Arnal encisa amb pop d’avantguarda i la causa palestina

La cantant va desplegar el seu nou espectacle, ‘AMA’, en un Teatre Grec desbordat, amb aforament complet i centenars de persones que es van quedar al carrer.

Arnal encisa amb pop d’avantguarda i la causa palestina
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Invertint l’ordre corrent dels factors, Maria Arnal està presentant la seva nova proposta AMA, als escenaris abans de publicar el seu format discogràfic, deixant que el boca-orella propagui la bona nova d’aquest repertori imaginatiu, amb pop, exploració i una bonica posada en escena. Tres mesos després de destapar-se al Sónar, va arribar aquest dissabte a la Mercè amb un concert d’entrada lliure que va desbordar el Teatre Grec: alguns centenars de persones es van quedar fora, fins i tot havent fet una hora de cua, al cobrir-se l’aforament de 1.900 persones del recinte de Montjuïc.

AMA camina amb bon peu i es va apreciar un assentament del format, deixant enrere els nervis de l’estrena. Cançoner i espectacle, les dues coses, van fluir seguint les vores d’un minimalisme pop d’esvelts girs melòdics i de la seva projecció coreogràfica, a càrrec de cinc ballarines de passos avantguardistes. Actuació que Maria Arnal va voler precedir d’una intervenció de tres portaveus de la comunitat palestina de Catalunya que van clamar contra la "neteja ètnica" que el seu poble pateix, van dir, "des de fa un segle", i a favor d’"una Palestina lliure del riu fins al mar".

Arnal va animar llavors el públic que ho desitgés a baixar i ocupar la fossa del Teatre, davant de l’escenari, tradicionalment buit o cobert en els concerts. Petició atesa per unes dotzenes d’assistents que van poder així situar-se en una espècie de golden circle o zona prèmium improvisada i sense desemborsament. El sigil·lós Madrigal va posar el pòrtic a un cançoner que va emprendre el vol amb peces com Ama o Carta, fent lliscar beats lleugers i harmonies vocals.

Material amb formes pop avançades, on les arrels d’Arnal en la música tradicional van emergir molt ocasionalment, com la cançó de bressol Xiqueta meua, tocada pel seu distintiu melisma. El fons líric apunta, pel que sembla, al rol femení històric en la institució familiar i en la nostra civilització, i es va advertir una mirada tràgica a Que me quiten, amb peticions martiriològiques: "Que me claven en la cruz / Que no pueda ver la luz".

Notícies relacionades

Vídeo de Colau

Altres temes, Esquinitas, Suspiros i Tic tac, van obrir enquadraments amb tornades juganeres i crescendo electrònic, com a punt final d’un espectacle que Arnal sembla estar encara modulant i definint: només "algunes" d’aquestes cançons aniran a parar a l’àlbum, va dir al final, abans de donar pas a un vídeo de l’exalcaldessa Ada Colau gravat a la flotilla que navega cap a Gaza, "la més gran que hagi fet la humanitat".