El sector empresarial confia el futur econòmic al pol biomèdic

El president va asseverar que, amb aquest soterrament es podrà parlar de "la nova Granvia de la salut, perquè connectarà l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia (ICO)", així com de "la Granvia del coneixement, la Granvia de l’espai verd i la Granvia de la prosperitat". Així, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital de Bellvitge, Sant Joan de Déu, que tot i que és a Esplugues també comparteix aquest projecte de bioclúster o la Universitat de Barcelona "són ja motor de la innovació amb un impacte real en l’ocupació, el talent i en la capacitat que Catalunya competeixi en l’economia del coneixement", va dir per la seva part Quirós. En aquest sentit, l’alcalde de la ciutat va afirmar que el soterrament donarà espai perquè aquest pol pugui créixer en un entorn "més accessible, modern i preparat per atraure talent i retenir el que ja tenim al territori". "Catalunya té aquí un dels seus pulmons científics i l’Hospitalet el cuidarà i el projectarà", va concloure l’alcalde, David Quirós.

Potencial en llocs de treball

Una vegada estigui plenament desplegat, en un marge de 15 a 20 anys, la previsió del Govern és que aquest ecosistema destinat a la investigació i la medicina contribueixi, gràcies a la connectivitat amb altres infraestructures clau com l’aeroport o la Zona Franca, a la potencial creació de "gairebé 50.000 llocs de treball i la facturació de més de 7.000 milions d’euros", que suposa una aportació al PIB català de més de 4.500 milions d’euros, equivalent a l’1,42% del PIB anual de Catalunya.

De la mateixa manera que Illa, Quirós o Ballesté, la presidenta de la delegació territorial de la Cambra de Comerç de Barcelona a l’Hospitalet, Elisabet Parés, també destaca l’"enorme potencial" del clúster per al futur de l’Hospitalet. "La seva consolidació pot situar a la ciutat dins dels principals circuits d’investigació, innovació i indústria vinculada a la salut". Parés afegeix també que el municipi necessita ara una projecció exterior, però allunyada d’un "màrqueting superficial" més gran. És a dir, deixar de vendre’s millor per explicar-se més com una "ciutat amb ambició metropolitana, amb projectes sòlids i una identitat pròpia que cada vegada és més visible"

Principal activitat econòmica

La mateixa Parés explica que en les últimes dècades, l’Hospitalet "ha guanyat pes propi i ja no és un espai residencial vinculat al mercat laboral de Barcelona", gràcies al creixement de sectors com els serveis empresarials, la cultura, la logística o la innovació vinculada al sector salut. Tot i que Barcelona i l’Hospitalet continuïn "profundament connectades", la relació avui és "més simètrica": "L’Hospitalet aporta solucions, absorbeix activitat i lidera projectes que contribueixen al funcionament global de la metròpolis".

La terciarització i el creixement de la logística han sigut, en termes generals, els factors que han marcat la transformació econòmica de la segona ciutat més poblada de Catalunya. Des de la remodelació de la plaça Europa i la generació d’un districte econòmic en el polígon Pedrosa, el model de ciutat de l’Hospitalet s’ha fonamentat en l’atracció d’empreses cap a la zona sud de la ciutat perquè contribueixin, a través dels impostos, a finançar les necessitats socials de la ciutat.

La creació d’aquests àmbits reservats al teixit econòmic, al costat dels que es va construir hi ha també l’ampliació de la Fira Barcelona –que ara experimenta un nou creixement– ha atret al llarg dels anys seus de multinacionals que s’han decidit instal·lar en un espai ubicat a mig camí entre l’aeroport de Barcelona i la capital catalana. Segons les últimes dades disponibles de la Cambra de Barcelona, són les companyies que lideren el rànquing d’empreses amb més ingressos d’explotació a l’Hospitalet. Al cim hi ha l’empresa Puig Brands, un gegant de la cosmètica, que el 2024 va inaugurar, amb visita inclosa dels Reis d’Espanya i el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, la seva seu actual a la segona ciutat de Catalunya.

Notícies relacionades

"És una qüestió de resistència"

L’‘speakeasy’ del ‘vintage’

La segueix l’hòlding dedicat a l’alimentació Agrolimen i algunes de les seves filials, així com altres grans marques reconegudes com Privalia o Calzedonia. També hi ha algunes empreses dedicades al món sanitari dins del top 10. Són en aquest cas el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i la companyia dedicada al diagnòstic especialitzat de diferents serveis mèdics Werfen. Un altre dels negocis que ha trobat un espai a l’Hospitalet en els últims anys és el sector hoteler. De fet, tal com va publicar recentment aquest diari, els ingressos procedents de la taxa turística guanyen pes a l’Hospitalet de Llobregat any rere any i el 2024 van suposar un total d’1,6 milions d’euros, segons il·lustren les últimes dades de l’Agència Tributària de Catalunya.

Amb tot el teixit ja consolidat, el president de l’associació AEBALL, Santiago Ballesté, confia que, a mesura que avanci el seu desenvolupament urbanístic, el futur pol biomèdic començarà a atraure empreses de primer nivell en aquest àmbit, cosa que permetria a la ciutat poder consolidar el salt qualitatiu. "El sector sanitari és global i competitiu. Hem d’atraure sigui com sigui empreses internacionals que ja busquen ser a prop de centres d’investigació", comenta Ballesté, qui, això sí, adverteix que aquest nou àmbit ha d’anar acompanyat de polítiques socials i formatives perquè no només vinguin i creixin els inversors, sinó també la població hospitalenca.