Mataró busca apaivagar la tensió social en barris vulnerables on creix l’extrema dreta

Un patró s’ha repetit recurrentment durant els últims temps a Mataró. Uns veïns denuncien un problema, habitualment vinculat a la inseguretat en barris vulnerables. L’Ajuntament no aconsegueix donar-hi resposta ràpidament, sigui perquè va desbordat sigui per falta de competències o per la ineficiència a la qual de vegades s’enfronten les administracions públiques. I el buit que es genera entre la urgència ciutadana i la falta de solució pública l’omple el discurs fàcil de l’extrema dreta, amb una destacada penetració als barris més pobres de la capital del Maresme.

El barri de Cerdanyola és l’exemple paradigmàtic d’aquesta delicada equació de tensió social. Es tracta del barri més pobre de Mataró (8.275 euros de renda mitjana per persona, la més baixa de la ciutat) i el tretzè més pobre de Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat) en el context de 850 agrupacions censals. I no és casualitat que sigui allí on han tingut lloc alguns de principals focus de conflictivitat social a Catalunya durant aquest últim any.

Va ser a Cerdanyola on l’abril del 2025 es va produir una sonada setmana de disturbis després d’un intent d’ocupació. També allí es va produir una manifestació ultra amb detinguts vinculats a la «cacera» de magribins de Torre Pacheco. I també va ser allí on més va triomfar Vox a la capital del Maresme en les últimes eleccions municipals. L’extrema dreta va ser segona força, per darrere del PSC, en ni més ni menys que vuit dels dotze barris mataronins.

Tot això, amb la immigració com un dels epicentres del relat: Mataró és entre les deu ciutats catalanes amb més nombre de població forana, 22.170 persones, segons les dades del 2024 de l’Idescat. En termes percentuals, això, sí, Mataró registra un 16,94% d’estrangers, més de dos punts per sota de la mitjana catalana, que se situa en el 18,02%. Segons les dades actualitzades de l’Ajuntament de Mataró, els barris amb un percentatge més elevat de població nascuda en altres països són Rocafonda (38,99%), Palau-Escorxador (36,14%) i Cerdanyola (30,28%). Del 2020 al 2025, el barri on més s’ha incrementat la població estrangera és Cerdanyola (amb un augment de 1.565 persones, un 4,56%).

Poques setmanes després del toc d’alerta que va suposar l’entrada de Vox al consistori, l’alcalde, David Bote (PSC), apostava ja per «escoltar les preocupacions» d’aquests votants. L’alcalde, que viu precisament al barri de Cerdanyola, va explicar a aquest diari que la inquietud té «una arrel social» que respon a «la qualitat de la convivència, dels serveis i de l’espai públic». «Entenc moltes de les coses que em diuen els veïns», va admetre el primer edil.

Pla de Barris, a Cerdanyola

La realitat de molts veïns que acaben votant l’extrema dreta passa perquè se senten «exclosos del sistema», tal com van explicar a EL PERIÓDICO aquests nous votants de Vox. L’Ajuntament, com a antídot als extremismes, apel·la al compliment de les normes, a fer front a les desigualtats subjacents en molts problemes de convivència i a endinsar-se en reformes estructurals com les que proposa el Pla de Barris del Govern, segons ha explicat Bote en diverses ocasions.

No és casual que precisament el barri de Cerdanyola fos l’escollit pel Govern català per a la presentació del Pla de Barris, el 19 de desembre passat, que se substanciarà en una inversió total de 412 milions a 20 barris catalans. D’aquesta suma, 12,5 milions aniran a parar al barri de Cerdanyola: «Volem uns barris vius, que acullin, amb menys desigualtats i més oportunitats», va declarar l’alcalde mataroní en la presentació del pla, flanquejat pel president Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque.

Al sumar l’aportació municipal, seran 25 milions d’euros en total els que es dedicaran a desplegar el projecte Cerdanyola Viva: per un Barri inclusiu, Innovador i Resilient. Entre altres accions, els diners s’utilitzaran per crear línies d’ajuda a la rehabilitació d’habitatges, a la millora i construcció de nous equipaments educatius o esportius, o a l’obertura d’un nou aparcament.

Ocupacions: dels ‘trasters sense llei’ al ‘càmping il·legal’

Però al barri de Cerdanyola no s’esgoten tots els ‘dolors’ socials de Mataró. Altres zones de la capital del Maresme també pateixen tensions. Habitualment vinculades al fenomen de les ocupacions conflictives que tant han estat preocupant l’alcalde Bote, que fa anys que alça la veu per establir iniciatives i acords que minimitzin el problema a escala municipal, catalana i fins i tot estatal.

En aquest sentit, destaca la creació de l’oficina antiocupació local, fruit del denominat acord per al consens polític i social, al qual va arribar el PSC amb el PP a Mataró després de les últimes eleccions municipals. La nova finestreta ofereix orientació i informació jurídica a la ciutadania i a comunitats de veïns amb pisos ocupats. El servei el presten lletrats de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró. El seu primer any en actiu va gestionar 78 casos d’ocupacions conflictives, de les quals va poder resoldre el 40%.

En termes absoluts, entre l’agost del 2024 i el del 2025, la policia local i els Mossos d’Esquadra van aconseguir frustrar unes 350 ocupacions a Mataró. Temps enrere, aquestes xifres es relacionaven més aviat amb les ocupacions consumades (367, entre el gener i el setembre del 2021), mentre que les frustrades es quedaven en 128. Si bé el problema està lluny de desaparèixer (el 2024, es van denunciar 227 ocupacions a la ciutat), el treball preventiu i el fet que els propietaris d’habitatges buits s’hi impliquin més (instal·len sistemes d’alarma i portes antiocupació) han encarrilat la situació, segons comenten a aquest mitjà fonts locals coneixedores de la problemàtica. Així mateix, l’ocupació és tractada actualment amb més discreció per part de l’administració local.

Notícies relacionades

David Bote (PSC): «Hem d’escoltar les preocupacions dels veïns que han votat Vox a Mataró»

Quinze curses de muntanya es veuen afectades per la pesta porcina

Un dels episodis més sonats amb relació a les ocupacions a Mataró va ser el dels coneguts ‘trasters sense llei’ dels pisos públics de la Torre del Cogoll, al barri del Pla d’en Boet. Els veïns parlaven d’un «malson inhumà» per ocupacions conflictives en trasters de deu metres quadrats. S’ubicaven als soterranis d’una promoció de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que els va incloure precisament per suplir la mida reduïda –uns 40 m²– d’uns pisos de lloguer social pensats per a ciutadans amb rendes molt baixes. Després de comprovar-se baralles, delinqüència i fins i tot un incendi, la policia local de Mataró va acabar desallotjant el polèmic enclavament fa una mica més d’un any.

El 2025 també va estar marcat a Mataró pel desallotjament, el 22 de setembre, del gran campament que s’havia consolidat en terrenys rústics protegits, a la zona de les Cinc Sénies, a tall de ‘càmping il·legal’. Allí van arribar a viure unes 200 persones, que pagaven als dos titulars de l’empresa Nayla SL a canvi de l’ús de les parcel·les, una pràctica que els ha pogut aportar un benefici de més d’un milió d’euros, segons va publicar el diari local ‘Capgròs’. Malgrat que el consistori no facilita dades sobre quantes de les ocupacions existents avui dia a Mataró causen problemes de convivència i quantes responen a una situació d’emergència habitacional, l’alcalde Bote sí que insisteix en la pressió policial per alleujar el problema: «La porta d’accés a un dret no pot ser cometre un delicte. És com justificar que una persona amb gana ha de robar», conclou Bote.