Els veïns del barri del Remei volen més seguretat i neteja

Els residents al costat de l’antic institut B9 lamenten el desemparament dels desallotjats, però denuncien l’abandonament i el mal estat de la zona.

Els veïns del barri del Remei volen més seguretat i neteja
2
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

L’estat d’ànim dels veïns de l’entorn del B9 l’explicitaven a principis del 2024 des de l’Associació de Veïns del barri del Remei. "Estem molt preocupats i espantats. Ens fa por passar per allà perquè ens hem trobat gent drogada pel carrer. El paisatge és tercermundista", no dubtaven a explicar a EL PERIÓDICO Silvia Jordán i Ángel García, la presidenta i l’aleshores vocal de l’entitat veïnal.

Una vegada executada ahir la desocupació de l’immoble, la preocupació dels veïns persisteix: "Demanàvem el desallotjament des de fa dos anys i mig. Però, ara que s’ha produït, el problema segueix: estem molt cansats, ens tenen abandonats", denuncia Silvia Jordán, presidenta de l’associació veïnal del Remei. Jordán lamenta el desemparament dels centenars de migrants desallotjats, però demana "més seguretat, més neteja i una comissaria de policia" al barri. "La gent que es queixa del desallotjament després se’n va a menjar a casa seva amb el sou a la butxaca, i nosaltres ens quedem en un barri marginal que ningú sap ubicar al mapa", rubrica Jordán, que es mostra dolguda perquè "ningú, ni partits ni entitats, han vingut a ajudar-nos al barri".

"Un alleujament"

A la seva veu se suma la d’Ángel García, expresident i exvocal de l’associació veïnal del Remei que segueix en un grup de WhatsApp amb ciutadans del barri malgrat que, adverteix, ell no viu al Remei. "Com a barri, el desallotjament és un alleujament. Com a persones humanes, ens sap greu per ells", comenta García. L’exresponsable veïnal assumeix que el carrer Guifré, on dona el B9, era "una zona perillosa que generava una sensació d’inseguretat als veïns". "Quan sortien a passejar, els veïns eren testimonis de baralles a peu de carrer", admet.

Notícies relacionades

Altres veïns consultats a peu de carrer fan matisacions. Oscar Pena, treballador de l’empresa BigMat, de construcció, pròxima a l’immoble desallotjat, comparteix les seves reticències entorn del desallotjament: "Entenc que no puguin estar en aquest institut perquè no és d’ells, però ¿on aniran ara? ¿Es quedaran al carrer? Si els fan fora per deixar-los al carrer, serà pitjor", clama. Pena assegura que havia tractat algunes de les persones desallotjades: "A mi em coneixien perquè venien a la meva empresa a demanar feina. Uns 200 deuen haver vingut durant tot aquest temps, o a demanar feina o a comprar pladur per posar a les habitacions que havien muntat".

Els que viuen al barri del Remei insisteixen en el contrast de visions que hi ha entre els veïns i els que viuen en altres barris de Badalona o de fora, per molt que hi treballin. En aquest sentit es pronuncia una veïna de 57 anys que demana anonimat: "L’Ajuntament ha fet la seva feina. Hi ha gent que diu ‘pobrets’, però jo els diria: ‘Veniu a viure al Remei o Sant Roc’". Aquesta ciutadana expressa la seva incertesa per no saber què passarà els pròxims dies. Silvia Jordán, presidenta de l’associació veïnal, demana reforçar la seguretat: "Estem veient gent obrint persianes i forçant candaus perquè no tenen on anar. Els veïns estem tots atrinxerats a les nostres cases". Jordán recorda "haver avisat les autoritats quan només hi havia 30 persones dins del B9". Ara, assegura, els veïns únicament busquen tranquil·litat.