Comiat

Un brindis pel quiosquer del Born

Els clients omplen de regals i felicitacions Juan Viso, venedor que va deixar ahir la parada situada davant l’antic mercat, lligada a la memòria sentimental de diverses generacions.

Un brindis pel quiosquer del Born
2
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"¡Vinga, Juan, que ja et queda menys per deixar de matinar!", deixa anar el vianant que creua per davant del quiosc plantat davant l’antic mercat del Born. Juan Viso, el quiosquer, li respon, saludant-lo pel seu nom. Sap com es diuen tots i cada un dels que es deixen caure per la plaça mentre el dia es desemmandreix, gris. Són els irreductibles del ritu d’anar a comprar la premsa cada matí –tot i que amenaci un ruixat– i xerrar amb qui ha sostingut el lloc des de fa 44 anys, quan es va posar al capdavant del negoci després de quatre anys donant un cop de mà al seu pare. El Juan fa més de mitja vida que ven premsa a la Ribera, fins ahir. Ho deixa per prejubilació.

Abans que estreni una vida molt més enganxada als seus, la gent s’ha bolcat amb el seu quiosquer, indissociable a la memòria sentimental d’aquest flanc al costat del centre històric de la ciutat. Dissabte hi va haver vermut i batucada davant la parada i ahir al migdia un brindis, tots dos sorpresa per a Viso. També van ploure els obsequis i les felicitacions dels clients fidels per complimentar qui s’ha apostat, des de l’alba fins que cau el sol, com un guardià lleial al barri.

Fins i tot a ell i a la seva dona, l’Antonia, els han regalat una sessió pagada de massatges. "A raó de com els hem tractat, els clients ens ho han tornat amb agraïment per haver estat amb ells: s’han creat vincles i amistats", admet Viso. El quiosquer dona fe d’haver assortit de lectura diverses generacions: presumeix de tenir parroquians a qui ha vist créixer des que estaven a la panxa de la seva mare i que, ja ben adults, encara han acudit a comprar-li fins ara. "Tinc una amiga, l’Olga, que diu que soc l’home més estable de la seva vida, perquè cada matí he estat aquí", somriu.

Notícies relacionades

Aquest dilluns i demà tocarà acabar de recollir, fer les últimes devolucions i deixar-ho tot preparat perquè el venedor que rellevarà el Juan comenci l’1 d’octubre vinent. L’adeu del quiosquer ha tocat la fibra a molts, fins i tot dels que van acabar marxant de la Ribera, territori apetitós per a molts expats que recalen a Barcelona. "És que el barri ha canviat molt –observa–. Al sortir la notícia a EL PERIÓDICO que ho deixava, ha vingut gent que feia anys que no veia perquè se’n va anar del barri. Han vingut de llunyíssim per acomiadar-se", confessa commogut.

L’homenatge espontani va traspuar gratitud i una mica de nostàlgia. També és subjacent la inquietud perquè els referents que han sigut coordenades essencials del lloc desapareguin. No són pocs els que es pregunten què quedarà ara amb què identificar-se en l’entorn, marcat per la turistificació, la gentrificació i la despersonalització pel tancament de comerços tradicionals i un gir en el perfil dels que graviten al voltant del barri del Born.

Temes:

Barcelona