíem que hi havia problemes amb Rodalies». No obstant, tenen «incertesa» sobre el viatge de tornada davant la saturació del servei. «Crec que confiarem en el bus», remarcava ell. Una altra passatgera, la Diana, havia arribat a Fabra i Puig des de Vic (Osona) amb el bus que supleix el servei de la línia R3, tallada per obres. Ha assegurat que l’afluència al vehicle era la normal, mentre que l’estació estava més plena que de costum.

Més d’una hora des de Gelida

Singular és el cas de la connexió entre l’Alt Penedès i Barcelona, ja que el trajecte des de Gelida –on va tenir lloc l’accident que va parar la xarxa fa gairebé una setmana– només es pot fer de manera completa en bus. El tram de via afectat continua tallat i el vehicle privat tampoc és una bona alternativa pel tall parcial de l’AP-7 en el tram de Martorell (Barcelona), que afecta la mobilitat d’aquesta zona. Aquest dilluns al matí, l’agència Efe ha constatat que el viatge des d’aquesta població fins al centre de la capital tardava una hora i 10 minuts.

El bus exprés e-27 circula cada trenta minuts o una hora, segons l’afluència d’usuaris, i normalment té una durada d’aproximadament 45 minuts. Com que inicia el seu recorregut des de Sant Llorenç d’Hortons, el bus ha arribat tard aquest matí per l’embús a l’AP-7 en sentit sud: en comptes de recollir el passatge de Gelida a les 8.45 hores, ho ha fet a les 9.00 hores. A més, a causa del tràfic elevat entre el Papiol i Sant Joan Despí, el bus no ha arribat a Palau Reial (la primera parada a Barcelona, a l’avinguda Diagonal) fins a les 9.50 hores.

Els treballs de retirada del tren accidentat es prolonguen dies després del succés /

Jordi Cotrina / EPC
Notícies relacionades

«És una vergonya que el servei de trens tingui tantes irregularitats perquè milers d’usuaris l’utilitzen i de vegades és complicat arribar a una hora decent a treballar», ha explicat l’Ana, una de les viatgeres del bus. Per la seva banda, la Carmen ha assenyalat que des de l’accident de dimarts passat opta per agafar el bus e-27 «perquè garanteix una mica més arribar a la destinació, tot i que després s’hagi de fer transbord amb el metro i hi hagi un trànsit més elevat del normal». Molts usuaris del bus precisament baixen a la Diagonal per arribar al centre més ràpidament amb l’L3 del metro, en un trajecte que sol durar 20 minuts, en comptes d’esperar que l’autocar finalitzi el seu itinerari a la plaça Catalunya.

Si el tren estigués operatiu i circulés sense incidències, el trajecte de Gelida al centre de Barcelona hauria durat 50 minuts. Des de divendres passat també hi ha un bus que passa per Sant Sadurní d’Anoia, Gelida i Martorell, localitat aquesta última on es pot agafar l’R4 de Rodalies o els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).