La nova T-social arribarà a uns 70.000 usuaris el 2027

La digitalització del transport públic a Catalunya avança més per encaix de peces que per grans anuncis. Després de la implantació de la T-mobilitat com a palanca tecnològica, l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) impulsa ara una de les seves derivades amb més càrrega social: la T-social, una targeta "sense contacte" concebuda per unificar l’actual mosaic de títols bonificats. El projecte es va presentar ahir a Granollers com el desembarcament de la "T-rosa" de la segona corona de Barcelona: un nou esquema de descomptes socials que, segons el calendari amb què treballen els impulsors, hauria de ser plenament operatiu en el primer trimestre del 2027 i aspira a beneficiar unes 70.000 persones en una vintena llarga de municipis.

Així doncs, es tracta d’un únic suport perquè qui ja disposa de bonificacions socials pugui moure’s amb més facilitat per diversos municipis, sense haver d’acumular carnets, acreditacions o targetes diferents depenent del lloc de residència o de l’operador. La T-social neix com a complement a la T-mobilitat, no com a substitut.

Fins ara, el focus públic dels descomptes en transport s’ha concentrat sobretot en els joves (títols com la T-jove o la T-16), mentre que les bonificacions per a persones grans i persones amb discapacitat han quedat sovint municipalitzades: cada ajuntament amb el seu propi títol, el seu suport i la seva lògica administrativa. La T-social pretén ordenar aquesta realitat sense esborrar les diferències. "La gràcia és que el ciutadà pugui tenir una sola targeta amb les seves bonificacions i utilitzar el transport de manera més àgil", va explicar ahir Mar Molina, presidenta de l’AMTU.

Primera fase en 21 municipis

El desplegament es planteja com una primera fase en 21 municipis, amb la idea explícita d’ampliar l’abast en següents etapes. L’AMTU assenyala que l’objectiu és sumar més ajuntaments de la província de Barcelona, especialment de l’entorn metropolità, a mesura que es tanquin els acords tècnics i administratius.

En aquest primer grup figuren localitats del Vallès i de la segona corona com Granollers, Sabadell, Terrassa, Mollet, Rubí, Sant Quirze, la Roca o les Franqueses. També s’hi han incorporat municipis amb pes comarcal i fora de l’anell més immediat, com Igualada, Vilafranca del Penedès, Sitges i Vic, un senyal que el projecte vol guanyar escala territorial.

No és un matís menor. La T-social es ven com a supramunicipal en l’ús, però municipal en la decisió. Dit d’una altra manera, busca interoperabilitat sense imposar una tarifa única, ja que cada ajuntament en decidirà el preu.

El punt més sensible –i el que acostuma a frenar aquest tipus de reformes– és l’autonomia local. L’AMTU va insistir ahir que la T-social no elimina les polítiques socials de cada ajuntament: les manté, però les fa transportables en un mateix suport. La targeta incorporarà, amb les dades que aporti cada consistori, un perfil d’usuari adaptat a aquestes condicions. El que s’unifica, per tant, és l’instrument, no el criteri amb què es concedeix l’ajuda.

Adeu a la banda magnètica

Notícies relacionades

L’ecodistricte de la Mercedes preveu disposar de 300 vivendes el 2029

Un "jardí urbà" amb un llac recuperat i sis places

La T-social també empeny la modernització tecnològica pendent en part del territori: suposa un pas més en la retirada progressiva del bitllet magnètic, encara present en algunes xarxes locals. Molina va esmentar el cas de Sabadell i la seva operadora urbana (TUS) com a exemple de municipis on encara conviuen sistemes diferents.

La lògica que s’imposa és la del tap sense contacte: una validació més ràpida, robusta i alineada amb l’ecosistema de la T-mobilitat, que ja funciona amb targeta i aplicació. La T-social pretén, a més, ser un pont per a col·lectius que necessiten un sistema fàcil d’utilitzar, estable i comprensible, sense haver de dependre necessàriament del mòbil.