L’Hospitalet es consolida com a pilar econòmic de Catalunya

Una potent metàfora que explica que el canvi de paradigma a la ciutat passa per la transformació de les hectàrees de sòl ubicades al costat de l’Hospital de Bellvitge i el tram sud de la Granvia hospitalenca, on encara avui es cultiven carxofes i enciams, a Cal Trabal. Aquí, Govern i Ajuntament de l’Hospitalet projecten en les pròximes dècades un pol biomèdic que, quan sigui plenament operatiu, representarà l’1,86% del PIB de Catalunya. Un nou salt d’escala econòmic per a la ciutat que comportarà canviar la tradició agrícola dels camps de cultiu, que passaran a ser un gran parc públic en el futur node empresarial. L’agricultura va ser la principal activitat econòmica d’aquests terrenys; avui, en canvi, tan sols consten 15 afiliats al sector agrícola a l’Hospitalet.

Però la qualitat de potència econòmica catalana va més enllà d’aquest node dedicat a la investigació biomèdica i sanitària. La localitat ja és, a banda de la segona ciutat de Catalunya en població, la segona que aporta més PIB al conjunt del territori català: un 3%. Una fita que ha mantingut al llarg de l’últim segle amb successives transformacions del seu teixit econòmic, passant del domini del sector agrícola a l’industrial i, ara, al sector serveis.

A més, les dades de Treball, tant de llocs de feina localitzats com d’atur, constaten que el mercat laboral hospitalenc viu el millor moment des de la crisi del 2008. Unes xifres que han permès a l’Hospitalet alliberar-se del pes de l’etiqueta ciutat dormitori que la va acompanyar durant els primers anys de la democràcia.

Malgrat aquest creixement, però, l’Hospitalet no ha aconseguit, cent anys després, que la riquesa que el municipi genera acabi revertint –o almenys que no ho faci prou– en una millor qualitat de vida dels veïns de la zona nord, uns barris històricament de classe treballadora i amb alguns dels índexs de vulnerabilitat més elevats de Catalunya.

"En un municipi tan poblat és més important que tot el que generem tingui un impacte en la ciutadania. Això encara no passa, així que hem de continuar treballant i col·laborant amb les ciutats", deia precisament en un acte recent amb EL PERIÓDICO la consellera d’Economia, Alícia Romero. Malgrat les grans millores, l’Hospitalet s’ha marcat el repte d’acompanyar la seva creixent capacitat econòmica amb la prosperitat dels barris del nord, una àrea coneguda com a Samontà.

El passat industrial

La primera gran transformació del model econòmic hospitalenc va arribar al segle XIX amb la construcció del canal de la Infanta, que va permetre irrigar els camps i deixar enrere el model de subsistència per donar pas a una agricultura més enfocada al mercat. També va permetre el desenvolupament d’indústries que necessitaven grans quantitats d’aigua per funcionar.

Els historiadors Joan Camós, Josep Ribas i Carles Santacana assenyalen que el període d’industrialització pròpia de l’Hospitalet va començar amb el canvi de segle i es va centrar en els anys 1912 i 1920, etapa en què la industrialització i el creixement demogràfic tenen "una relació més estreta". És a principis d’aquesta època quan comencen a funcionar tallers tan icònics del patrimoni local com Tecla Sala, Cosme Toda i Can Trinxet.

L’historiador Josep Maria Solias explica que Barcelona ja vivia una industrialització que s’expandia com "una taca d’oli" i que, després d’arribar a Sants, va saltar a l’Hospitalet amb el tèxtil i la ceràmica com a principals sectors, a més d’altres com el químic, la indústria vidriera i, en una proporció inferior, la metal·lúrgia. La ciutat llavors ja era una potència econòmica, però el teixit industrial no es va traduir en una millora pel que fa a la qualitat de vida dels habitants.

