Barcelona prepara un protocol per desfer-se dels últims símbols del franquisme

Podrien semblar un record llunyà, però no fa ni una dècada que es comptabilitzaven més d’un miler de les plaques identificatives del règim en edificis de la capital. Eren 1.046 les que continuaven penjades el 2017; després d’una neteja conscienciosa, només en tenien 18 el 2019. La xifra en el dia d’avui és «residual», respon l’Ajuntament, si bé admet que «no hi ha un cens complet actualitzat»,està en espera d’el·laborar un catàleg estatal de simbologia antidemocràtica a suprimir. En tot cas, el consistori apunta que a Barcelona perviuen insígnies franquistes «puntuals detectades per avisos ciutadans».

EL PERIÓDICO n’ha localitzat almenys un parell, visibles encara en dos punts distants entre si. Un dels coneguts rètols amb la divisa falangista es troba al costat d ’un garatge al carrer Francesc Pérez Cabrero, davant el Turó Park, a la zona alta de la ciutat. A més, sobre el portal d’una escala del carrer Selva de Mar penja un medalló de l’Obra Sindical de la Llar, una institució de l’aparat de la dictadura. L’anagrama passa molt més desapercebut que el jou i les fletxes, però fins fa dos anys encapçalava encara l’entrada d’unes 60 comunitats de veïns de Sant Martí de Provençals. Gairebé tots aquests escuts s’han tapat després d’obrir-se expedients de disciplina urbanística.

Infracció a la vista

Tant si en són més o menys, aquests distintius infringeixen la norma. La llei de memòria democràtica del 2022 exigeix la supressió definitiva de la parafernàlia de la dictadura, i per això insta les administracions públiques a prendre mesures perquè es retiri. Els incompliments poden portar multes de fins a 10.000 euros.

L’Ajuntament assenyala que el reglament per desprendre’s dels residus del règim «encara no s’ha acabat de redactar». La Sindicatura de Greuges de Barcelona va pregar l’abril del 2024 que el consistori fes públic un cens d’emblemes feixistes i obrís un canal perquè la ciutadania denunciés els que no estiguessin inventariats. «Hi ha hagut temps per fer-ho», observa el síndic David Bondia. Aprecia que «s’ha fet feina, però encara hi ha simbologia» franquista. «Teníem l’oportunitat històrica d’haver-la retirat el 20 de novembre», pel 50è aniversari de la mort de Franco, ressalta.

L’executiu de l’alcalde Jaume Collboni ha supeditat el reglament al fet que primer el Govern d’Espanya aprovés el reial decret que regula el catàleg d’elements oposats a la memòria democràtica, ratificat en l’últim consell de ministres. «Serà la base per adaptar el protocol municipal», expressa el govern del PSC, que examina l’última resolució de l’executiu de Pedro Sánchez sobre la matèria abans de fer nous passos. Al seu torn, espera la llei catalana de memòria democràtica, que es tramita al Parlament.

«S’han dut a terme diverses actuacions per eliminar la simbologia franquista de l’espai públic i privat, tot i que s’han desenvolupat de manera desigual segons el districte», avalua la direcció de patrimoni cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) a consulta d’aquest mitjà. El govern local afirma que el reglament ha d’«harmonitzar les actuacions a nivell de ciutat».

Notícies relacionades

Joan Busquets, l’últim maqui català viu: «Els llibertaris vam ser lleials a la República sense ser republicans»

Llums, càmeres, ¡acció nadalenca!

Bondia remarca que la legislació ja ofereix prou instruments als ajuntaments per procedir sense demora. «S’han retirat símbols sense reglament», remarca el síndic, que insta a «continuar treballant» per desfer-se de l’herència franquista i «no retardar més» el protocol. Aquesta guia ha de definir criteris d’identificació d’elements contraris a la memòria democràtica, així com un procediment que inclogui avisos als titulars amb terminis d’eliminació voluntària i retirades subsidiàries o sancions en cas de desacatament.

La direcció de patrimoni cultural va informar la Sindicatura de Greuges que una proposta de cens amb els distintius a erradicar a Barcelona estaria a punt el juny del 2024, una previsió que no es va materialitzar. L’ICUB afegeix que el consistori «disposa de diversos censos parcials, elaborats pels districtes, sobre els elements franquistes encara presents a la ciutat». L’Ajuntament remarca que, en cas d’aflorar un vestigi de la dictadura de què no es tingués notícia, «s’hauria de notificar immediatament al districte afectat perquè es procedeixi a la retirada».