Jordi Mas: "Hem perdut el 5% de visitants per les obres de la Rambla i la caiguda del turisme"

Nosaltres hem pactat amb l’Ajuntament que mantingui la meitat del producte fresc i cada operador tingui almenys un 40%. Això ja és un salt quantitatiu. I volem que es preservi l’essència perquè hi continuï havent famílies de venedors de cinquena o setena generació. Defensem un concepte, i per això acabem de crear, junt amb el mercat de San Lorenzo de Florència, una associació de Mercats Històrics, perquè també busquem ser un lobby amb influència.

¿Comparteixen vostès el problema de la pèrdua d’identitat amb altres mercats?

A Florència i altres ciutats tenen el mateix problema, però l’objectiu comú és protegir el mercat tradicional i les bones pràctiques perquè la gent, el consumidor final, entengui la cultura gastronòmica. I ja hem anat a Brussel·les a demanar que els mercats històrics siguin patrimoni immaterial de la humanitat i possiblement presentarem la candidatura l’any que ve.

Quant a la massificació turística, ¿quin balanç deixen les dades provisionals del 2025?

L’any passat vam tenir 25 milions de visitants. Des de la pandèmia no havíem deixat de créixer, fins i tot l’any en què vam tenir les obres del paviment [en fa dos]. Anteriorment, no ho teníem comptabilitzat. Però aquest 2025 calculo que acabarem amb una baixada d’afluència del 5% o 6% per les obres de la Rambla [ara afecten el lateral Raval, on s’ubica el mercat] i la caiguda del turisme a la ciutat. Però una cosa és la pèrdua d’afluència, que a la Rambla ha sigut més pronunciada, i una altra és que alguns operadors hagin patit descensos de facturació més marcats, segons on s’ubiquin les seves parades. Seria necessari analitzar l’impacte de la mobilitat.

¿Diria que noten la pèrdua de clients turistes?

No només de turistes que venen al mercat. Bona part de les vendes es fan a restaurants; de manera que quan hi ha menys viatgers a Barcelona, els restauradors locals compren menys a les peixateries de la Boqueria. El cercle natural de subministrament se’n ressent. I el novembre ha sigut un mes molt dolent per a l’hostaleria.

¿Barcelona ha de frenar el volum de turisme que rep?

Quan la gent està de vacances gasta més, això ens passa a tothom. Cal posar una catifa vermella al visitant, però ens l’estem carregant. El mercat ha de ser salut, cultura i entreteniment.

¿Han estimat el pes d’aquest visitant forà en els seus comptes?

En els últims temps no. Després de la pandèmia de covid, el turista va arribar a ser un 85% del públic de la Boqueria, però el seu impacte en la facturació suposava el 60%. El comprador barceloní era el 15% i la seva despesa suposava el 40%, a l’incloure-hi la venda a restauradors. Hem promogut molt que es tornessin a proveir al mercat.

El 2024 van ser elegits com el millor mercat del món, però a la seva pròpia ciutat són criticats per l’oferta actual. ¿Com ho encaixa?

Hi ha gent que ens acusa d’estar turistificats, d’haver degenerat, però el que hi ha hagut és una evolució, perquè fa 50 anys no passava tanta gent per la Rambla ni es consumia igual. Tot i així, la Boqueria és el mercat de Catalunya amb més producte fresc i amb generacions de venedors. I nosaltres estem fent molta feina per ensenyar la Boqueria que volem que es vegi, el seu producte diferencial... Fem tours per a gent d’aquí, entitats, grups... I quan acaben la visita, la gent al·lucina. També quan ens arriben representants d’altres països.

¿Com diria que es pot reconnectar amb els barcelonins que ja no van al centre?

És important dir que tota la gestió que fa la Boqueria és per al públic local, perquè el no local ja el tenim. Tota l’obra, tot el pressupost de màrqueting, tot el que fem nosaltres, és per als barcelonins, com una col·laboració de Nadal amb l’escola Massana. Hi ha una realitat que no podem negar, però som conscients que no podem perdre l’essència i un 91% de venedors assumeixen que hem de fer un pas enrere.

¿Quin és aquest pas?

Tenim un pla estratègic i sabem cap a on volem anar com a lobby gastrocultural. Si no deixem arribar-hi el públic local, anem malament. I tenim un gran problema de mobilitat a la ciutat. Cada dia hi ha més carrers tancats o amb restriccions. Ja podem tenir el millor mercat del món, que, si no deixem que hi arribi la gent, és un drama.

