Col·lectiu vulnerable
El Govern reallotja 15 migrants que malvivien sota la C-31 a Badalona
Queden dormint al ras a la zona una quinzena de persones més, que poden ser ressituades ben aviat per Drets Socials. La fiscalia investiga Albiol per la desocupació de l’antic institut B9.
Una denúncia apunta a un possible delicte denegació de servei públic
Després de cinc setmanes passant les nits al ras sota el pont de la C-31, l’assentament de persones sensesostre provinents del B9 i d’altres punts de la ciutat està arribant a la seva fi. El degoteig de reallotjaments ha continuat des de l’última setmana, quan l’ajuntament xifrava els habitants sota el pont en 59 persones.
Entre dimecres i dijous, el Departament de Drets Socials (amb la col·laboració de les entitats socials i dels serveis socials municipals) ha aconseguit reallotjar en recursos habitacionals de la Generalitat 16 d’ells, segons van confirmar ahir fonts de les entitats. Així, a hores d’ara amb prou feines queden una quinzena de persones al lloc, per a les quals hi ha disponibles places en equipaments de la Generalitat situats en altres poblacions.
"Des de l’última trobada de seguiment amb Drets Socials vam acordar donar un últim impuls al procés de reallotjament, atès que el gruix del problema ja s’havia resolt i només restava fer un darrer esforç", explica el portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués. De fet, explica l’activista, dijous podrien haver sigut més de 10 les persones reallotjades, però la gestió és "molt complexa" i no va ser possible, perquè es tracta de persones que treballen informalment en la recollida i venda de ferralla, i mostraven reticències a l’hora de decidir on podrien guardar els carros, bicicletes i altres eines amb què es busquen la vida: "És molt difícil identificar a tot el món, explicar-li la situació, dir-los on poden anar, quina distància representa aquest lloc amb Badalona, si podran tornar a la ciutat... tot això no es pot fer en cinc minuts i posant les persones en fila", assenyala Sagués.
Quan es va arribar a l’acord, consistent que les entitats socials s’ocuparan de guardar aquest material, "ja no hi havia temps material per realitzar el seu reallotjament", va apuntar Sagués, que confiava amb relativa satisfacció en què ahir sí que es pogués portar a terme. La gestió és cada cop més complexa, ja que les persones que resten al lloc pateixen problemes mentals i estan acostumades a malviure al carrer.
Ahir al matí, operaris municipals van començar les tasques de neteja del lloc, així com la retirada d’aquelles tendes de campanya que ja havien quedat buides. Alguns dels assentats va llançar una mà a la brigada de neteja.
Sempre que es compleixin les previsions de les entitats, aquesta mateixa setmana el campament sota el pont de la C-31 podria finalitzar, cinc setmanes després. "Som a prop del final de l’assentament", declara Sagués. Preguntat al respecte per aquest mig, fonts del govern municipal de Badalona es limiten a descriure els últims reallotjaments com "una intervenció que no ha sigut policial, sinó dels serveis socials de la Generalitat i de l’ajuntament per oferir atenció a algunes de les persones sensesostre que estan en l’assentament de la C-31".
Recursos habitacionals
Un centenar de veïns del barri de Sant Roc van tallar dijous l’avinguda Marquès de Mont-roig per protestar per la "inseguretat" creixent, que atribueixen a l’assentament. Són queixes que van en la línia de l’explicat a aquest mig per l’Associació Veïnal del Remei, barri en el qual es troba el B9 i que també ha patit perjudicis per l’existència del campament sota el pont. Els reallotjats no seran en els recursos habitacionals que se’ls han ofert per sempre, sinó que són temporals. Al llarg del mes de febrer vinent aniran acabant les seves estades, i encara no queda clar què serà d’ells en el futur. El Departament de Drets Socials porta a terme un seguiment dels seus casos.
D’altra banda, la Fiscalia provincial de Barcelona va confirmar ahir a EL PERIÓDICO l’obertura de diligències d’investigació a partir de diverses denúncies penals contra l’alcalde Xavier García Albiol (PP), entre elles la firmada per l’eurodiputat Jaume Asens (Comuns). En el seu text, Asens afirma que en el polèmic desallotjament es van produir "fets que indiciàriament podrien ser constitutius" d’un delicte de denegació de servei públic per motius discriminatoris i un delicte d’odi, penat aquest segon amb presó. Subsidiàriament, Asens demana al ministeri fiscal investigar possibles delictes de desobediència a l’autoritat judicial i de prevaricació administrativa.
Les diligències d’investigació sol·licitades inclouen, d’una banda, una petició a l’Ajuntament de Badalona perquè informi sobre les actuacions dutes a terme per complir les exigències de la interlocutòria de desallotjament i, de l’altra, un requeriment dels informes de Serveis Socials relatius a les actuacions posteriors a la desocupació.
