Els fidels de la Boqueria

El mercat de la Boqueria és una parada obligatòria per a qualsevol turista que viatja a Barcelona. Ubicat al centre de Barcelona, la històrica plaça rep cada dia milers de visitants. L’any passat en va registrar prop de 25 milions i preveu tancar el 2025 amb la primera xifra de decreixement d’afluència des de la pandèmia per la inferior arribada de visitants i les obres de la Rambla. En els últims anys, l’oferta de productes ha evolucionat cap a un mix de clientela local i turística, una combinació que, segons botiguers i clients de tota la vida, crea reticències entre els compradors de proximitat.

Davant de polèmiques i tòpics, hi ha una clientela barcelonina i catalana que continua mantenint el seu vincle amb el mercat. Resisteixen anant a comprar cada dia a l’emblemàtic mercat. La majoria dels fidels de la Boqueria superen els 60 anys d’edat i mantenen un vincle emocional amb la Rambla.

És el cas de Montserrat Vilà, de 80 anys, que ja venia quan era petita, "agafada de la mà" de la seva mare. Amb el carretó de comprar, s’obre pas entre la gernació de turistes per arribar "a les cinc o sis parades bones que queden", afirma a EL PERIÓDICO. Per a Vilà, és el seu mercat de confiança i de tota la vida, però lamenta que "gairebé tot està destinat a estrangers". En la mateixa línia, Àngela Guzmán, de 79 anys, reivindica el pes de la tradició: "De petita, venia a comprar amb la meva mare, i és un costum que m’agrada conservar". Ara com ara, només ve per Nadal per comprar el tradicional pollastre farcit.

Molts dels compradors venen de fora de Barcelona expressament per fer les seves compres. Un exemple d’això és Damià Amorós, de 67 anys, que es desplaça des de la Conca de Barberà només per comprar perdius. També Anna Donat, resident al Maresme, que ha aprofitat una visita al metge per passar per la Boqueria. "Si pogués vindria més, però entre que aparcar és impossible i que moltes parades van tancant, ja no és el que era abans", comenta.

Si bé hi ha moltes veus crítiques amb la massificació, com la de Pedro Cerón, veí del carrer Salvador del Raval, que apunta que "hi ha moments que no es pot ni caminar", no tothom comparteix aquesta visió. Josep Maria Roger, de 79 anys, el contradiu: porta més de 50 comprant a la Boqueria i continua venint des de la plaça Kennedy només per la carn de bou per a la seva filla. "Jo estic còmode, un cop passes la zona de l’entrada es pot comprar tranquil·lament", diu.

Contrast d’opinions

Entre els botiguers també hi ha opinions molt enfrontades. Rosen Bertran, de la Cansaladeria Bertran Mascarell —una parada fundada l’any 1955 i especialitzada en embotits clàssics catalans i botifarres fresques de gustos diferents– assegura que el turisme l’ha "arruïnat" perquè amb prou feines gasta a la seva botiga. Explica que encara manté part de la clientela de sempre, tot i que no és suficient per sostenir el negoci: "No ens dona per sobreviure, amb les quatre o cinc que compren". Al seu parer, els comerços orientats al públic local acabaran desapareixent, ja que la majoria dels seus clients són gent gran que, amb el temps, deixaran de venir. "Quan tanquem les deu o dotze parades de tota la vida, la Boqueria morirà", acaba amb desànim.

En canvi, la parada Morilla Fruites ha vist en el turisme una oportunitat. Oberta des de 1960, està especialitzada en la venda de fruita i verdura, sobretot cireres, mango i maduixot. Rosa Millán atén EL PERIÓDICO mentre despatxa clients sense parar i es declara agraïda d’estar en un espai tan cèntric i turístic. Diu que durant tot el dia "entra molta gent" que manté la parada "desbordant, com si fos un dimarts", el dia en què els comerços reben el gènere fresc. Fins i tot hi ha setmanes que "es ven més un dilluns que un dissabte". La responsable de Morilla Fruites reconeix que la clientela local ha disminuït i que els turistes suposen ara una part important de les seves vendes.

Tots els botiguers entrevistats coincideixen que només hi ha dues opcions: "renovar-se i vendre productes aptes per a turistes, o tancar". Molts han optat per destinar una part del seu comerç a aquest públic. És el cas de la Carnisseria Garriga, que ha decidit dedicar els dilluns a la venda d’empanades, mentre que la resta de la setmana manté la seva oferta habitual. "Com que els dilluns arriben molts turistes, optem per vendre productes de consum ràpid, i els altres dies seguim amb el nostre producte tradicional: vedella, xai, bou i cabrit", argumenta Màxim Garriga.

"El barri ha canviat"

Altres parades també assenyalen que el descens de la clientela local no es deu únicament al turisme. Miquel Trullols, de Bacallaneria M. Trullols Pujamar, emfatitza que Ciutat Vella ha canviat amb el pas del temps: "Ara tenim un públic que no teníem abans, perquè tant el barri com el mercat han canviat".

Notícies relacionades

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

Álex Pastor, exalcalde de Badalona: "El personatge el vaig enterrar aquella nit; la persona va trigar a pair-ho"

D’altra banda, Imma Roquet, d’Olives Francesc –una parada familiar de tercera generació que ven olives a granel, conserves, oli i espècies–, remarca que també hi ha hagut un canvi en els hàbits de consum. "Els que més compren són persones de 60 anys en endavant, els joves no tenen costum d’anar a plaça". A més, els supermercats i la facilitat de compra que ofereixen és un rival difícil: "No podem competir amb les grans superfícies".

Per recuperar el paper de la Boqueria com a mercat barceloní i frenar la venda d’articles orientats només al turisme, l’Ajuntament i l’associació de comerciants han pactat obres de millora i un reglament específic que regularà la venda de productes el 2026. Obligarà que almenys el 50% de l’oferta correspongui a aliments tradicionals, com fruites i verdures fresques, carn o peix. El president de la Boqueria, Jordi Mas, reconeix a aquest diari que és una zona molt turística, però espera que la reforma ajudi a preservar "l’essència" del mercat perquè hi continuïn havent famílies de venedors de cinquena o setena generació.