Unes 240.000 llars començaran a pagar el tribut metropolità el 2026

La raó que explica aquesta nova tributació de l’únic recàrrec sobre l’impost sobre béns immobles (IBI) vigent a Espanya és que totes aquestes llars fins ara estaven exemptes de pagar l’impost per localitzar-se en immobles amb un valor cadastral inferior a 49.213,77 euros i dedicats a primera residència. Després que el Tribunal Suprem tombés aquesta exempció, el benefici fiscal –vigent aquest 2025 de manera excepcional– ha desaparegut de la nova ordenança i ja no serà aplicable el 2026.

La norma fiscal va sortir ahir endavant en el Consell Metropolità de l’AMB amb l’únic vot favorable del PSC i l’abstenció de la resta de forces que integren el govern metropolità: Junts, ERC i els Comuns. També es van abstenir Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, l’alcalde del qual, Isaac Salvatierra, es va mostrar molt crític amb la reforma del tribut: "No s’han fet els deures", va afirmar Salvatierra, i va mostrar el seu descontentament amb el retorn metropolità que rep el municipi. El PP i Vox hi van votar en contra.

Un altre element jurídic essencial del tribut que desapareix en l’acabat d’aprovar reglament fiscal són les reduccions en la quota. Fins al 2025, l’AMB ha permès un benefici fiscal de centenars d’euros a l’any per llar que tampoc es podrà aplicar el 2026. Davant aquesta caiguda, i per compensar el que suposaria un increment desorbitat en la tributació dels 2,2 milions de llars que paguen el recàrrec, l’AMB ha fet el pas d’abaixar el tipus impositiu. L’Administració metropolitana confia que les llars que ja pagaven el tribut no notaran en els seus rebuts un increment anual superior al 10%.

El gravamen descendeix d’aquesta manera fins a un 0,045%, que s’ha d’aplicar sobre el valor cadastral de l’immoble corresponent. Fins ara era d’un 0,2%, que havia passat a ser un gravamen únic en l’ordenança fiscal del 2023 després de tombar els tribunals el tipus agreujat que atribuïa més càrrega fiscal als denominats béns immobles de característiques especials (BICES). Es tracta dels immobles de les grans empreses ubicades en importants instal·lacions de l’àrea de Barcelona com l’aeroport o els cicles combinats de la tèrmica del Besòs. La reforma fiscal que consagra l’AMB esborra les diferències tributàries entre grans empreses i particulars, que fins ara en sortien comparativament beneficiats.

A la reforma fiscal que l’AMB acaba de tirar endavant l’han precedit converses amb el Ministeri d’Hisenda. L’objectiu d’aquestes converses era trobar en la llei d’hisendes locals un encaix legal al tribut metropolità perquè la seva reformulació no afectés financerament l’AMB, que ha estat recaptant anys enrere uns 130 milions amb l’impost. Malgrat la singularitat estatal que representa l’ens metropolità, la tensió a Madrid ha obstaculitzat que aquestes negociacions arribin de moment a bon port.

Sabor agredolç

El sabor de la reforma fiscal és agredolç en l’AMB, perquè representa una victòria de les empreses en detriment de les economies domèstiques. Si fins ara els immobles en poder de les grans societats tributaven més, ara ho faran en la mateixa mesura que els particulars. És la conseqüència dels triomfs judicials d’Endesa, Naturgy i Enagás, que fan anys que guanyen al Tribunal Suprem recursos contra les diferents ordenances del tribut metropolità.

Notícies relacionades

BCN triplicarà les seves càmeres de videovigilància d’aquí al 2027

BCN crea un observatori de la moto per reduir un 30% els accidents

En l’origen d’aquestes demandes hi ha liquidacions tributàries, valorades en 5,7 milions d’euros entre el 2020 i el 2024, que les grans energètiques han estat considerant "il·legals". Essencialment, argumenten en els seus recursos, per patir en la seva tributació dels BICES un greuge comparatiu respecte als altres tipus d’immobles gravats pel tribut metropolità: els urbans –pels quals tributa la ciutadania– i els rústics.

Gairebé una desena de sentències del Tribunal Suprem els han donat la raó: el tribut metropolità no pot introduir novetats jurídiques, com exempcions o reduccions en la quota, que no prevegi ja la regulació estatal de l’IBI, l’impost sobre el qual es calcula. L’ordenança fiscal del tribut per al 2026 elimina aquestes diferències, homogeneïtza el règim fiscal del tribut amb l’IBI i aspira a tancar el capítol judicial que tants maldecaps li ha causat a l’AMB els últims anys.