David Quirós, alcalde de l’Hospitalet: "Les decisions que impacten en l’Hospitalet es prenen ara a l’Hospitalet"

L’Hospitalet celebra el seu centenari com a ciutat. ¿Quins motius hi ha per portar a terme la commemoració?

Era important reconèixer aquest centenari per commemorar una efemèride. Però sobretot commemorar d’on venim i quina és la ciutat que s’ha anat construint aquests anys, amb onades de moviments migratoris i tanta gent treballadora que ha vingut a sumar. També és important enviar un missatge clar per als més joves, l’Hospitalet és una ciutat amb un passat importantíssim, cosa que l’ha convertit en una ciutat amb present i, sobretot, amb futur. És per això que generarem oportunitats perquè els joves també puguin créixer aquí.

¿Què diria que ha sigut el més difícil de gestionar aquest primer any com a alcalde?

Avui dia, la seguretat és un tema que preocupa molt els ciutadans i preocupa el govern municipal. Ens agradaria anar molt més ràpid i que les decisions produeixin canvis. A partir d’aquí, la resta de reptes que afrontem com a ciutat s’aniran aclarint i es podran enviar missatges d’esperança i de progrés com sempre ha fet l’Hospitalet.

Sembla que els populismes calen cada vegada més en ciutats metropolitanes com la seva. ¿Li preocupa l’auge de popularitat de l’extrema dreta?

Em preocupa que les polítiques públiques no arribin als ciutadans perquè aquesta és la causa de l’auge de l’extrema dreta. El nostre repte aquí és que les institucions públiques siguin efectives. Quan el ciutadà percep que les polítiques públiques ajuden a millorar la seva qualitat de vida, la dreta i els discursos de l’extrema dreta desapareixen. L’Hospitalet és una ciutat de treballadors i treballadores que han vingut a construir des de la suma de la diversitat. Polítiques de dreta que exclouen i no pensen en el 100% de la població són una amenaça real per al desenvolupament i per a les oportunitats de la ciutadania.

Els veïns reclamen polítiques de seguretat més efectives. També de neteja. ¿Quan es començaran a notar els canvis?

Més enllà de les dades que cal revertir, els veïns em transmeten que els canvis es comencen a notar. Em diuen que veuen més policia i les intervencions contra locals que generen problemes. Pel que fa a la neteja, ja estem desenvolupant el nou contracte: els pròxims mesos arribaran més de 150 vehicles i més de 4.000 contenidors. El ciutadà ho podrà percebre.

Han començat a tancar el conflicte amb la Guàrdia Urbana. Parlen de la necessitat d’incorporar més agents o construir una nova comissaria. ¿En quin punt està?

Era prioritari poder tancar aquest conflicte de relació entre l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana. Havíem de garantir que les condicions dels agents són les millors. Ja hi ha un acord firmat entre els sindicats i l’Ajuntament, ratificat pel 90% de la plantilla de la Guàrdia Urbana. D’altra banda, el 2025 s’hi han incorporat 27 agents. I acabem de fer una nova convocatòria, en què ja n’hem incorporat sis més mentre 20 més ja s’estan formant a l’escola de Mollet per incorporar-se el juny del 2026. L’any que ve la idea és convocar unes 40 places noves. A poc a poc anem enfortint i modernitzant aquest col·lectiu tan necessari.

L’Hospitalet té grans projectes econòmics sobre la taula. ¿Creu que beneficiaran l’Hospitalet més enllà de Barcelona?

L’intercanviador de La Torrassa, l’entorn de Fira Barcelona, el soterrament de la Granvia o l’arribada del nou Clínic són projectes estratègics no només de ciutat, sinó de país. La firma del conveni per al soterrament amb el president Illa va ser una mostra de l’oportunitat que tenim com a ciutat de decidir les coses que passen en el mateix Hospitalet. Amb la complicitat del govern de Salvador Illa, les decisions que impacten directament en l’Hospitalet es prenen a l’Hospitalet, a la taula dels grans. I, si no hi estem d’acord, ens aixequem i continuem avançant d’una altra manera. El més important és que l’Hospitalet està liderant el seu propi futur.

Notícies relacionades

"És una qüestió de resistència"

L’‘speakeasy’ del ‘vintage’

El pla del Samontà es pressuposta en uns 350 milions, però fins ara només se n’han anunciat 15, i 12 són municipals. A més, han renunciat a la primera convocatòria del Pla de Barris. L’oposició ho ha criticat. ¿Què els respon?

És cert que, de moment, l’aportació per al Samontà de la Generalitat no és la mateixa que la de l’Ajuntament. S’anirà igualant, però el que no podem és pressupostar una quantitat que no podem executar. Quant al Pla de Barris, hem de ser eficients i estàvem limitats a presentar només un barri. Per a nosaltres, això no era eficient. El Samontà són cinc barris. L’oposició sap que els barris estan separats per tiralínies i es toquen. La llei de barris ens limitava.