Per comptabilitzar i analitzar els que sí que hi arriben van instal·lar sensors fa poc. ¿Alguna conclusió inicial?

Hem posat 78 sensors, que encara estan en proves, amb l’objectiu d’ajudar a millorar el trànsit del mercat i prendre decisions. Segons els primers resultats, la zona amb més afluència és la plaça del Quiosc Modern, que esponjarem perquè l’experiència sigui més agradable. Hem vist també que hi ha paritat d’homes i dones, i en un futur podrem veure si són estrangers o locals. La digitalització del mercat és de gran ajuda.

¿Determinarà això el model de la reforma?

La reforma s’ha d’aprovar i no es farà res que no s’accepti en conjunt, amb l’Ajuntament. Hem de començar amb els temes d’infraestructura, com l’illa del peix i la reubicació dels lavabos a la planta baixa [són al soterrani], possiblement l’any vinent. Després avançarem cap al mixt comercial, la teulada i la reforma de la plaça de la Gardunya per dotar-la d’una façana, perquè és l’entrada natural del comprador local que arriba amb cotxe i ara només veu la rereguarda del mercat.

¿Quins canvis destaca dins?

La porta turística és la Rambla. Però la del ciutadà és la Gardunya, de manera que el projecte tècnic preveu que el passadís central baixi; fer un túnel [en la construcció actual], de manera que arribis a la Gardunya i a l’entrar ja vegis el mercat, i no el darrere com ara.

¿L’obra comportarà haver de paralitzar l’activitat o reduir alguna part de l’oferta?

No volem que el mercat tanqui en cap moment; sempre hi haurà vida tot i que es faci per fases i quedaran les 180 parades actuals. En realitat hi falten carnisseries, nous conceptes i botigues superespecialistes. Hi ha fruiteries amb sucs on hi ha muntanyes de fruites i els sucs ben just es veuen, el producte ha de ser present. Hi hem d’anar a buscar producte i ofici. Però personalment opino que, si el cheescake avui dia és un producte estrella, ¿per què no en tenim una parada? Hem de poder introduir nous projectes i productes.

¿Arriben inversors que compren parades a cop de talonari com a negoci turístic?

Va per temporades. Hi va haver un moment en què una persona amb un negoci al mercat va comprar unes quantes parades més de diferents especialitats. Però de fora hi està havent poques entrades. Tenim sobretot compres horitzontals de gent que ja estava dins el mercat.

Corre el rumor que hi ha una cafeteria en traspàs per un preu d’1,5 milions d’euros.

Sempre se senten xifres. Hi ha gent que està demanant la lluna, però potser després no s’acaba venent. I si es ven, els ha tocat la loteria. Quan el preu és baix, l’Ajuntament té opció de quedar-s’ho per mirar d’esponjar el mercat durant la reforma. Ja hi ha 20 parades buides per eliminar-les o ressituar paradistes a mesura que avanci l’obra.

¿I què passa amb els operadors que actuen com si el mercates tractés d’un berenador?

Hi ha una ordenança municipal general que diu el que pots vendre i el que no pots vendre. I, avui dia, si això no es compleix, és l’Institut de Mercats el que ha de posar ordre, no l’Associació de Venedors. Una parada de fruites i verdures no pot vendre elaborats que no siguin de fruita o verdura. I l’ordenança té alegalitats, i per això és important que ara la Boqueria reguli el percentatge d’elaborats, que no podrà ser més de la meitat. Fins ara hi havia algunes sancions, però no un control estricte, que aviat tindrem.

Notícies relacionades

Barcelona aplicarà ja la norma del lloguer de temporada

Circular amb cotxe per l’àrea de vianants de Terrassa es multarà amb 200 euros

¿Valdrà més la pena baixar a comprar a la Boqueria?

El mercat és salut, no només física per comprar bons aliments, bona qualitat, sinó salut mental. Ho hem vist en les reunions amb la Unesco i l’associació d’històrics. Nosaltres competim amb el supermercat, amb aquesta altra manera de comprar. El súper és només un lineal i el comerç del mercat et parla, tens professionals que saben el que fan. I la Boqueria no és un mercat de barri, ho és de tota la ciutat, amb un assortiment i un caràcter únics.