L’idioma i el requisit de l’ESO limiten l’accés al taxi a Madrid

Amb una mica més de 15.000 llicències de taxi a Madrid i un nombre addicional de conductors assalariats entorn dels 5.000, la xifra de taxistes estrangers a la capital no resulta significativament alta, entorn del 6,5% del total segons xifres del 2023 de l’Ajuntament. "Ens consta que hi ha treballadors pakistanesos, jo mateix n’he tingut un, però són menys i estan menys organitzats que a Catalunya o al País Valencià", assegura Román García, vicepresident de l’Associació Madrilenya del Taxi. "Principalment són equatorians, colombians, peruans... Una cosa que té a veure amb el fet que la qüestió de l’idioma és molt més fàcil per a ells".

El nivell de castellà és una de les proves que s’avaluen en l’examen que autoritza a exercir de conductor d’autotaxi a la ciutat de Madrid, juntament amb el coneixement de la mateixa ciutat i el de la normativa i les tarifes que s’apliquen al sector. En aquest sentit, fa un parell d’anys hi va haver un enduriment en la prova de l’idioma, de tipus test, i es va passar a exigir 18 encerts sobre el total de 24 preguntes.

Una altra modificació normativa més recent, del setembre d’aquest any, també complicarà previsiblement l’accés a la professió de conductors estrangers. Es tracta de la recuperació del requisit d’estar en possessió del títol en Educació Secundària Obligatòria (ESO) "o acreditar per qualsevol mitjà coneixements similars".

"Aquest és un sector refugi", diu García. "Quan hi ha crisi ve molta gent i quan hi ha bonança, no és que sigui una feina difícil, però tampoc és fàcil, i la gent prefereix altres coses. Sí que observem que està pujant el nombre de dones. Tradicionalment també hi havia més grans de 55 anys que perdien la feina i venien al taxi a treballar fins a arribar a la seva edat de jubilació. I hi ha bastanta mà d’obra d’espanyols no nascuts a Espanya o immigrants que tenen el seu permís de residència i de treball. Tant ells com els més grans de 55 són una part important que deixa d’entrar per aquest tema dels estudis. Se’ls posarà molt difícil i, possiblement, hauran de treballar en el sector dels vehicles de transport amb conductor (VTC)".

Entre els requisits per ser conductor en aquest altre sector, dominat per plataformes com Uber, Cabify o Bolt, no figura el d’estar graduat en ESO. En l’examen, a més, hi ha una prova de coneixement de castellà, però més laxa: davant els dos terços de respostes correctes que s’exigeixen per poder aprovar el de taxista, en el de VTC són només la meitat.

L’idioma és un dels punts més polèmics de la futura llei del taxi a Catalunya. Tot i que ja s’ha de superar una prova bàsica de comunicació en català i castellà, la pròxima regulació preveu exigir el nivell B1 de català i, si les negociacions polítiques fructifiquen, potser també el nivell B2 oral i escrit. El principal sindicat del taxi ho defensa però part dels conductors, en especial els d’origen pakistanès, s’hi oposen.

Un VTC per cada dos taxis

Quant als VTC és on el taxi madrileny té un dels seus cavalls de batalla. Segons dades del Ministeri de Transports, a tota la regió madrilenya hi ha 16.014 llicències de taxi i 9.747 VTC, una mitjana d’un VTC per 1,6 taxis. Un estudi presentat l’any passat a la Universitat Politècnica de Madrid apuntava que es necessiten entre 8.300 i 11.000 autoritzacions dels dos serveis per arribar a la proporció per habitant d’altres ciutats europees.

L’Associació Madrilenya del Taxi, però, discrepa sobre això. "No s’entendria que donessin noves llicències quan tots els dies entre setmana hi ha un 20% de la flota que està als garatges i els caps de setmana, un 50%", assenyala el seu vicepresident, en relació amb la norma que impedeix als taxis circular un dia a la setmana i un de cada dos caps de setmana en funció del número de llicència. Fins fa un temps, a més, només podien sortir 16 hores diàries, avui s’admeten ja les 24 hores diàries. A Barcelona, en canvi, cada llicència té vetat un sol dia setmanal.

Notícies relacionades

Casa Gispert, la botiga centenària que exporta fruita seca a Europa

La línia de metro que va trencar motllos

L’assumpte divideix les organitzacions. Així, l’Associació Madrilenya del Taxi, de caràcter més empresarial, integra fonamentalment propietaris de flotes amb diverses llicències i advoca per una flexibilització més gran. En canvi, col·lectius com la Federació Professional del Taxi es troben més pròxims als interessos de l’autònom amb una sola llicència. Davant altres ciutats espanyoles en les quals es permet acumular fins a 50 llicències, a Madrid una persona física o jurídica no pot detenir més de 15 llicències, en un intent d’evitar una concentració excessiva.

El nombre es manté estable en l’entorn de les 15.700. "Se n’afegeixen algunes quan s’incorpora algun poble a l’àrea de prestació conjunta, però hi ha molt poca variació", explica García. D’aquesta manera, l’entrada de nous actors al sector amb prou feines es dona amb la compravenda d’alguna llicència. "Ara mateix les llicències s’han d’estar traspassant per entre 160.000 i 170.000 euros", estima el vicepresident de l’Associació Madrilenya del Taxi. A Barcelona arriben fins als 180.000.