El Laberint d’Horta de Barcelona comença a renéixer amb la plantació dels primers xiprers

Els treballs van començar aquest abril amb la retirada dels antics xiprers i acabaran el març de l’any que ve, però encara caldrà esperar temps per tornar a perdre’s i trobar-se pel quilòmetre i mig de camí que té el laberint. No només que concloguin les obres, sinó també que creixin els 2.211 nous xiprers que conformen el traçat. Aquest és un termini incert, ja que dependrà del temps que tardin els arbres a arrelar bé. Mentrestant, la resta del parc es mantindrà obert amb normalitat com fins ara.

Des de l’inici de la restauració s’han renovat els camins per fer-los més permeables i millorar la infiltració de l’aigua i s’ha instal·lat un sistema sostenible de reg per degoteig. No ha sigut fins a l’arribada del fred –una mica tardana aquest desembre– quan s’han iniciat les noves plantacions, que s’allargaran fins al gener.

«Tot es fa per facilitar-ne el manteniment i garantir la seva perdurabilitat en el temps», explica Jana Miró durant una visita exclusiva a EL PERIÓDICO per comprovar l’estat de les obres. És la tècnica de projectes estratègics de Parcs i Jardins que lidera la restauració del Laberint d’Horta.

Renovació cada 50 anys

El parc del Laberint d’Horta es va començar a construir el 1791 i és un dels jardins històrics més antics que es conserven a la ciutat. De fet, és l’únic laberint vegetal de la capital catalana i dels pocs que hi ha en tot l’Estat tan antic i amb alt valor patrimonial. «És un monument viu que combina perfectament arquitectura i vegetació», remarca Miró. L’última restauració en profunditat del parc va ser el 1994, mentre que la del laberint es remunta a fa 50 anys, el període amb què es realitzen aquest tipus d’intervencions.

Portar a terme una restauració així és una operació complexa i molt quirúrgica, perquè, com recorda Miró, «la naturalesa mana». No és el mateix que restaurar un edifici, per exemple, on els temps d’obra poden ajustar-se amb més facilitat. Aquí entren en joc factors com si plou més o menys, com arrela la planta o el funcionament del sistema de reg.

El laberint rep unes 250.000 visites a l’any, per la qual cosa la seva degradació és inevitable. Més enllà de l’ús intensiu, al desgast cal sumar-hi les condicions meteorològiques: no és el mateix un any de sequera que un altre de pluges abundants.

Els xiprers manen

La plantació de tots els xiprers acabarà al gener i fins al març es revisaran tots els detalls del reg i que tot estigui en ordre. Amb això es donarà per finalitzada la intervenció i només quedarà esperar que la naturalesa segueixi el seu curs. «Els xiprers hauran d’implantar-se bé perquè es puguin mantenir», afirma la tècnica. I això requereix temps. «És difícil calcular quant en necessitaran, perquè depèn de com s’adaptin», explica Miró, que s’aventura a dir que serà «mínim un any». «Hem de saber esperar. El factor clau és el temps: la geometria ha de quedar bé», insisteix.

Els xiprers es retallaran a 1,80 metres i es deixarà un marge de creixement de fins a dos metres. Una decisió gens casual: busca que ningú sigui prou alt per mirar per sobre dels murs verds. «S’acabaria la part lúdica del laberint», explica Miró, amb referència al joc de perdre’s i trobar-se que defineix l’experiència del recorregut. I tot i que algú pogués treure el cap, seria realment complicat orientar-se, perquè la densitat i la voluminositat de la planta impedeixen que la vista vagi molt més enllà.

L’altura també respon a criteris de manteniment: els camins són estrets, no permeten l’entrada de camions i tot el treball haurà de fer-se manual, amb un jardiner podant i ajustant cada tram.

El recorregut original

Notícies relacionades

Laberints de palla, blat de moro o flors on perdre's

L’ordenança de civisme avança en ple pols pel lideratge a Junts

Amb aquesta restauració historicopaisatgística es busca recuperar el recorregut original del laberint. No és que fins ara fos molt diferent, però sí que s’han detectat petites alteracions respecte al seu traçat inicial que ara s’han volgut conservar.

«En dos o tres punts s’havia modificat lleugerament el camí. Gràcies a la prospecció arqueològica hem pogut veure on eren els parterres originals, perquè estem conservant peces autèntiques, i al comprovar com era el traçat d’origen l’hem recuperat», explica Miró. S’ha descobert fins i tot el seu sistema de reg del segle XVIII. Tota una joia patrimonial que torna a respirar com ho feia fa més de dos segles.