Febre per les postals sorpresa

Vas amb la mateixa expectació que a una quedada d’Andy i Lucas. Saps que t’emportaràs alguna sorpresa. En diuen així: "La bústia sorpresa". És una petita màquina expenedora vintage amb manetes. Està flanquejada per un cordó vermell per delimitar les cues, com a les discoteques. S’ha convertit en la nova destinació de peregrinació tiktokera. Fa dues setmanes i prou que es va anunciar a les xarxes. Es va fer viral en un tres i no res. Ja té més de 300.000 visualitzacions per un gir de maneta. "Les postals virals arriben a Barcelona". És el nou safareig d’influencers i turistes. "Són els souvenirs més buscats", tiren de hype. Ja n’hi ha que s’hi han gastat 40 € de cop –euro a euro– al ionqui de les escurabutxaques. Als EUA, aquests Mini Prints amb monedes han provocat una bogeria. Cues de fins a una hora a Nova York.

"Tu no tries la postal –garanteixen els seus ideòlegs–; la postal t’escull a tu". Hi poses un euro, fas girar la maneta i en surt una mini il·lustració a l’atzar. Hi ha sis dissenys diferents de Barcelona. "Són unitats limitades", afegeixen. El mateix sistema addictiu que les blind boxes dels Labubus de masses. Venen les mateixes ànsies de col·leccionista amateur. "Ens n’hem tornat addictes –és la paraula més repetida en les xarxes socials–: no saps quin disseny et tocarà i cada postal se sent com un petit tresor trobat".

Aquesta és la primera màquina viral que apareix a Barcelona. És a la porta de Lilo Brunch (Enric Granados, 1), un clàssic del postureig. "El cafè dels ossos", s’ha guanyat a pols el malnom des de la pandèmia. Solen tenir una desena de peluixos gegants asseguts per les taules per fer companyia als clients.

Ja es van formant cues com a Madrid, en dona fe Esther Cedeño, la responsable de màrqueting de Lilo Brunch. Venen sobretot turistes a la recerca del seu souvenir viral a 1 euro. Tot i que no hi ha ningú que marxi amb un i prou. Dues xilenes ja n’acumulen un feix. "Només ens en falta una". S’hi deuen haver gastat 10 euros. "De record", diuen sense queixa. "Són boniques i barates".

Les postals fan 11x7 centímetres, la mida ideal per intercanviar com a cromos. Si canvies un bitllet, estàs perdut. Acabaràs gastant-te totes les monedes amb la mateixa parsimònia que si fessis servir una targeta black de l’emèrit. Es gira la maneta amb l’emoció de qui obre un regal.

La febre va començar a Nova York. "Els novaiorquesos –confirma ja fins i tot The New York Post– estan obsessionats a col·leccionar aquests petits tresors". A hores d’ara virals hi ha més d’un centenar de màquines vintage repartides pels EUA, segons el mapa que comparteix a la seva web la culpable del fenomen: Anastasia Inciardi. És una artista de Brooklyn ara amb base a Portland. El seu objectiu –va explicar el diari– només era guanyar unes monedes per pagar la bugaderia. "La meva dona és agricultora –va justificar–, així que la seva roba sempre és plena de terra, i la meva, de tinta". En fa dos anys. Ara afegeix màquines al mapa "cada setmana". Li han suggerit apujar el preu, però ella s’hi nega. "No pots aconseguir res per un dòlar –va explicar a The New York Post–, ni tan sols a la botiga de dòlar, però pots aconseguir aquest trosset d’art. Això és el que les fa especials".

Era d’esperar que el boom travessés l’oceà. Han reproduït aquestes Mini Print Vending Machines d’Anglaterra a Nova Zelanda. A Espanya van arribar a l’abril. N’hi ha dues voltant per Madrid. No van trigar a formar-se cues amb el seu consegüent reel viral (va pel milió de visualitzacions).

Després de les màquines vintage de Madrid i Barcelona hi ha "tres amics", no en donen gaires detalls més. "No ens sembla que aporti per si mateix al projecte –responen via mail. Volem posar el focus en la ciutat, l’art i l’experiència".

La idea –expliquen– era recuperar els souvenirs amb història. "Tenir un record únic, que et connecti de veritat amb la ciutat i que aconseguir-ho es converteixi en una experiència", detallen.

Així va néixer El Buzón: màquines vermelles d’aire vintage, com les de Nova York. També reparteixen postals il·lustrades úniques dissenyades per artistes, però aquestes són de "símbols icònics" de cada ciutat. El panot de flor, l’Eixample amb la Sagrada Família, la Casa Batlló, una crema catalana. La màquina mostra cinc possibles postals i una sisena de difuminada en què s’intueix l’Hospital de Sant Pau. Tot molt cuqui, molt aesthetic, com es porta ara.

"Un record intacte"

Notícies relacionades

Inquietud als comerços afectats per l’operació Inditex-Alcampo a Sant Adrià: «No ens renoven contractes»

Barcelona invertirà 3,2 milions d’euros anuals per captar més congressos

@elbuzondee, s’ha batejat a Instagram i TikTok. El Buzón de Madrid i de Barna, de moment. "Tenim moltes ganes de portar aquesta idea a més racons", avancen els seus creadors. "Tot ha crescut tan ràpid que encara estem buscant la millor manera d’explicar qui som", es justifiquen. Ja estan creant una web –anuncien– per descobrir els il·lustradors que hi ha després dels souvenirs sorpresa. "Si ells volen, és clar".

Encara estan sorpresos amb l’acollida. És un projecte petit, "gairebé artesanal", garanteixen. "Som nosaltres els qui ens hi passem hores i hores fent targetes, posant les postals a les màquines perquè tothom en pugui tenir". Aquesta és la seva "missió", diuen: "Reivindicar el valor del tangible, de les coses que es desen en un calaix i, anys després, et tornen un record intacte".