Amb Barcelona i Sants ja urbanitzades, l’Hospitalet va viure també a principis del segle XX la seva primera gran construcció d’habitatges, concentrada en els barris que ara confinen amb Barcelona, com Collblanc i la Torrassa. Durant les primeres dècades, aquestes zones es van omplir d’obrers que havien arribat sobretot d’altres províncies mediterrànies per treballar a les fàbriques i en grans projectes com la prolongació del metro.

Després d’uns anys del franquisme més autàrquic, el sector tèxtil que havia dominat l’economia local es va debilitar. Solias apunta que, amb el Pla d’Estabilització de finals dels 50, a l’Hospitalet es va generar, per exemple, una nova zona industrial a la carretera del Mig. L’historiador defineix aquesta nova etapa com "una mena de barraquisme industrial". Aquesta època coincideix amb una nova onada migratòria, que s’instal·la als barris de Pubilla Cases, la Florida –al nord– o Bellvitge –al sud–.

Creixement econòmic

La indústria, però, cau amb la crisi dels 70, i la competència exterior ja no es recupera. Camós, Ribas i Santacana recorden que va ser entre els anys 60 i 80 quan "es va fer evident la disfunció entre els llocs de treball que oferia la ciutat i la població activa que hi residia". Va ser en aquests anys just quan es va produir una nova onada migratòria de gent arribada d’arreu del territori espanyol. El nou creixement econòmic va començar a cuinar-se durant la dècada dels 2000, amb el desenvolupament de la plaça Europa i el polígon Pedrosa. El 2001, la ciutat tenia encara no 66.000 treballadors i va tancar el setembre d’aquest 2025 amb 114.990 llocs de treball.

En les últimes dècades, l’Hospitalet busca que sigui la riquesa produïda per les empreses de la zona sud de la ciutat la que permeti, per la via dels impostos, invertir en la zona nord per deixar enrere la vulnerabilitat que històricament ha acompanyat bona part dels seus residents. L’exalcaldessa Núria Marín ho explicava fa uns anys en una entrevista que va concedir a aquest diari: "Els nous hotels ens permeten finançar les escoles bressol".

Tot i això, la vulnerabilitat no només s’ha mantingut sinó que fins i tot ha crescut des de la pandèmia. Així ho corroboren fonts municipals, que expliquen que, des de la covid-19, "totes les dades indiquen que s’ha incrementat la vulnerabilitat de certes zones a causa dels intensos canvis demogràfics amb l’arribada de 12.000 persones". Aquestes mateixes fonts remarquen que el 73% de la població en situació de pobresa relativa se situa al Samontà, els barris del nord de la ciutat, on ha augmentat un 8% entre el 2020 i el 2022.

Pla per al Samontà

Notícies relacionades

"És una qüestió de resistència"

L’‘speakeasy’ del ‘vintage’

El govern local fa més d’un any que treballa en un pla integral per a la zona del Samontà mitjançant el qual pretén, precisament, capgirar bona part d’aquests problemes que hi ha enquistats. El mateix alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, va xifrar fa unes setmanes el pressupost per executar aquest pla en 350 milions d’euros, que hauran d’abonar, principalment, la Generalitat i el consistori, a més del sector privat. Ara per ara, només s’han confirmat 15 milions, tot i que el mateix Quirós diu que està convençut que les injeccions necessàries arribaran.

A més, l’alcalde assenyala que l’actual repte és aprofitar les oportunitats que ofereixen les grans infraestructures consolidades i que es desenvolupen a la ciutat o la seva frontera, com el nou Clínic, l’ampliació de la Fira i el futur pol biomèdic. En les últimes setmanes, el consistori també ha firmat un acord de col·laboració amb el Consorci de la Zona Franca –situat en terrenys que fins fa un segle eren de l’Hospitalet–. L’alcalde confia que aquests acords i projectes seran "una oportunitat perquè tots els joves que estan acabant la formació acadèmica es puguin incorporar al mercat laboral mitjançant pràctiques, formació professional dual i contractes que els permetin capacitar-se per anar creixent en el món laboral".