Marta Salicrú: "Necessitem canviar l’hàbit de passar al castellà"

Es una mesura simbòlica que serveix de testimoni del gran consens que hi ha al voltant de l’emergència del català. Que Barcelona, com a capital de Catalunya, s’erigeixi com a capital del català és l’única manera de donar exemple a la resta dels municipis. Crec fermament en l’adhesió perquè les mesures que proposa el pacte estan completament alineades amb el que vol fer Barcelona.

El dia del seu nomenament com a comissionada, l’alcalde, Jaume Collboni, va demanar no caure en el "derrotisme». ¿Diria que hi ha una percepció massa pessimista?

La situació d’emergència és evident, però el fet que hi hagi consciència generalitzada és el primer pas per anar en la bona direcció. Tenim voluntat política i una sèrie de factors que fan que sigui un moment d’oportunitat. Una de les tasques que tenim és combatre aquesta sensació de pessimisme.

¿Considera que hi ha catalanofòbia? ¿Com es diferencia entre casos d’incompliments i actituds discriminatòries?

Si un establiment no està complint la normativa lingüística hi ha un problema administratiu que s’ha de corregir. Treballarem perquè tothom tingui ben clar quina és la normativa als comerços i que es respecti. Una cosa és no respectar-la i una altra és rebre un tracte discriminatori per expressar-te en la teva llengua. Això és catalanofòbia.

Una de les mesures que planteja és revisar els protocols d’inspecció de comerços i restaurants perquè compleixin la normativa. ¿Fins a quin punt s’exigirà, per exemple, que retolin en català?

La normativa és de l’Agència Catalana de Consum i les sancions, també, però hi podem insistir i deixar clara la normativa. Tu pots posar el nom que vulguis a un comerç, però la referència al tipus d’establiment que és ha d’anar en català. En aquest sentit, estem treballant amb la restauració, que impulsarà una campanya perquè les cartes estiguin en català.

¿Quins espais estudia per acollir la Casa del Contingut Digital en Català?

Arrencarà de manera progressiva. Per tenir un espai físic estable necessitarem temps, però, com que volem començar ja, se’n farà un de provisional. Estem valorant diferents espais, però sens dubte el districte 22@ podria ser una bona opció.

¿Quins són els resultats més tangibles que es podran veure en dos anys?

Seria molt naïf pensar que en dos anys notarem un canvi realment significatiu. Serà un procés que trigarà temps, però li hem posat remei. Hem d’aconseguir canvis en la retolació del comerç, mesures que siguin perdurables però també visibles aviat per combatre aquesta sensació de pessimisme.

¿Per exemple?

Necessitem canviar l’hàbit de passar-nos al castellà. No ens fa persones més educades no fer-ho. Cal canviar la tendència de sentir que no se’ns entén a casa nostra, sí que se’ns entén, però donem una oportunitat a la persona que parla amb nosaltres que ho faci en català. Perquè algú se’ns dirigeixi en castellà no necessàriament significa que hàgim de mantenir la conversa en aquest idioma.

Notícies relacionades

La meitat dels empleats dels bars de BCN no parlen català

La fiscalia no veu delicte en la reforma de La Masia i exculpa el consistori

Alguns partits diuen que la seva figura de comissionada és una concessió política a ERC. ¿Com respon als que la veuen com una figura simbòlica més que operativa?

Tinc massa feina com per preocupar-me pel joc polític. Els partits que no estan a favor de la defensa del català no poden veure positiva la meva figura, però sí que percebo una bona rebuda per part dels que sí que hi estan a favor.