Viacrucis cultural, espiritual i artístic

La Sagrada Família arrenca el centenari de la mort de Gaudí a la cripta del temple, davant la sepultura de l’arquitecte, amb la lliçó inaugural del curs acadèmic de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Com en una mena de viacrucis cultural, espiritual, artístic, arquitectònic i molt més que està a punt d’arribar, la Sagrada Família va allotjar ahir el primer dels actes de commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, que va morir el 10 de juny de 1926. I on celebrar la primera estació d’aquest recorregut sinó davant el seu sepulcre, a la cripta de la Sagrada Família, on reposen les restes mortals, que, segons i com, seran en un futur pròxim les d’un beat i, potser després, les d’un sant, la primera relíquia del temple. Va ser molt simbòlicament davant aquesta sepultura on l’actual arquitecte director de les obres del temple, Jordi Faulí, va pronunciar la lliçó inaugural del curs acadèmic 2025-2026 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, centre d’estudis de l’església que alberga un ampli espectre d’ensenyaments universitaris des d’una perspectiva cristiana, i que l’any que ve dedicarà gran part dels seus esforços acadèmics a aprofundir en l’obra de l’arquitecte de Reus, per exemple amb la celebració d’un gaudinià congrés a finals de febrer.

A aquestes altures de la construcció de la basílica, que aviat cobrirà aigües, a 172,5 metres d’altura, ja sembla més que superat a la ciutat el vell debat de si hagués sigut més oportú deixar el temple inacabat, tal com una llarga llista d’intel·lectuals va defensar en una carta pública el 1965, entre els quals figuraven no només veus que mai es van desdir d’aquest punt de vista, com Oriol Bohigas, Le Corbusier, José Luis Mateo, Dani Freixes i Sílvia Farriol, sinó alguns que després van claudicar, com el mateix Josep Maria Subirachs, que anys després acceptaria el repte de ser l’escultor que donaria forma a la Façana de la Passió, motiu d’una sonada manifestació de protesta el 1990.

La condició indispensable

Notícies relacionades

Aquestes controvèrsies són ara llunyanes i fins i tot semblen oblidades, així que Faulí, en la seva conferència, més que remarcar fins a quin punt les obres segueixen o no el camí que Gaudí va deixar sols mig desbrossat, qüestió que va deixar fora de qualsevol tipus de dubte, va exposar quina és la condició indispensable per encarar tan majúscul repte: ser un home de fe. La conferència va ser precedida d’una missa a la nau principal de la Sagrada Família a càrrec del cardenal Joan Josep Omella i, després d’una breu pregària davant de la tomba de Gaudí en presència d’una vintena de bisbes i del cardenal Lluís Martínez-Sistach.

"Tot el que es construeix és des del profund respecte al projecte que va deixar inacabat Gaudí", va dir Faulí. En vida, Gaudí va veure acabada una de les torres de la Façana del Naixement, la de Sant Bernabé, que complirà 100 anys d’existència a finals de novembre. Serà llavors quan formalment la Sagrada Família començarà els actes en memòria de l’arquitecte. La conferència de Faulí, el que dèiem, era una lliçó inaugural dedicada als estudiants de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, alumnes de filosofia, teologia, arqueologia cristiana i fins i tot de llengües necessàries per aprofundir adequadament en els textos bíblics, com el grec clàssic, l’arameu, el siríac, el copte, l’etíop clàssic i l’hebreu antic. El que el professor i director de les obres va fer en realitat va ser remarcar que, a la seva manera, la mateixa Sagrada Família és, com es diu de vegades, una Bíblia de pedra, on no hi ha detall sense significat concret. Per això a Gaudí, com va dir el cardenal Omella, li va perfecte el qualificatiu d’"arquitecte de Déu", una targeta de presentació amb què els partidaris de la beatificació creuen que serà més ràpid obtenir aquesta meta el 2026.

Temes:

Intel Antoni Gaudí Josep Maria Subirachs

Inicia sessió 0 Comentaris

Barcelona encendrà els llums de Nadal cinc dies abans que l’any passat amb un espectacle “molt entranyable”

BCN materialitza el Districte 11 amb un pacte de cooperació amb Ramal·lah