Jordi Valls, tinent d’alcalde de Barcelona: "Ningú pot imposar el seu projecte en els pressupostos del 2026"

El tinent d’alcalde de Barcelona afronta la seva tercera negociació dels comptes municipals. Creu que aquesta vegada no hi haurà un debat constant i vol evitar recórrer a una pròrroga o moció de confiança.

«La millor manera de regular el lloguer de temporada és un acord al Parlament»

«Les mesures per equilibrar la vida veïnal i el turisme ja es noten i n’hi haurà encara més»

Jordi Valls, tinent d’alcalde de Barcelona: "Ningú pot imposar el seu projecte en  els pressupostos  del 2026"
4
Es llegeix en minuts
Judith Cutrona
Judith Cutrona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Confia a tancar un acord de manera imminent?

Ja fa temps que estic parlant amb els diferents grups. Coneixen la proposta i sé més o menys el que pensen. L’aprovació inicial és permetre que el pressupost segueixi el seu tràmit. La responsabilitat de tirar endavant la ciutat depèn de tothom i ningú pot imposar el seu projecte. Ningú té prou majoria, això vol dir que els projectes s’han de compartir. Cal tenir una visió global i no estar condicionant constantment. El que no podem és tenir un debat constant.

Destaca la "responsabilitat» de certs grups en la pròrroga pressupostària del 2025. ¿Espera que també hi sigui per al pressupost del 2026?

En la pròrroga dels pressupostos del 2025 els grups han mostrat disposició per canviar partides. ERC, Junts... i de vegades els Comuns també. El que passa és que sempre condicionen certes coses. De vegades convertim la política excessivament en una transacció. Entenc que alguns grups estan en certs debats de lideratge, però no els ha de condicionar en la responsabilitat d’arribar a acords.

¿Es refereix als Comuns? ¿Com valora les condicions que han plantejat sobre aprovar el veto urbanístic amb l’objectiu de regular els lloguers de temporada i aturar els desnonaments a Vallcarca?

No vull centrar el debat en els Comuns, però en els lloguers hi ha un acord a la UE per regular-los i al Parlament. Treballem per veure si és possible un mecanisme en el marc del Pla General Metropolità, però té una alta complexitat. Els projectes també tenen un marc legal que s’ha de respectar; si no, podem tenir ensurts com les 16 demandes a Consell de Cent. Alguns requeriments que han fet els Comuns els hem portat a la pràctica i hi han votat que no.

¿Hi ha un acord en procés amb ERC?

Hi ha converses, no hi ha acords amb ERC. ¿Que els busco? Evidentment.

¿La seva idea, doncs, és començar l’any tant sí com no amb pressupostos aprovats?

Si podem, sí. La pròrroga del 2025 l’hem sabut gestionar bé. El del 2026 ja veurem com va, però la voluntat és tenir pressupostos a principis d’any. Com més aviat millor.

Si no hi ha acord i han de recórrer a mecanismes legals, ¿considera més adequat plantejar una qüestió de confiança o una pròrroga?

El que hem de fer és intentar aprovar el pressupost. La pròrroga és un mecanisme que tenim i que s’ha practicat en el Govern central i també en la Generalitat. L’Ajuntament té, a més, la qüestió de confiança. Si l’hem d’utilitzar la utilitzarem, però no només és un mecanisme, és la confrontació de projectes de ciutat i som conscients de la força política que tenim. Aquí ningú té prou força per imposar el seu projecte.

¿És optimista amb l’aprovació de les ordenances fiscals?

Les ordenances donen resposta a tres coses i, de les tres, dues s’han aprovat per majoria: una petita modificació dels autobusos 4.0 i el recàrrec turístic, que va ser una proposta aprovada al juliol. Així doncs, espero que s’aprovi.

L’increment d’1 euro del recàrrec turístic municipal depèn del fet que el Parlament convalidi el decret llei. Si finalment no s’aprova a la Cambra catalana, ¿com diria que afectaria els ingressos previstos en els pressupostos de Barcelona?

Poc. Hi hauria una afectació de 5 o 6 milions si no s’aprova i, si s’aprova, pot entrar en vigor amb retard. No té un impacte econòmic comparat amb 4.180 milions d’euros. No comporta excessives dificultats.

Tenint en compte la densitat de Barcelona, ¿es plantegen fórmules com per exemple fer edificis més alts, afegir-hi plantes o reconvertir locals?

El que estem fent és vivenda habitacional en àmbits d’equipaments. Hi ha una modificació de la llei d’urbanisme que afecta l’ús terciari i és important veure com podem flexibilitzar-la per poder tenir la capacitat de fer més vivenda protegida.

Un dels temes més urgents són els lloguers de temporada. El veto urbanístic pactat amb els Comuns estava pendent d’un informe jurídic. ¿En quin punt es troba?

Si abordem el tema dels lloguers de temporada ho hem de fer amb fermesa jurídica i la millor fermesa jurídica és un acord de regulació al Parlament. ¿Fer-ho a través de la Modificació del Pla General Metropolità és possible? Sí, però hem de tenir fermesa jurídica.

¿Quin impacte real pot tenir l’aliança Mayors for Housing? De moment, el discurs ha arribat a Brussel·les, però en termes pràctics, ¿què pot canviar per a Barcelona?

Volem que hi hagi més recursos. Un altre tema és si hi ha recursos addicionals en el pressupost de la Unió Europea. Quan hi ha incidència política –com en aquest cas, amb 16 alcaldes que estan alertant la Comissió Europea sobre el fet que és un tema important– ens interessa ubicar-ho. L’alcalde Collboni està fent una magnífica feina.

Aquest estiu van proposar a Airbnb un conveni més exigent. ¿Hi han hagut avanços?

Entre tots, estem dient a Airbnb que ha de tenir una actitud diferent. Estructurarem un conveni si és positiu per a l’Ajuntament; ara bé, si no ho és, continuarem inspeccionant i també sancionant. El registre de pisos turístics del Govern central ens ajuda molt.

¿S’han pogut retirar ja tots els anuncis il·legals?

Van bastant ràpid.

Notícies relacionades

¿S’estan començant a notar resultats reals de les mesures amb l’objectiu d’aconseguir equilibrar l’activitat turística i la vida veïnal?

Crec que sí. Prepararem més mesures de cara al futur. Veurem més novetats al parc Güell i la Sagrada Família. El repte és definir un model turístic amb visió cap al 2030-2035.