Els restaurants de l’interior dels Porxos del Port de Barcelona tindran terrasses per revitalitzar i fer més segura la zona

L’Ajuntament ha tramitat ja la petició a la Comissió de Terrasses de Barcelona, després de l’acord amb l’eix comercial Porxos del Port, que aglutina comerciants, entitats i veïns i l’associació Barcelona Oberta, en la qual estan integrats. La zona ja va comptar de manera provisional amb terrasses per la pandèmia –sense incidències–, per la qual cosa els operadors estan convençuts que la mesura dinamitzarà els negocis, que han perdut afluència com a conseqüència de les llargues obres de reforma que va viure la Via Laietana i van complicar la mobilitat al barri.

La part porticada exterior (Isabel II i Pla de Palau) ja comptava amb terrasses, però les vies interiors que es van pacificar el 2023-14 –amb plataforma única d’ús mixt i trànsit restringit– no podien tenir-les, de manera que es van retirar a l’acabar la crisi sanitària. L’Ajuntament dona llum verda ara a Llauder i Reina Cristina amb caràcter excepcional. El pla és recent i encara no hi ha xifres de quants locals se’n veuran beneficiats, ja que cadascun dels interessats haurà de presentar les seves peticions i projectes. En paral·lel, el consistori estudia convertir l’eix en zona per a vianants.

Cuidar l’espai públic

L’objectiu principal és reanimar l’entorn al guanyar activitat a l’espai públic, comptant amb la implicació de restauradors i comerciants de la zona, que han lluitat molt per la millora. Els operadors i veïns dels Porxos i el Pla de Palau creuen que les terrasses aportaran seguretat i milloraran la convivència, al tractar-se de negocis tranquils i amb restaurants de qualitat. La mesura suposa també guanyar il·luminació i evitar l’ocupació dels porxos i espais menys transitats.

Segons relata el regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, a aquest diari «comptar amb terrasses en aquesta zona pot ajudar a guanyar la via pública per a activitats comercials i culturals, i donar vida en un espai que ara mateix està sense encant i que a més convé revitalitzar perquè no es presti a activitats que el perjudiquin, sobretot en horari nocturn i a la zona dels porxos».

El també tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, destaca que «de la mà dels veïns, comerciants, restauradors i hotelers de la zona», l’Ajuntament posa fil a l’agulla perquè els nous vetlladors funcionin ja aquest 2026. «L’experiència posterior a la pandèmia es va demostrar positiva per a l’entorn i volem aprofitar-la com a revulsiu per a aquesta part del Gòtic», a cavall de la Via Laietana i el Pla de Palau, que considera «una porta al barri de la Barceloneta». Pels seus horaris i tipologia de locals, no és una zona procliu a sorolls ni horaris prolongats.

Qui va ser president dels Porxos del Port i propietari del 7 Portes, Francesc Solé Parellada (mort el juny passat), va defensar amb afany que la zona estigués envoltada de terrasses perquè afegien encant i atracció a l’eix, centrat en la cuina marinera però també amb altres especialitats. Va impulsar l’associació, que no només suma una vintena d’establiments i entitats. La seva dona, Susana Sánchez, el va rellevar al capdavant del col·lectiu i va seguir amb la croada, que ara ha acabat amb l’acord. Explica que «després d’un procés llarg de treball amb l’Ajuntament» estan «molt contents amb la resolució favorable de recuperar les terrasses perquè donarà vida a una zona amb gran potencial gastronòmic».

Zona històrica i protegida

Notícies relacionades

Quatre mesos d’apagades freqüents atipen la Prosperitat: «Mai havia trobat tant a faltar la llum»

D’un assentament enquistat al malestar dels veïns: les 5 incògnites del desallotjament del B9 de Badalona un mes després

Els límits d’aquesta singular zona els dibuixen quatre illes d’edificis, alguns com a llegat arquitectònic que indians enriquits a Amèrica van deixar a la capital catalana. La Casa Xifré, encarregada per Josep Xifré, es va aixecar entre 1836 i 1840 –obra de Josep Buixareu i Francesc Vila– va ser a més la protagonista de la primera fotografia feta a Espanya, el 1839. Destaca també el veí bloc de la família Vidal-Quadras, amb el qual conformen un àmbit històric amb immobles protegits del Catàleg del Patrimoni (nivells B o C).

L’oferta de bars, restaurants i allotjament alinea també el Cadaqués, Can Paixano, Carballeira, hotel H10 Port Vell, Hotel de Mar, La Barra del 7 Portes, Oaxaca, Bar Tapas Perikete, Chacinas Reina Cristina, The Green Spot, Tapas Lobito, Bodega Vidrios y Cristales, Ostrería Arousa o Caterina 1840, entre d’altres. No pot ampliar-se perquè el pla d’usos vigent des del 2018 té blindada l’activitat hotelera.