La llei que erradica els VTC no tancarà el conflicte del taxi

¿Hi haurà prou taxis?

Dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha 10.500 llicències de taxi, un nombre que no ha variat en 30 anys malgrat l’augment de població i la demanda de mobilitat turística. Uber adverteix que si es retiren els VTC augmentaran els temps d’espera fins a 45 minuts. Cabify considera que ja falten el doble o el triple de llicències i la situació empitjorarà encara més.

Élite Taxi, el sindicat majoritari a Barcelona, admet que falten taxis "a certes hores", però defensa fer tots els serveis i circular a doble torn abans que no pas afegir més vehicles, que segons la seva opinió col·lapsen cada dia la ciutat.

La falta d’oferta s’agreuja els caps de setmana i les nits. Per evitar que quedin franges horàries sense cobertura, la proposta de llei preveu establir torns obligatoris en els moments o les zones específiques que no tinguin prou flota.

En cas de grans esdeveniments com el Mobile World Congress o la fira ISE de Barcelona, es permetrà que els VTC i els vehicles d’alta disposició puguin anar-hi i oferir un servei com el del taxi en aquells dies puntuals.

Si el taxi no aconsegueix cobrir tota la demanda, els municipis tindran l’opció de convocar llicències estacionals per cobrir necessitats concretes i temporals. Si els consistoris tindran capacitat de mobilitzar conductors amb tanta agilitat i intermitència és una incògnita per esvair.

La proposta legislativa també inclou mesures d’emergència: en casos de falta greu d’oferta mentre es tramiten noves llicències de taxi es poden rehabilitar autoritzacions de VTC antics per períodes de fins a quatre anys per normalitzar la situació.

¿Hi haurà és bon servei?

Aquesta és una de les grans preguntes sense resposta. Els promotors de la llei defensen que un taxi regulat assegura tarifes oficials i disponibilitat controlada i evita serveis "irregulars" o poc transparents, així com l’abús en sobrepreus als turistes. Però les plataformes Uber, Cabify i Bolt i la patronal de VTC Unauto alerten que menys competència es traduirà en menys oferta i menys alternatives de mobilitat.

A la pràctica, però, el gran problema és la falta de conductors, tant de taxis com de VTC, davant una demanda que ha crescut i es preveu que seguirà augmentant.

La qualitat del servei s’ha vist afectada a causa de la incorporació d’assalariats que desconeixen tant la llista de carrers com la llengua oficial. Per això la proposta de llei obliga tots els professionals a superar els mateixos exàmens tant si són aspirants a taxista com a conductor de VTC, a més d’acreditar un nivell mínim de català, en concret el B1.

Entre els reptes que tenen, a més de trobar prou personal que compleixi aquesta sèrie de requisits, hi ha blindar els exàmens contra la sospita de picaresques recurrents i suplantacions d’identitat per obtenir les credencials.

¿Es perdran llocs de treball?

La patronal de les VTC i les plataformes intermediàries afirma que es destruiran 4.000 llocs de treball, que són els que corresponen al nombre de llicències actuals de què disposen. El sector factura uns 127 milions d’euros i dona feina a "conductors joves i immigrants" que troben en aquesta activitat un mitjà de subsistència.

L’anunci de tramitació de la nova llei ja ha provocat una guerra de captació de conductors entre taxistes i VTC. Els taxistes han "obert la porta" als conductors de VTC per incorporar-s’hi com a assalariats, mentre que les plataformes s’adrecen als taxistes perquè ofereixin el servei a través d’elles i compaginin les dues vies d’atracció de sol·licituds, amb l’objectiu de garantir-se una flota activa suficient.

Així mateix, les plataformes compten amb més capacitat de desenvolupament tecnològic i ja veuen una oportunitat en l’arribada de la conducció autònoma a les ciutats. Tot i que aquest tipus de conducció dependrà de la regulació que s’estableixi en cada municipi, Uber i Cabify ja es preparen per desplegar-lo en el futur a Espanya.

¿Com es gestionaran les flotes?

La llei preveu la creació d’una infraestructura digital pública que aplicarà un sistema de geolocalització permanent de tots els vehicles sense excepció per al control dels serveis que es prestin a tot el territori. La plataforma hauria de ser operativa a finals del 2026 i la intenció de l’Administració és poder multar a distància si un vehicle no compleix la normativa.

Això inclou monitoritzar en remot si els vehicles circulen per l’àmbit territorial que els correspon i si compleixen les obligacions (torns i horaris, preus i captació d’usuaris). Mitjançant un control unificat de tots els vehicles, tant si són taxis com VTC, es preveu saber a tota hora quants vehicles hi ha disponibles en cada lloc, informació necessària per poder ampliar l’oferta on faci més falta.

Notícies relacionades

Montjuïc afronta el 2026 l’inici de la seva ambiciosa transformació

Teixits Duran, centenari

¿Continuarà el conflicte?

La patronal de les VTC i les plataformes ja han anunciat que continuaran la pugna amb l’Administració i portaran la llei als tribunals perquè consideren que vulnera la lliure competència. Així doncs, el conflicte, lluny d’amainar, continuarà. Després de la llei, quedarà per desplegar el reglament que en detalli la implementació i la transició de models, de manera que no es preveu un final pròxim en la confrontació. Segons el sector, les restriccions vulneren drets com la llibertat d’establiment i prestació de serveis.