Janet Sanz: "He recuperat el somni de Cerdà d’una ciutat saludable"

Jo soc d’un poble d’Osca, Tamarit de Llitera, a la Franja de Ponent. Vaig néixer l’any 1984.

Allà vivia amb els seus pares.

Som tres, jo soc la petita. La meva germana té nou anys més que jo i el meu germà, sis. Tots dos viuen a Lleida. Els meus pares viuen a Tamarit. Estan jubilats.

Tenien un bar. ¿Li va tocar haver d’ajudar-hi?

Sí, diria que des dels set anys. Vaig anar a l’escola i a l’institut al poble, fins que a 3r d’ESO vaig cursar a La Salle de la Seu d’Urgell, interna. Tinc al·lèrgies i un metge li va dir a la meva mare que si visqués a prop de la muntanya potser se’m curarien.

¿I es va curar?

No. Continuo sent al·lèrgica al pol·len, però vaig fer molt bons amics a la Seu, gent d’Andorra, de Sort. Per mi va ser com marxar de casa als 14 anys. Després vaig estudiar a Lleida.

I després a la universitat a Barcelona. ¿Què va estudiar?

Ciències Polítiques i Dret, les dues a la Pompeu Fabra. Dret la vaig acabar l’any 2012, quan ja era regidora d’ICV a Barcelona.

Com a estudiant, ¿on vivia?

El primer any en una residència de monges només per a noies a l’Eixample. Després en un pis d’estudiants a l’Eixample.

¿La seva família diria que és de classe mitjana?

De classe mitjana-treballadora. Els meus pares sempre han treballat molt. El meu pare és una institució al poble: era el fill de l’amo de la sala de ball de Tamarit. No recordo haver anat de vacances amb ell. Treballava sempre. Amb la meva mare anàvem a Biescas, ens deixava allà amb els meus oncles i cosins i se n’anava a treballar també.

¿Com va arribar al comunisme?

Soc la primera i única política de la família. La meva germana va explicar un dia en un dinar que volia votar Izquierda Unida, la IU d’Anguita, i es van remoure les cadires. Els meus pares, especialment el meu pare, no eren votants d’esquerra. Vaig sentir fascinació. Jo tenia nou anys.

¿I quan va començar la seva militància en ICV?

El 2003. El 2010 vaig ser la número 15 de la candidatura al Parlament, no vaig sortir, i l’any següent, per sorpresa, Ricard Gomà em va proposar que fos la número 4 de la llista a l’Ajuntament de Barcelona.

Va arribar a l’Ajuntament el 2011, amb 26 anys, i se’n va 14 després. Tota la seva vida laboral.

Al món laboral vaig entrar quan vaig començar a treballar al bar dels meus pares. Per a mi 14 anys són molts, necessito fer un canvi.

ICV es va immolar el 2015 per estructurar una nova candidatura a Barcelona, amb Ada Colau com a cap visible. Un dels que van caure amb aquella operació va ser Ricard Gomà.

El meu pare polític. Iniciativa va fer la reflexió d’obrir-se per superar el seu espai. Les persones més significatives d’ICV van haver de renunciar.

Barcelona en Comú volia facilitar l’accés a l’habitatge, reduir l’aglomeració del turisme. ¿Bones intencions amb uns resultats inferiors als que s’esperava?

Governant amb només 11 regidors, hem tirat endavant l’impensable. Hem duplicat la vivenda pública municipal, hem limitat el turisme, hem tancat 7.000 Airbnb il·legals, hem creat l’elèctrica pública, un milió de metres quadrats de verd... Evidentment, sempre queden coses a fer.

Van incrementar el parc de vivenda, però ara és més difícil accedir a un habitatge que el 2015. No hi ha menys turisme que llavors. ¿Diria que és frustrant?

El que és frustrant és veure que un ajuntament té poques eines per limitar el capitalisme. L’urbanisme, amb el qual pots determinar regles del joc del present i el futur de la ciutat, té límits legals, territorials.

Algunes entitats van denunciar obres com les de Consell de Cent i Laietana i van propiciar sentències contra aquests projectes.

Mentre tota aquesta gent em criticava, també em demanava xerrades en les seves organitzacions. Alguns, la pacificació del carrer on tenien una botiga.

L’acusen de trair l’Eixample d’Ildefons Cerdà.

És fals. Si alguna cosa he fet és recuperar el somni de Cerdà: la seva utopia d’una ciutat saludable on la gent pogués caminar.

¿Desfà el PSC la gestió de Barcelona en Comú?

Jo no diria desmuntar, sinó més aviat paralitzar. El PSC reconeix els problemes de la ciutat però no hi fa res. Ho retarden tot.

La setmana passada els van recolzar en els pressupostos i les ordenances fiscals de 2026.

Vam posar dues condicions i s’han compromès a respectar-les: el veto al lloguer de temporada i la mediació sobre el futur de les famílies vulnerables de Vallcarca.

Ada Colau va deixar l’Ajuntament el 2024. Molts van donar per fet que vostè la reemplaçaria.

L’endemà de les municipals de 2023 ja vaig dir a Ada que no acabaria el mandat. Quan Ada va dir que havia arribat el moment que se n’anés, li vaig recordar que jo també ho volia fer. De manera amistosa, em va contestar: "Ja, però em toca a mi primer». I és normal que, havent sigut alcaldessa, marxés abans.

¿Quan ho farà?

Vaig dir que seria a final d’any. Me n’aniré en el ple municipal del desembre vinent.

¿A què es dedicarà?

No ho sé.

Viu de lloguer. ¿Quant paga?

Visc al Poble-sec. Pago una mica més de 900 euros per 70 metres.

Notícies relacionades

La plaça dels somriures

Angélique Godet: "Barcelona ha d’assumir un lideratge com a ciutat verda"

¿Comprarà un pis?

Sí. El mercat m’hi empeny i em fa fora del lloguer. Ja n’he trobat un al barri d’Hostafrancs. Al novembre m’hi traslladaré.