L’entorn de l’estació ja suma 3.868 pisos fets i 633 en obres
El primer nou barri que es construirà a la zona serà el de la rambla de Prim, amb 3.300 vivendes previstes a partir del 2029.
La futura estació de la Sagrera serà molt més que una terminal ferroviària. Està cridada a convertir-se en la nova porta d’entrada a Barcelona i en un node de mobilitat urbana i interurbana. No obstant, això només és el cor d’una operació urbanística gegant i, al seu torn, quirúrgica. Entorn de l’estació es gesta una transformació urbana de 160 hectàrees que canviarà la fisonomia d’aquesta part de la capital catalana i que servirà per reconnectar barris històricament separats per les vies, com Sant Andreu, el Clot o la Verneda.
Dins d’aquest enorme tauler, la vivenda és l’autèntica prioritat. Les administracions implicades volen que l’operació de la Sagrera no només serveixi per aixecar una gran infraestructura, sinó també per crear ciutat i oferir habitatge assequible en una zona on fins ara abundaven els descampats i els murs ferroviaris. En total, l’àmbit preveu 13.524 pisos, una xifra que equival a aixecar una ciutat de la mida de Martorell, amb uns 30.000 futurs residents.
D’aquests pisos, 3.868 ja estan construïts, 633 es troben en obres i 9.203 estan en perspectiva, a l’espera que la maquinària urbanística continuï avançant, detallen fonts municipals a aquest diari. Del total de 13.524 vivendes previstes, 4.264 seran de protecció oficial i conviuran amb 7.789 de promoció lliure i 1.471 de dotacionals, aquestes últimes destinades a col·lectius específics com joves i persones grans. Les noves llars es desplegaran al llarg de tot el parc lineal de 40 hectàrees que cobrirà la infraestructura ferroviària majoritàriament, des del pont d’Espronceda fins al nus de la Trinitat. És una franja de quatre quilòmetres de longitud que integrarà diferents àmbits: l’estació i el seu entorn immediat, la zona de la rambla de Prim, el Triangle Ferroviari, el sector Colorantes, les Casernes de Sant Andreu, Renfe-Tallers i La Maquinista.
Nous blocs
El primer a veure la llum serà el barri de la rambla de Prim, on es preveuen 3.300 vivendes a partir del 2029, a la zona compresa entre la ronda de Sant Martí, el pont del Treball Digne, els carrers Santander i Cantàbria, la rambla de Prim, la via Trajana i el carrer de Jaume Brossa. Però ja hi ha senyals visibles de moviment en altres punts.
Nous blocs comencen a alçar-se al costat de la futura estació, a les Casernes de Sant Andreu i a Colorantes. Sorgeixen a poc a poc, però aniran dibuixant un entramat urbà completament nou. En tot l’àmbit hi ha en construcció 415 pisos lliures, 130 de protecció oficial i 79 de dotacionals, una part encara mínima si es té en compte el que queda pendent: 4.812 vivendes lliures, 3.246 de protegides i 965 de dotacionals. El projecte contempla, a més, 480.018 metres quadrats destinats a ús comercial, terciari i hoteler, i 150.493 metres quadrats per a equipaments. El consistori aspira que sigui, per tant, un lloc per viure i també per treballar, passejar i atraure activitats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
- Pensions ¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Polítiques públiques Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA
- Polèmica entre les subcontractes La Generalitat detecta desenes de treballadors turcs sensepapers a les obres del Camp Nou
- A Vilablareix Josep Roca lamenta l'incendi al Mas Marroch però assegura que veuen "el foc i el fum com a punt de partida de la creació"
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- Agressió sexual Una funcionària de Lledoners es veu obligada a coincidir amb l'intern que la va agredir sexualment
- Violència masclista Sentència pionera a Girona: presó permanent revisable per l'home que va assassinar i agredir sexualment la parella a Campdevànol
