Els patis ocults més virals

La primera impressió és encara més xocant que veure David Broncano de ros platí. "Ningú s’ho espera", assenteix el director d’aquest hotel viral. Estàs passejant pel Raval i de sobte acabes en un pati d’època verd pastís amb 60 plantes penjants. Oasi modernista amb efecte uau. Habitual dels rànquings "amb encant". Es veuen cascades de potos fins on arriba a la vista. Taules de marbre, terres de rajoles hidràuliques, sostre vidrat, gent sense pressa. Per aquí s’han passejat actors, artistes, celebrities. Han fet anuncis, passarel·les de moda, alguna pel·li de Netflix i fins i tot s’hi ha cantat òpera.

Els tiktokers el coneixen més que els barcelonins. Fa anys que és un secret a crits a les xarxes. "El pati més viral de TikTok". Es guanya el títol dia a dia amb la suor dels influencers. Hi ha mil vídeos que descobreixen aquest racó "màgic", "únic", "preciós", "singular". Els adjectius es queden curts. A l’hivern, sense els tendals, es pot veure el cel estrellat. Si aquest pati parlés, aniria directe al programa d’Ana Rosa. Fa més temps que existeix que Jordi Hurtado. Des de 1876 a l’Hotel Peninsular (Sant Pau, 34). Abans havia sigut convent, fonda, hotelàs amb carruatges. A la web es veuen anuncis d’habitacions a "14 pessetes". "Hi ha històries aquí...", el director fa cara de thriller. En l’època del seu pare va aparèixer fins i tot un mort. "Mort natural", explica per apartar de seguida qualsevol referència a Crims.

Ara és un hotel d’1 estrella. Senzill –reconeix Àlex–, però estàs al cor. Al costat de la Rambla. Els agradaria muntar un rooftop a peu de claraboia. Amb vista al pati i a Barcelona. "Està pendent", esbufega, incapaç de posar-hi data.

Alejandro Herrero. Àlex. És el nom que més es pronuncia de bon matí en aquest hotel. N’és el director. L’home per a tot. "Multiusos", se’n riu. Ell i la seva cosina Silvia Catalán són la tercera generació al comandament del Peninsular. "A veure si la quarta vol seguir", s’encongeix d’espatlles. Té un fill de 20 anys. "Tant de bo –diu–, però això és molt sacrificat". I més al Raval. "Està bastant deixat".

"L’irreductible llogarret gal del Raval", així el va rebatejar fa anys la periodista Natàlia Farré. I continuen sense caure en la temptació immobiliària. "Fa poc va venir un inversor i li vam dir que no –explica l’Àlex–. El barri es va perdent". Ell segueix sobretot per la seva mare. "Ella va treballar molt aquí". Per ella i pels clients. Són dels que repeteixen.

Tan aviat hi trobes un escorredor de roba del XIX que una banyera antiga. "Aquesta la vaig reciclar jo", treu pit l’Àlex. A ell, de petit, el banyaven al safareig, va recordant mil facècies. Una vegada el van amenaçar amb una pistola. Ell mateix va desarmar el lladre. "Va venir tres anys després a disculpar-se".

"A Lasse Hallström li va encantar el pati". És el director de Hachiko. Va rodar aquí El mapa que me lleva a ti (Prime Video). Han circulat entre els potos des d’Alain Delon fins a Maribel Verdú, explica el director. L’artista alemanya Rebeca Horn va capgirar el 1992 les habitacions del quart pis. "Va posar els llits al sostre", recorda l’Àlex.

Ara no hi ha dia que no entrin hordes de tiktokers. A la recepció deixen passar tothom qui es digna a preguntar abans de treure el mòbil. És l’únic que demana el director: "Una mica d’educació".

Botiga amb secret de postal

La botiga Guess del passeig de Gràcia, 63, amaga un altre secret viral de postal. Les dependentes ja estan acostumades al tragí amb mòbil. La porta del fons dona accés a un oasi amb palmeres, tauletes amb coixins i ocellets cantant. Només falta la Blancaneu buscant els 7 nans. Fa anys que és destí de pelegrinatge influencer. "Tothom pot passar", convida Marina a conèixer-lo.

Notícies relacionades

Un tresor fotogràfic, en perill

De Barcelona a Cuba en vaixell noucentista

"És un espai màgic al centre", resumeix Kelvin Liscano mentre et passa el repel·lent per als mosquits. Ell treballa a l’altra banda del jardí, al Salón Toro (situat al número 2 del passatge de Domingo). Aquest és el passadís ocult en format selva que connecta els dos locals. "Pots oblidar que ets a Barcelona".

A hores d’ara, ja hi ha patis que amaguen fins i tot fonts de cervesa: La Barcelonina (passeig de Sant Joan, 77). A l’Eixample es pot desaparèixer fins i tot en un de parisenc: la Fàbrica Lehman (Consell de Cent, 159). És el més semblant a un forat de cuc espai-temporal. El passadís dona a un pati empedrat d’aire irreal. Era una antiga fàbrica de nines de porcellana. Allà continua intacta la xemeneia de 25 metres on es coïen. "Espai creatiu", anuncia ara un cartell. Per aquí dins hi ha molt taller artesà: l’editorial Comanegra, All Those preparant els seus food markets. L’olor de fumat ve del Rooftop Smokehouse. Es pot venir fins i tot a practicar ioga (Bronsa). Tots els caps de setmana hi ha tallers artístics sostenibles a l’Espai l’Artesana. "A partir de 0 anys", garanteix Ana Delgado. Ella és una de les veteranes: deu fer 15 anys que treballa aquí. Si li tires de la llengua, potser et parla de quan va veure en aquest pati un noi menjant-se un cor. "Això –somriu– és una bombolla".