La demanda de pisos de luxe a Barcelona es diversifica: la Dreta de l’Eixample competeix amb força amb la zona alta

La zona alta de Barcelona continua captant l’interès dels compradors de més capacitat adquisitiva, però competeix amb zones cada vegada més cotitzades com aquest nucli de l’Eixample i les noves construccions de Diagonal Mar. «Aquest any l’Eixample s’ha consolidat en aquest tipus d’operacions perquè al mercat hi ha pisos amb reformes espectaculars que en altres zones serien difícils de trobar per les seves característiques», assenyala a aquest diari Paloma Infante, directora de vendes d’Engel & Völkers Barcelona. No només per les seves dimensions, on són freqüents els habitatges de 150 o 200 metres quadrats, sinó per les seves característiques arquitectòniques, es tracti de finques règies o amb elements modernistes. «En els últims anys s’han polit molts d’aquests diamants en brut», i cada vegada són més valorats també pel comprador local que abans només demanava la zona alta per a aquest nivell de preus, apunta.

L’especialista assenyala que no es tracta de rehabilitacions en edificis complets, perquè els inversors han perdut l’interès en aquest tipus d’operacions a Barcelona, atesa la restrictiva normativa en matèria d’habitatge (quota d’habitatge protegit, ITP del 20% per a grans tenidors, limitació del lloguer…) i l’últim any trien altres ciutats amb aquesta finalitat. Per contra, al·ludeix a nombrosos habitatges venutsindividualment, en molts casos amb reformes de molt alta qualitat. «Al comprador local no li importa reformar i contractar un estudi d’arquitectes, però l’estranger prefereix que estiguin renovades i clau en mà», apunta.

Expats que compren per viure

En concret, els compradors amb qui han treballat aquest any han sigut aproximadament en un 40% forans, davant el 60% local o de la resta d’Espanya, assenyala. No obstant, precisa que la meitat dels estrangers que compren pisos de luxe a Barcelona ho fan per residir-hi. «Cada vegada hi ha més expats que busquen aquí la seva primera residència», afegeix. Un altre 35%, calcula, compra com a segona residència, mentre que entorn d’un 15% ho fa com ainversió, sabent que l’habitatge difícilment es devaluarà a la capital catalana.

En el cas de Lucas Fox, que destaca els barris de Galvany i la Dreta de l’Eixample com a zones favorites de la seva clientela, el comprador estranger té molt més protagonisme, i representa fins a finals de novembre el 65,75%, assenyala Juan García, director de zona a Barcelona. Posa de relleu que actualment «el luxe es redefineix a Barcelona, i cobren cada vegada més rellevància els acabats d’espais més experiencials i confortables que puguin ser disfrutats en forma personalitzada i adaptada a l’estil de vida, prioritzant comoditat, serveis i privacitat». Assenyala que la seva evolució va al marge del mercat general, amb «evolucions properes al 4,5% anual».

En el cas del luxe, el valor no es mesura només per l’import final de l’operació, sinó també per la cotització del metre quadrat, sobretot quan arriba a 10.000 euros o més, cosa que pot suposar abonar 700.000 euros per un pis de 70 metres quadrats, per exemple. No obstant, en aquesta lliga són habituals els habitatges per sobre delmilió. Un 10% de les operacions l’últim any sobrepassaven els dos milions, apunta Infante. Però en el tram del superluxe es manegen també cases de 20 milions, tot i que són operacions infreqüents i de llargues negociacions, explica. En alguns casos no són grans habitatges, però per les seves característiques i acabats poden arribar als 15.000 euros per m². No només dins del municipi, sinó també en ubicacions com Esplugues o Gavà.

Nord-americans, xinesos i francesos

¿Quines nacionalitats mostren més interès per la capital catalana? Per a Engel & Völkers, clarament nord-americans i xinesos, relata, seguits per francesos –comprador destacat en totes les franges de pressupost– i en menor mesura britànics. El mercat llatinoamericà és minoritari a la ciutat, perquè prefereixen Madrid, on han tingut durant anys millors connexions aèries, en especial en el cas dels mexicans, i han establert ja xarxes i vincles amb compatriotes adinerats. La Golden Visa no ha alterat l’interès dels extracomunitaris, perquè en aquest segment de preus l’interès no és el visat, sinó la propietat en si mateixa.

En el cas de Lucas Fox, els nord-americans també estan al capdavant (14,5%) –dels quals la pràctica totalitat compraven primera residència, seguits per francesos i altres europeus. Aquesta firma que ara està integrada a Dils Company situa en 923.058 euros el preu mitjà de les seves propietats venudes fins ara, tot i que a la zona alta van ascendir a 1,4 milions. Però referent a la seva oferta, en el cas de l’Eixample les «propietats amb l’arquitectura típica» local se situen en 1,1 milions de mitjana per pisos de 135 m² de mitjana, i a Sarrià-Sant Gervasi, d’1,23 milions i 185 m², més enfocades a famílies, precisa García.

Aquests compradors internacionals solen contactar amb l’agència des del seu país d’origen, afegeix Infante, ja que en el seu cas compten amb delegacions a nombroses ciutats. Des de Barcelona, Engel & Völker prepara una selecció de pisos, que l’interessat ha vist prèviament a la seva web, i viatgen a la ciutat per visitar les cases finalistes. És habitual que estudiïn les candidates i facin un segon viatge fins i tot transoceànic per a la compra final.

Mercat destacat

Notícies relacionades

L’Anella Olímpica supera 2,4 milions d’assistents

Collboni dinamitzador nadalenc

D’altra banda, des del portal intermediari de venda LuxuryEstate indiquen que Catalunya és la segona autonomia amb més recerca per part de compradors estrangers (17,03%), només per darrere d’Andalusia. En el cas concret de Barcelona, és el quart municipi d’Espanya amb més propietats ofertes en aquest segment, a un preu mitjà de gairebé 7.600 euros el metre quadrat, i un temps de venda establert en 1,7 mesos.

Per nacionalitats, els compradors més habituals a través de LuxuryEstate són francesos (23,59%), alemanys (12,71%) i polonesos (6,73%), indica un portaveu.