El bessó digital metropolità diu que falta terra per a 90.000 pisos
La ‘start-up’ Aretian assenyala que la capital catalana hauria de construir uns 126.000 nous habitatges per arribar a la seva "densitat òptima", però només hi ha marge per a unes 40.000.
En l’actual context de crisi d’accés a la vivenda, la falta d’oferta és un dels principals reptes que diversos agents del món econòmic i del social reclamen abordar. Sobretot si es tenen en compte les projeccions de creixement demogràfic, que vaticinen un augment de la població en àrees urbanes. Un repte enorme en el cas d’una zona tan densament habitada i urbanitzada com són Barcelona i la seva àrea metropolitana, que tenen alguns dels quilòmetres més densament poblats de tot Europa.
En els últims mesos, el bessó digital de la regió metropolitana –que inclou més de cinc milions de persones– ha analitzat el conjunt de parcel·les de tota la Gran Barcelona susceptibles que es construeixi nova vivenda i quin volum de pisos i altres modalitats seria necessari promoure per arribar a uns índexs de densitat "òptims". És a dir, que, al seu parer, permetin la millor conjunció entre vivenda, serveis, transport i economia en un mateix àmbit.
En el cas de la capital catalana, la start-up nord-americana Aretian Urban Analytics and Design, liderada per l’urbanista Ramon Gras i creadora del bessó digital de la Gran Barcelona –un model virtual de les ciutats de la regió metropolitana que utilitza les dades i la intel·ligència artificial (IA) per entendre, simular i modelar el futur de les ciutats–, estima que per arribar a la seva densitat òptima s’haurien de construir unes 126.000 noves vivendes.
475.000 vivendes en 20 anys
No obstant, opinen que amb el planejament i les normatives actuals només hi ha marge per edificar uns 40.000 pisos. Això implica un dèficit d’uns 90.000 habitatges que el model urbanístic d’Aretian veu necessaris per arribar als nivells de cohesió urbana ideals. Per, en resum, acostar-se el màxim possible a la ciutat dels 15 minuts, el model en el qual les necessitats i serveis que puguin requerir els ciutadans es trobin a un quart d’hora caminant o amb bicicleta de pràcticament qualsevol punt del municipi.
L’estudi d’Aretian, de la mà de les projeccions del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), calcula que la regió metropolitana de Barcelona haurà de sumar ben bé unes 475.000 vivendes en els pròxims 20 anys, que allotjarien unes 700.000 persones. El bessó digital de la start-up nord-americana ja havia analitzat les densitats òptimes de població per municipis en un estudi que es va publicar fa un any.
En aquest temps, els desenvolupadors del bessó digital l’han "ampliat substancialment", com apunta Gras, i han passat d’analitzar el territori metropolità per seccions censals a fer-ho per parcel·les, cosa que permet "una anàlisi molt més detallada i precisa", "250 vegades més precisa". Uns resultats que presenta avui en una jornada de la mà de Barcelona Global –associació que, juntament amb la Fundació Torras, ha impulsat el projecte d’Aretian– a l’auditori de Telefónica i que compta amb la participació de múltiples representants de l’administració pública i empreses tecnològiques punteres com Nvidia i Lenovo.
Marge de creixement
Al no poder, en principi, ubicar aquestes quasi 90.000 vivendes a Barcelona ciutat, l’anàlisi d’Aretian les redistribueix en tota la regió metropolitana. Això sí, en funció del marge que també tinguin per poder créixer. L’estudi de la start-up ja assenyalava que una de cada tres ciutats de la Gran Barcelona superaven els seus nivells òptims de densitat, de manera que fins i tot recomana un decreixement i esponjar les seves zones més poblades.
En qualsevol cas, l’anàlisi ofereix propostes que, posteriorment, poden estudiar les respectives administracions i analitzar fins que punt els convé. En el conjunt de la metròpolis, el bessó digital identifica un total de 29.000 parcel·les candidates a allotjar nous immobles i en les quals s’haurien de repartir, amb els criteris urbanístics actuals, aquestes 475.000 vivendes.
Notícies relacionadesMés enllà de l’estudi sobre nous habitatges, durant els últims mesos el bessó digital ha desenvolupat i integrat quatre casos més d’estudi que aborden els principals reptes de la regió metropolitana i que s’exposaran també en la jornada que té lloc avui. Aquests exemples inclouen una anàlisi dels 433 polígons industrials que operen en l’actualitat a la regió i que permeti a empreses o administracions analitzar les fortaleses i debilitats d’aquests polígons per poder actuar en conseqüència o una anàlisi de fluxos de mobilitat.
Des de Barcelona Global remarquen que el bessó digital metropolità ha passat ja de la fase d’anàlisi a la d’implementació amb aquests projectes, que ara aterren al territori. Amb tot, remarquen que "en falta la validació". És a dir, que el següent pas és que aquests models acabin de germinar i després poder mesurar els resultats sis mesos després, un any i altres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- Etologia Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
- Polítiques públiques Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança
