Barcelona prepara les clavegueres per afrontar el canvi climàtic

Invertir en clavegueram és enterrar diners, però no en el sentit de llençar-los, sinó com si fossin un tresor. Bonet, que va visitar ahir part de les infraestructures acabades de modernitzar a l’encreuament de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan gràcies a les obres del tramvia, va explicar, per exemple, que alguns dels 15 embassaments subterranis de què disposa la ciutat per evitar inundacions en dies de pluges torrencials, han arribat al 100% de la seva capacitat en alguna ocasió. La previsió, diuen els meteoròlegs, és que estadísticament el nombre de dies que cada any passa aquest contratemps vagi en augment, de manera que els tràmits administratius per construir 29 dipòsits més ja s’han iniciat, amb la corresponent reserva de sòl.

Les inversions previstes d’aquí a finals del 2027 inclouen un ampli espectre d’obres. N’hi ha de destinades a evitar obstruccions en el normal curs de les aigües domèstiques residuals i pluvials. D’altres directament tenen com a objectiu prevenir que, fruit del pas del temps, el paviment de la superfície pateixi sobtats enfonsaments. En general, el propòsit és allargar la vida útil del clavegueram i, en punts concrets, com el que ha visitat la tinenta d’alcaldia, resoldre colls d’ampolla que de tant en tant podien provocar desbordaments.

Allà, més o menys just sota del monument a Jacint Verdaguer, es creuaven d’una manera deficient els col·lectors del passeig de Sant Joan i la Diagonal. Segons quina fos la intensitat de la pluja, cap avinguda d’aigua cedia el pas a l’altra i les conseqüències es podien patir carrer amunt. El subsol d’aquest punt de l’Eixample és avui una complexa obra d’enginyeria en la qual fins i tot es van construir una mena de cascades que tenen com a missió apaivagar la violència de l’aigua.

Set obres acabades

Al llarg del 2025 ja s’han acabat set de les obres previstes al calendari, a Sant Antoni, el Poble-sec, les Corts, la Bonanova, Tres Torres, Torre Baró i la Marina del Prat Vermell. Aquest últim barri, per exemple, va ser fins a finals dels anys 80, amb un perfil urbanístic que no tenia res a veure amb l’actual, l’escenari de freqüents inundacions. Milions d’anteriors inversions pressupostàries no només han fet caure en l’oblit aquells successos, sinó que n’han evitat d’altres que no van arribar a passar mai. És el que tenen les inversions en clavegueram, que rarament donen peu a inauguracions solemnes amb públic.

Notícies relacionades

Els treballadors de Sants es queixen del soroll de les obres

Els bars de cinc districtes de BCN amb prou feines atenen en català

És una amargor que els responsables municipals coneixen, com a mínim, des de fa 118 anys. La fotografia que encapçala aquest paràgraf és de 1907 i, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la seva veritable localització, se suposa que és un dinar amb estovalles i centres de flors que l’Ajuntament de Barcelona va organitzar per congratular-se de com de bé li havia quedat un tram del nou clavegueram de la ciutat. Segons la biografia que Manuel Vázquez Montalbán va escriure sobre Barcelona, allò era al subsol del carrer de Rocafort, però, sigui cert o no, el millor era la prosa que posava a aquest tipus de projectes amb què la ciutat es va modernitzar a principis del segle XX. "Cada carrer de la ciutat té la seva ombra subterrània, el seu altre jo d’indecència submergida, com tota vida té l’ombra de la mort, i les rates són les propietàries d’aquestes tenebres gairebé perennes". En realitat, ni una sola rata va fer acte de presència al llarg de tota la visita que Bonet va fer al clavegueram, potser en part perquè les millores en higiene també són part de les inversions programades.

Els més de 100 anys transcorreguts entre aquella foto i l’actualitat, en què la xarxa del clavegueram és supervisada en temps real des d’una sala de control, amb 22 càmeres als dipòsits pluvials i més de 2.000 sensors de nivells d’aigua, han comportat un radical abans i després des del punt de vista de l’enginyeria. Només la xarxa d’embassaments subterranis té una capacitat avui de 447.000 metres cúbics, però el propòsit és arribar a mitjà termini a més d’un milió de metres cúbics. Entre altres projectes en execució d’aquest capítol figura, per exemple, el de la rambla Prim, destinat a regular el correcte funcionament de l’àrea de la Sagrera en cas de pluges intenses, i el de Bac de Roda, estretament relacionat amb les obres de remodelació del passeig de la Mar Bella. A més de prevenir inundacions, aquest tipus d’instal·lacions eviten que l’aigua de la pluja, després d’arrossegar escombraries pels carrers de la ciutat, acabi al mar.