Aval judicial a la quota de bomberes

La resolució, a què ha accedit EL PERIÓDICO, respon al recurs presentat per tres particulars que van impugnar la convocatòria del 2023 a places de Bombers, la primera que va incorporar aquesta reserva. Els recurrents, un bomber voluntari que porta quatre suspensos des del 2021, un bomber de Barcelona el germà del qual també ha intentat accedir al cos sense èxit i un altre aspirant que va suspendre el 2024 i els 2025, demanaven anul·lar la convocatòria o, com a mínim, frenar l’aplicació de la quota femenina. També van sol·licitar mesures cautelars, que van ser rebutjades.

La convocatòria en qüestió (Resolució INT/154/2023) oferia 240 places de bomber de primera i introduïa per primera vegada un 40% reservat a dones, una proporció que Interior ja ha anunciat que mantindrà, com a mínim, fins al 2030. L’objectiu, va explicar Interior, era corregir una anomalia estructural. L’1 de gener del 2023, el cos comptava amb 2.640 efectius, dels quals només 72 eren dones: tot just un 2,73%. Les dones de la nova promoció es van incorporar al cos a la tardor i han permès duplicar el nombre total de bomberes, i han marcat un punt d’inflexió històric al cos.

Tres raons

El TSJC assumeix l’argument central de la Generalitat: la infrarepresentació femenina en els Bombers no és conjuntural, sinó "manifesta i sistèmica", i justifica l’adopció d’una acció positiva excepcional, emparada per l’article 9.2 de la Constitució, que obliga els poders públics a promoure la igualtat real. Això sí, sempre dins dels límits de l’article 14, que prohibeix la discriminació. Per al tribunal, aquest equilibri es compleix. I ho explica amb tres arguments.

El primer, la base legal. Els magistrats remarquen que la reserva no és una ocurrència aplicada de manera improvisada en una convocatòria concreta, sinó que està prevista en una norma amb rang de llei, que permet fixar quotes dins d’una forquilla. En la convocatòria del 2023 es va optar pel màxim permès.

El segon argument passa per la temporalitat. El tribunal recorda que aquestes mesures no poden ser indefinides: es justifiquen mentre persisteixi una desigualtat que pretenen corregir. Amb menys d’un 3% de dones al cos, la desigualtat és manifestament "clara", a ulls del TSJC, i objectivable en el moment d’aprovar la convocatòria.

Finalment, els jutges fan referència a la proporcionalitat. La reserva, assenyala la sentència, no funciona com una "drecera" ni garanteix places de manera automàtica. Les aspirants han de superar les mateixes proves i acreditar els mateixos mèrits que els homes. La diferència és que el sistema incorpora un mecanisme tècnic (l’anomenat "diferencial negatiu de puntuació") per evitar desequilibris excessius entre el torn reservat i el general. No hi ha, insisteix la Sala, dos sistemes de selecció paral·lels. Tot i així, s‘ha de recordar que aquest estiu passat, coincidint amb les proves teòriques de les oposicions, a partir d’un grup de Telegram múltiples bombers i aspirants van convocar una protesta en contra de la reserva de places tot i que amb menys assistència de la que preveien a un inici.

Diverses bomberes van denunciar que la reacció d’alguns dels seus companys va suposar fins i tot un "retrocés en termes d’igualtat dins del cos".

El debat físic

El nucli més sensible del recurs que ara es resol se centra en les proves físiques. Els demandants qüestionaven especialment dos exercicis: la course navette i l’arrossegament de maniquí. En el primer cas, van denunciar que l’exigència per a les dones s’havia rebaixat respecte a convocatòries anteriors; en el segon, afirmaven que el disseny afavoria millors marques femenines.

La course navette és una prova progressiva de resistència aeròbica, també coneguda com a test de 20 metres o test de Léger, utilitzada arreu del món per mesurar la capacitat cardiorespiratòria d’una persona, especialment en contextos de selecció com les oposicions policials o militars.

El test consisteix a córrer entre dues línies que estan separades per 20 metres al ritme d’uns senyals acústics que van marcant el ritme. El que ho fa desafiador és que aquest ritme va augmentant de forma progressiva, i obliga el cos a adaptar-se a més demanda física a mesura que avancen els nivells de dificultat.

Segons les bases de les oposicions del 2025, en la prova d’agilitat, les dones han de superar uns obstacles de 80 centímetres, davant els 90 centímetres dels homes, i disposen de més marge de temps per arribar a la puntuació màxima. També s’ajusta el pes en el press de banca (42 quilos per a dones davant 65 quilos per a homes) i el temps requerit en la carrera aquàtica o l’arrossegament del maniquí.

El tribunal entra en aquest terreny i recull que, durant el procés judicial, es van aportar estudis científics que acrediten diferències fisiològiques mitjanes entre homes i dones en força dinàmica, estàtica i de pressió manual. Amb aquesta base, la sentència recolza l’existència de barems diferenciats com una manera de garantir la igualtat real en proves físiques, una cosa que no és nova: des de 1994, les oposicions de Bombers inclouen els mateixos exercicis per als dos sexes, però amb marques diferents.

La conclusió és que no hi ha cap element que permeti afirmar que les exigències físiques imposades a les aspirants en la convocatòria 81/23 siguin incompatibles amb el treball real de bomber ni que dificultin l’exercici de les seves funcions. Dit d’una altra manera, el tribunal no aprecia que la seguretat o l’operativitat del cos estiguin en risc, com alguns bombers homes contraris a la reserva femenina al·leguen.

Notícies relacionades

Interior proposa sancionar un bomber per missatges masclistes

Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels: "5.000 persones no tenen on dormir, un problema social i de vivenda"

La Sala afegeix, a més, una observació significativa: apunta a la possible concurrència d’"interessos" personals dels recurrents vinculats a la seva voluntat d’accedir al cos, un matís que aporta un context al conflicte que va més enllà del debat jurídic.

La reserva del 40% va ser impulsada el 2022 sota el mandat del llavors conseller Joan Ignasi Elena, ja que des d’Interior es va estimar que, sense polítiques actives d’equitat, no seria fins a l’any 2144 quan s’hagués pogut arribar a una paritat real en els cossos d’emergència.