Agbar desconfia de la viabilitat d’un nou contracte

Malgrat les reticències d’Aigües de Barcelona (empresa controlada en un 70% per Agbar), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua endavant amb el nou contracte de concessió per prestar el subministrament d’aigua en vuit municipis metropolitans amb contractes caducats des de fa anys. A punt de licitar aquest concurs públic, l’Administració metropolitana ha aprovat un estudi de viabilitat econòmica contra el qual, en la seva línia crítica amb aquest contracte públic a 25 anys vista, el grup Agbar ha presentat al·legacions per deixar constància del recel que té sobre la càrrega del negoci per al futur concessionari.

Les aportacions d’Agbar (grup avui propietat de la multinacional francesa Veolia), recollides en un document intern a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, complementen les efectuades en una primera advertència a l’AMB sobre la possible "vulneració" de l’acord entre empresa i Administració que ja va avançar aquest diari. Esgrimides tant per la mateixa Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) com per Sorea, societats del grup Agbar que actualment operen en ciutats metropolitanes com Sant Cugat del Vallès i Corbera de Llobregat, les companyies suggereixen que el futur concessionari no ha d’assumir "un grau excessiu de risc operacional", en paraules de l’AMB, que acaba desestimant l’al·legació.

"Pla teòric"

Notícies relacionades

Barcelona encendrà els llums de Nadal cinc dies abans que l’any passat amb un espectacle “molt entranyable”

BCN materialitza el Districte 11 amb un pacte de cooperació amb Ramal·lah

Les potencials concessionàries miren d’aconseguir que l’AMB els "garanteixi en tot moment que el contracte de concessió sigui viable des del punt de vista econòmic i financer", assenyala la resposta de l’AMB. L’ens metropolità, però, rebutja l’apreciació d’Agbar perquè únicament ho exposa "en un pla teòric, general i doctrinal", "sense vincular la seva exposició a cap proposta de modificació de cap element concret de l’estudi de viabilitat", fa constar l’AMB.

El debat apel·la a la mateixa naturalesa jurídica de la concessió. La llei de contractació del sector públic vincula aquesta fórmula de contractació amb l’anomenat risc operacional que ha d’assumir el concessionari, entès com el pes de la incertesa del mercat al voltant de la demanda, del subministrament o de tots dos. Pel que fa a aquest risc operacional, per exemple vinculat a la sequera, l’AMB deixa clar que un element essencial del futur contracte serà precisament que "no hi hagi cap garantia establerta" per la qual "s’asseguri la rendibilitat de les inversions que haurà de suportar el futur concessionari ni tampoc la inexistència de pèrdues operatives". És la gran diferència amb la gestió directa o indirecta, unes fórmules en què és la mateixa Administració qui assumeix riscos d’una manera o altra.