El Rei defensa l’Hospitalet: "Teniu un potencial extraordinari"

En la visita pel centenari com a ciutat, Felip VI va destacar que la diversitat dels municipis "és un mirall del temps que vivim" i va advertir que els "apriorismes o sectarismes són mals consellers".

El Rei defensa l’Hospitalet: "Teniu un potencial extraordinari"
5
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

"Teniu un potencial extraordinari. He vist unes ganes enormes de construir l’Hospitalet del futur". Amb aquestes paraules va acabar ahir Felip VI la seva visita a l’Hospitalet de Llobregat en el marc del centenari de la concessió del títol de ciutat a la localitat, una distinció que va concedir precisament el seu besavi, Alfons XIII, un 15 de desembre del 1925. En la seva intervenció, va afirmar que "la noció de les ciutats com espais de llibertat està molt lligada a les aspiracions dels ciutadans" i va dedicar un espai a recordar a totes aquelles famílies que van arribar a l’Hospitalet a mitjans del segle passat a la recerca d’un futur millor i que van ajudar a construir la ciutat d’avui. En la mateixa línia, va parlar de la "gran dignitat en mirar de prosperar" i en intentar "donar als teus un futur millor" amb la que carreguen aquelles persones que han arribat en els últims anys.

El Monarca, que va recuperar un refrany que diu "La ciutat ens fa lliures", va instar a aprofitar el moment actual de l’Hospitalet per fer una "ciutat cada dia més moderna, més cohesionada i amb alguna cosa més de qualitat de vida. I a fer-la a partir del diàleg, la inclusió i la convivència". Perquè, va afegir, "la diversitat que trobem a les nostres ciutats –i que no és sempre fàcil de gestionar– és un mirall del temps que vivim, que també és divers, que també és complex i que també exigeix grans dosis del diàleg". Just després, el Rei va advertir també que "els apriorismes o sectarismes són mals consellers i les solucions simples no solen ser duradores ni solidàries".

Al voltant de les 11.00 hores, Felip VI va arribar a l’Ajuntament de l’Hospitalet, on va ser rebut per l’alcalde, David Quirós; el president del Govern, Salvador Illa; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Entre aplaudiments i crits de "visca el Rei", el Monarca va anar a saludar el centenar de persones que es van acostar a rebre’l. Immediatament, el Monarca va accedir al consistori i, després de saludar als exalcaldes Celestino Corbacho i Núria Marín, va firmar el Llibre d’Honor de la ciutat i va rebre una agulla de solapa commemorativa del centenari.

Minuts després, la visita va continuar al centre de transformació digital La Florida 6.0, ubicat a la planta superior del mercat de la Florida, un dels punts neuràlgics de l’àrea del Samontà, al nord de la localitat, i on l’equip de govern actual busca posar el focus per mirar de revertir les vulnerabilitats endèmiques d’aquesta zona –que compta amb els dos quilòmetres quadrats més densos d’Europa–. Després de saludar els botiguers del mercat, Felip VI, acompanyat dels representants de les altres institucions, va visitar les noves instal·lacions de La Florida 6.0, que obrirà als veïns de l’Hospitalet en el primer trimestre del 2026. Aquesta ha sigut la segona visita del Rei a l’Hospitalet el 2025, ja que al febrer va assistir també per a l’entrega d’un dels premis Princesa de Girona. De fet, entre mitjanes, el Monarca va tornar a passar per la ciutat durant la inauguració del Mobile World Congress (MWC), celebrat al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona, ubicat en l’Hospitalet.

Amb motiu de la visita, l’alcalde David Quirós va explicar breument els projectes que s’estan portant a terme o han d’elaborar-se en els pròxims anys en l’Hospitalet i que han de suposar una "nova gran transformació" de la ciutat, no només en matèria urbanística, sinó també en els àmbits econòmics, social o educatiu. Iniciatives com el pla de regeneració del Samontà, però també l’ampliació de la Fira, el soterrament de la Granvia i la posterior creació d’un pol biomèdic o la posada en marxa del recentment aprovat Pla local de vivenda, el primer de la història del municipi.

L’Hospitalet de Llobregat ha viscut al llarg de l’últim segle una multitud de transformacions que l’han portat a ser la segona ciutat de Catalunya no només en població, sinó també en matèria econòmica. Amb tot, cent anys després, les zones més vulnerables de la ciutat continuen carregant amb aquesta condició, malgrat la millora de molts serveis. La ciutat ara busca fer un nou salt d’escala econòmic mentre, al seu torn, mira de resoldre la pobresa enquistada en barris com La Florida o Pubilla Cases.

Protestes

Al seu torn, més de mig centenar de persones es van concentrar davant el mercat de La Florida en un acte que, com recull l’ACN, va reunir tant defensors com detractors de la monarquia. Els que més es van fer sentir amb crits i pancartes van ser els contraris a la visita real, mobilitzats des d’ERC, Comuns i l’ANC, així com també a través de la plataforma Centenari: Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar. Els sectors contraris van recordar des de l’inici dels actes relatius al centenari que el títol de ciutat es va concedir en plena dictadura de Primo de Rivera; que l’alcalde de llavors, Tomás Giménez, venia imposat pel règim, i que qui va firmar l’acta va ser el llavors ministre de Governació, Severiano Martínez Anido, personatge conegut per la forta repressió que va practicar contra els moviments obrers i anarquistes.

Notícies relacionades

Abans de l’arribada del Rei al mercat de la Florida, la regidora de l’Hospitalet per ERC, Sílvia Casola, va protagonitzar un enfrontament amb el dispositiu de seguretat, després que "set o vuit Mossos" la desplacessin del punt on s’estava concentrant per apartar-la del perímetre de seguretat. Segons va explicar la mateixa Casola, els organitzadors de la protesta comptaven amb un punt en el qual col·locar-se, però ahir mateix al matí els van dir que no podien ser allà. Després de negociar sense arribar a un acord, va seguir la regidora, li van dir que havia d’anar-se’n i, després de negar-se, és quan els agents de la policia catalana la hi van portar "amb males formes". Així, la regidora republicana ja va avançar que demanaran explicacions al Parlament de Catalunya i el ple municipal per una actuació que qualifica de "totalment desproporcionada".

Així, els historiadors coincideixen que el títol va suposar entre pocs i cap canvi per als veïns de l’urbs de llavors, però que al seu torn funciona com a punt de partida amb el qual instar a la reflexió sobre com aquest petit poble agrícola que a principis del segle passat amb prou feines tenia 5.000 residents s’ha desenvolupat i acabat amb al voltant de 290.000 habitants encapsulats en tot just 12 quilòmetres quadrats.