Els millors arquitectes pugnen per ampliar el Sant Jordi Club

Avançat al seu temps, el Palau Sant Jordi va contribuir a consolidar el prestigi que va conduir Arata Isozaki a rebre el premi Pritzker, una cosa semblant al Nobel de l’arquitectura. L’Ajuntament de Barcelona busca ara a qui encomanar la profunda remodelació que concep per engrandir la sala de concerts i espectacles Sant Jordi Club, annexa al pavelló futurista que el cèlebre autor japonès va entregar a la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992. La demolició de l’auditori de 4.600 places per reconstruir-lo amb un aforament adaptable per a un màxim de 9.000 espectadors acapara una de les inversions més notables que el consistori reserva per als pròxims anys, fins a 70 milions d’euros aportats per l’empresa pública BSM. Qui sap si, com el seu germà gran que li dona nom, el refet edifici pot ser obra d’un pròxim Pritzker.

No en va, aspirants habituals al preuat guardó es disputen engrandir l’espai. BSM va llançar un concurs de projectes al juliol per triar el disseny que reformi el Sant Jordi Club. S’hi han presentat 17 candidatures, inclosos vuit que alien dos bufets d’arquitectes per formular una oferta. En total, es presenten 26 despatxos, sumant-ne sis d’internacionals (dos amb seu a París i d’altres establerts a Brussel·les, Amsterdam, Nova York i Berlín) i 20 d’espanyols, majoritàriament de Barcelona o el seu entorn, tret de dos de madrilenys i un de valencià. El jurat –format per membres de BSM i experts escollits pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya– ha de preseleccionar un màxim de cinc ofertes perquè competeixin en l’avaluació final.

Un bon grapat dels concursants han imprès el seu segell en construccions destacades dels cinc continents, amb les quals han adquirit rellevància mundial i reconeixements. La nòmina de grans noms que s’ofereixen a replantejar el recinte situat a Montjuïc sintetitza part del sector més selecte de l’arquitectura contemporània. Entre els pretendents a rebre l’encàrrec de l’Ajuntament figura el japonès Kengo Kuma, un dels arquitectes més reputats en l’actualitat. L’equip del compatriota del creador del Palau Sant Jordi s’ha associat amb el bufet local Pich Aguilera per prendre part en el concurs. Kuma és autor de l’Estadi Nacional del Japó –seu dels Jocs de Tòquio 2020– i la seva empresa acumula projectes en marxa en més de 50 països.

Kuma ha aparegut en la classificació de les 100 persones més influents del món segons la revista Time, igual que els arquitectes Elizabeth Diller i Ricardo Scofidio, mort aquest 2025. Guanyadors del premi d’arquitectura de la Royal Academy of Arts de Londres el 2019, van fundar el despatx novaiorquès Diller Scofidio + Renfro. L’estudi va idear l’ampliació del MoMA de Nova York i s’ha unit al bufet barceloní Enric Ruiz Geli Project per competir per reformar el Sant Jordi Club.

Socis barcelonins

Les altres firmes foranes que es postulen són l’estudi belga Office, dels arquitectes Kersten Geers i David Van Severen; el neerlandès Unstudio, corresponsable de la reforma de l’estació madrilenya de Chamartín; el grup alemany GMP, artífex de la remodelació de l’estadi Santiago Bernabéu, l’estació central de Berlín i l’històric aeroport Tegel de la capital germànica, i el bufet Bruther, dels francesos Stéphanie Bru i Alexandre Theriot. Tots ells atresoren distincions i s’han ajuntat amb socis barcelonins per traçar propostes per al nou auditori.

Notícies relacionades

El primer bus sense conductor de TMB fa viatges gratuïts per als ciutadans per Montjuïc

Un gran pols al càncer

La llista de candidats es nodreix també amb importants despatxos locals. L’històric Bofill Taller de Arquitectura és un d’ells. El bufet del finat Ricardo Bofill –autor del Teatre Nacional de Catalunya, l’hotel Vela i l’ampliació de l’aeroport del Prat– s’ha coalitzat amb els valencians Erre Arre per participar en el concurs.

Un altre despatx notori que pugna pel contracte és el dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que va crear la rehabilitació del mercat de Santa Caterina. També el pretenen Idom i b720 Arquitectura, l’estudi Barozzi Veiga, Nieto Sobejano Arquitectos, Batllé i Roig, Dilmé Fabré Torras, Bis Mep i Lagula Arquitectes.